Imma Tohà Casal: “La solidaritat comença a casa”

Fa 35 anys que l’Imma Tohà Casal treballa a l’Administració, una feina que li ha donat l’oportunitat de veure l’evolució social i econòmica d’Andorra des d’una perspectiva diferent. En l’actualitat, ocupa el càrrec de vocal del Patronat de les Dames de Meritxell, donant continuïtat a una vocació de servei que li ve de família.

Sens dubte, la feina com a tècnica administrativa del Departament de Mobilitat és una qüestió molt diferent d’allò que fas al Patronat. Com vas arribar a l’associació?

M’ho va demanar la Rosa (da Silva), la vicepresidenta, ja que va notar que sempre he estat una persona sensible per diferents causes, perquè soc sòcia de GosSOS i m’identifico amb altres iniciatives, tot i que no formo part d’altres associacions. Quant a la família, el meu cunyat, que per desgràcia ja no hi és, va ser fundador d’AMIDA i de la FAAD. El meu pare, immigrant, i la meva mare, també han estat persones molt solidàries i interessades en ajudar.

La pandèmia potser ha despullat moltes carències socials.

De tot el que hi ha passat, m’ha marcat la vulnerabilitat de la gent gran, de la quantitat de persones d’aquest col·lectiu que estan soles. És cert que a Andorra hi ha tots els serveis d’atenció primària i que les autoritats en són conscients, però encara hi ha molta gent gran que, per les causes que siguin, no vol demanar ajuda.

Des del Patronat n’esteu buscant solucions?

Estem intentant arribar-hi. Ja ens hem posat contacte amb els serveis socials de Govern per a avaluar el nostre abast, ja que la gent gran és un col·lectiu al qual s’ha de cuidar molt.

Parlant de les teves responsabilitats al Patronat, quins seran els rols que hi desenvoluparàs?

A part de col·laborar en totes les activitats que organitzem per recaptar fons i donar-nos a conèixer, soc un pont amb l’Administració, perquè el Patronat pugui arribar a les instàncies necessàries depenent de cada cas. Per exemple, si hem de parlar amb Afers Socials, jo me n’encarregaria de fer l’enllaç.

Fa aproximadament un any que ets al Patronat i ja has estat partícip del seu 50è aniversari. Què representa això per tu?

Que una entitat arribi als 50 anys ja és molt important. Això vol dir que al darrere hi ha hagut molta gent que ha fet molt bona feina. Tant de bo jo pugui donar-ne continuïtat, perquè el meu objectiu és continuar fent costat a causes solidàries del país una vegada m’hagi jubilat, ja que penso que la solidaritat comença a casa i tots hem de contribuir perquè a Andorra no es perdi.