Piluca Donatiu Cuello: “Sovint trobem casos de nens que no poden pagar el menjador o el pediatre”

Fa 28 anys des que va establir la seva residència al Principat d’Andorra i, des d’aleshores, la Piluca Donatiu Cuello no ha parat de treballar. En l’actualitat porta les relacions públiques de l’empresa nàutica familiar, ubicada al Principat, i d’una botiga de moda a la Costa Brava. Així i tot, no descuida la seva responsabilitat com a vocal del Patronat de les Dames de Meritxell.

Quina ha estat la motivació per a implicar-te en el projecte de les Dames de Meritxell?

Poder ajudar als que tenim a prop, als que ens envolten. Si bé vivim en el primer món i envoltats de riquesa, també hi ha molta gent amb necessitats. En entorns així, a vegades hi ha persones que senten vergonya de demanar ajuda quan han perdut la feina o quan no poden arribar a final de mes. Sovint trobem casos de nens que no poden pagar el menjador o el pediatre, i nosaltres estem per donar solucions a aquests problemes. És genial poder ajudar.

Per la naturalesa de la teva feina, viatges amb molta freqüència. Això és un hàndicap a l’hora complir amb la teva responsabilitat dins el Patronat?

No, al contrari. Ajuda. Viatjar em permet tenir una visió més àmplia del benestar del qual gaudim en viure a Andorra, però, a més a més, tenim la sort que som un equip i que ens podem donar suport quan sigui necessari. Tant de bo que puguem continuar així i amb la possibilitat de poder ajudar més persones, especialment perquè es tracta de fer costat a la gent del país. Els diners es queden aquí, millorant les vides de les persones que ens envolten.

Què aporta la Piluca Donatiu al Patronat?

Visibilitat i publicitat. Intento fomentar el boca-orella amb les persones que conec, els hi explico la importància de les accions que portem a terme i faig tot el possible per involucrar-les en les nostres activitats. M’agradaria fer encara més, per descomptat, sobretot per la gent del nostre país.

Sé que és molt aviat, però et plantejaries algun dia ser al capdavant de l’organització?

No! (Riu). Les meves amigues diuen que soc una ‘maruja fashion’ (riu), així que, si bé la meva imatge exterior podria dir el contrari, m’agrada més la feina rere bastidors, aquella feina que no es veu, però que és igualment necessària. El meu pare sempre ens va inculcar el fet de ser treballadors.