Clàudia Cunill: “Fer contingut en català m’ha tancat portes, però també me n’ha obert moltes”

Quan s’apaga la càmera, la Clàudia Cunill continua sent exactament qui és: una dona inquieta, lleial i compromesa, amb una mirada crítica sobre el país que estima. Formada en Relacions Internacionals i Business Management, implicada de ple en l’empresa familiar al Pas de la Casa, germana gran de sis membres, mare de tres gossetes i parella de l’Aleix, amb qui comparteix tot el projecte vital com un equip, la Clàudia construeix el seu camí entre la gastronomia, la comunicació i l’activisme. Sense filtres ni cànons, defensa el català, diu el que pensa i reivindica una manera de fer autèntica, encara que això impliqui anar a contracorrent.

Com et definiries com a persona?

Crec que soc molt generosa, potser massa. També molt exigent, molt tossuda —soc Taure—, però sobretot molt lleial. La lleialtat és una gran virtut meva.

Quins són els trets que creus que et caracteritzen?

Si algú m’ha de definir, segurament ho faria per les meves ungles llargues i llampants —bastant extremes tenint en compte el que es porta aquí— i per la meva passió per la gastronomia. Tant pel fet de menjar-la com de criticar-la. En una altra vida m’hauria encantat ser crítica gastronòmica.

A l’empresa familiar, què fas exactament?

Literalment tot. Atenció al client, el telèfon de l’empresa el porto principalment jo, channel manager, reserves, pàgina web, entrades… Els dies que hi ha moltes neteges, netegem. És un projecte que m’omple molt perquè cada cop el porto més jo: hem creat una pàgina web i estic molt centrada en això. A l’empresa hi treballa el meu pare, que és qui la va fundar. Després vaig entrar jo, amb l’excusa del màster de Business Management. I quan vaig conèixer l’Aleix, vaig pensar que necessitàvem algú de confiança absoluta. Vam provar de treballar junts i ara som els tres. És molt familiar. A vegades acabem discutint, a vegades molt contents, però sabem separar molt bé la feina de la vida personal.

Treballeu junts, sou parella, creeu contingut junts i viviu junts. Com us vau conèixer?

Ens vam conèixer per casualitat. Jo havia sortit amb unes amigues; ell em va veure, però no em va dir res. A la matinada, a les 03.05 h, em va escriure dient-me que anava molt guapa. L’endemà al matí vaig veure la seva foto de perfil, amb uns ulls blaus impressionants, i vaig pensar: “A aquest li responc”. Ens vam veure per primera vegada el 8 de març del 2024 i, a partir del dia 10, ja no ens vam separar més. Des del primer moment va ser molt pel·liculer, però real. D’aquelles coses que dius: “És ell”. I al cap de pocs dies ja ens vam tatuar junts “03.05”.

En quin moment creatiu i vital et trobes ara mateix?

En el meu prime. El 2023 em vaig apagar completament: laboralment, físicament, mentalment i sentimentalment. El 2025, sobretot a partir del març, vaig fer un clic. Ara em sento molt bé, i sento que tot va cap amunt.

Com arriba MasterChef a la teva vida?

Em truquen pel meu vessant gastronòmic. Vaig al càsting de Barcelona, presento un trinxat i em donen la cullera de pal. Després vaig al càsting final de Madrid, però no va sortir bé. No era el moment.

Tornaries a un reality?

Ara mateix està completament descartat. Tinc altres prioritats: l’empresa, la política, les xarxes i els projectes personals.

Com decideixes obrir els teus canals de xarxes socials?

Va ser fruit de la frustració. Tornar a Andorra, veure sous baixos, injustícies, coses que no entenia… Un dia penjo un vídeo recordant uns dibuixos de TV3 i es fa viral. A partir d’aquí tot flueix de manera orgànica.

El teu contingut ha evolucionat molt. Com el definiries ara?

Food, crítica social, activisme i, últimament, lifestyle. Soc molt caòtica, molt impulsiva. No planifico gaire. El contingut surt segons com em sento.

Hi ha temes que no tractaries mai?

Sí. No faria mai promocions de medicina estètica, salut mental ni medicació. En puc parlar des de la meva experiència, però no promocionar-ho.

Com et sents com a creadora de contingut en català a Andorra?

Molt sola. No acabo d’encaixar amb cap dinàmica. El meu estil és diferent, més reivindicatiu. Fer contingut en català m’ha tancat portes, però també me n’ha obert moltes, sobretot a Catalunya. Sé que grans marques no em tocaran mai a la porta, però també he viscut oportunitats increïbles que no hauria tingut mai si no ho fes en català.

Com és el teu dia a dia com a creadora?

No soc creadora a temps complet. Faig malabars entre la feina administrativa, els desplaçaments, les col·laboracions i l’edició. Però si penso per exemple en els dies que he de gravar col·laboracions, doncs m’aixeco, penso què em posaré, em preparo, i em maquillo. Tot això ja forma part del procés creatiu. Sempre tinc aproximadament una hora de viatge, que aprofito amb l’Aleix per parlar de què gravarem, com ho volem enfocar i quin to tindrà. Ho pactem tot molt abans d’arribar al lloc. Després de gravar, aprofito el trajecte de tornada per començar a treballar el material. A partir d’aquí, amb la música i els ritmes, els talls van sortint de manera molt orgànica. No soc gaire de sobreplanificar. M’agrada treballar de manera natural i improvisar, i crec que tant l’Aleix com jo tenim facilitat per fer-ho. Quan una cosa funciona, prefereixo no forçar-la: deixar-la fluir també forma part del meu estil.

Quin paper té l’Aleix en tot això?

És clau. M’ha facilitat moltíssim la feina, m’ha humanitzat davant del públic i m’ha tornat la il·lusió per crear contingut. És una part primordial del meu projecte.

D’on surt el nom de itsclaubunny?

Ve del meu cognom, Cunill, i del meu vincle amb l’anglès. Somio, penso i estimo en català, però he viscut molts anys en anglès. De fet, he viscut durant temporades a països de parla anglesa i fer-los dir bé el meu cognom Cunill, era missió impossible, fins que un dia vaig dir “Clàudia Bunny” i finalment, Clau Bunny crec que em representa molt (riu).

Sents una responsabilitat especial pel fet de posicionar-te?

No. Parlo perquè crec en el que dic. A vegades he rectificat i he demanat perdó si m’he equivocat o he cregut que les paraules o la manera no eren encertades, però normalment el que dic està molt pensat.

Com t’agradaria que et recordessin?

Com una dona que va alçar la veu quan no hi havia precedents, sense cobrar per dir el que pensava, i que va ajudar a obrir camí.

I el teu gran somni?

Tenir un programa propi a la televisió. M’encanta la ràdio i la tele. M’agradaria moltíssim. A més, m’agradaria ser en algun moment la creadora de contingut en català referent al Principat.

QÜESTIONARI RÀPID

Cafè o te?
Cafè.

Dolç o salat?
Salat.

Improvisar o guionar?
Improvisar.

TikTok o Instagram?
TikTok.

Crear sola o en parella?
Parella.

Mostrar-ho tot o reservar-te coses?
Reservar-me coses.

Humor o reflexió?
Reflexió.

Rutina o caos creatiu?
Caos creatiu.

Casa o carrer (per gravar)?
Carrer.

Pantalla plena o silenci?
Silenci.

Vídeo curt o contingut llarg?
Llarg.