Marc Urgell: “Si no caus, no avances, i si no avances, no prosperes”

Marc Urgell és fiscalista, economista, jurista i podcaster, i amb ell parlem de com va començar des de zero el projecte Abast fins a consolidar un despatx amb quasi quaranta professionals. Amb un esperit inquiet, ha impulsat projectes tan diversos com l’Andorra Economic Forum, el pòdcast d’èxit Spicy4tuna o el recent diari digital ‘La Veu Lliure’. A l’entrevista, reflexiona sobre l’emprenedoria, el paper clau que té la informació a l’hora d’empoderar la societat, i de com la seva marca personal s’ha convertit en una eina de creixement professional.

Entrevista i fotos: Sandra Lara Cardiel

Vas començar Abast des de zero, creient en tu, arriscant-te, i va sortir molt bé. Què vas aprendre d’aquella època?

Vaig aprendre que era possible fer-ho, no és tan evident que des de zero puguis emprendre un projecte, però el missatge que vull transmetre és aquest, que tothom, amb esforç, amb dedicació i amb constància, és capaç d’aconseguir moltes coses.

Com definiries la missió d’Abast?

La nostra missió és ajudar empresaris i particulars a establir-se a Andorra i també a complir amb totes les lleis i les normatives. Per tant, el que fem és acompanyar empresaris, principalment, a què puguin donar per satisfetes moltes obligacions que ells de forma innata no saben cobrir.

Què és el que et fa sentir més orgullós del que heu aconseguit fins ara?

Tenir un equip de quasi 40 persones i poder, a final de cada mes, pagar tots els sous i que formin part d’un projecte, que crec que és il·lusionant. Aquest és el punt més important.

A vegades se’t coneix per ser l’advocat dels youtubers, encara que, evidentment, són una part de les persones que tractes, que en penses, d’això?

Nosaltres som els assessors de qualsevol persona que vingui a contractar-nos. Sí que és cert que nosaltres parlem l’idioma de les noves tecnologies, cosa que molts assessors locals no fan, i de forma quasi automàtica hem crescut molt en el nínxol de mercat de clients digitals, creadors de contingut i tecnològics; però és més una conseqüència que no objectiu previ, així i tot, sempre dic que els clients youtubers representen un 10% del nostre total de clients, però és clar, al final et coneixen pel que és més mediàtic.

“La informació és poder i tothom té dret a tenir una visió tan objectiva com sigui possible.”

Com va ser l’experiència de crear l’Andorra Economic Forum?

Ha estat espectacular, tots dos anys hem emplenat el centre de congressos i la veritat és que li poso un 10. No només nosaltres com a organització, també els assistents han sortit molt contents i aquest any celebrem la tercera edició.

I què espereu amb aquesta tercera edició de l’Andorra Economic Forum, amb més dones que mai, tant de ponents com d’espectadors?

Les dones són un sector infrarepresentat a l’economia en general, tu busques creadors de contingut de parla hispana o de parla catalana, hi ha més homes que dones. Tot i això, hem convidat moltes dones que no han pogut venir o que no han volgut venir. Per tant, les primeres dues edicions vam tenir una problemàtica d’una infrarepresentació de les dones. Aquest any, no sé exactament per quina raó, però les dones diuen que sí i estan venint a participar. Com a resultat, tenim un esdeveniment amb moltes veus femenines, la qual cosa és molt positiu.

Què li aporta al país un esdeveniment així?

Penso que al país, i és una qüestió de la qual parla molt a la premsa, hi ha un problema de massificació del turisme. Jo crec que el que ha de fer Andorra és avançar cap a un turisme de més qualitat, amb visitants que vinguin a gastar més diners i que, d’alguna manera, siguin menys en nombre, però amb més capacitat de despesa. D’aquesta forma, el negoci local no perd embranzida i el país no es desgasta. El turisme de congressos és un dels turismes de més qualitat. Crec que és positiu en tots els aspectes.

Com va néixer la idea de crear el pòdcast Spicy4tuna?

Va ser un dels meus companys, l’Euge Oller, que va pensar: “per què no creem un producte digital on ajuntem quatre veus molt diferents i parlem de l’actualitat, de projectes empresarials i de la nostra experiència. I ens vam unir el Willyrex, l’Álvaro845 i el propi Euge Oller, que són tres perfils amb molts seguidors. Per mi va ser una proposta que em van fer com el seu assessor i com a persona que té molta experiència en gestió d’empreses. Inicialment, em va fer una mica de por, perquè és una exposició mediàtica molt forta, però després vaig pensar que era una gran oportunitat. La veritat és que no només ha tingut una repercussió mediàtica molt important, som el pòdcast de negocis de parla hispana, més important del món el dia d’avui. I, a més a més, m’ho passo molt bé. Som un grup d’amics que intentem entretenir i ensenyar a tot aquell que vulgui.

Què els diries a les persones que creuen que “estar ficats” a tants projectes no és bo?

Jo era un dels que pensaven així. El que és clar és que no pots tenir el mateix focus si tens 10 projectes, que si només en tens un, i això és una evidència. En el meu cas, és cert que hi ha una excepció i, és que els projectes que estic fent alternatius tenen sinergies positives amb el meu projecte principal. D’ençà que va començar el pòdcast la meva marca personal ha crescut molt, per tant, això fa que el despatx capti molts més clients. Llavors, indirectament, és com si estigués treballant al despatx, però fent tasca promocional. Evidentment, si tens més d’un projecte no estàs focalitzat de la mateixa manera, i això pot ser perjudicial, però si ets capaç de compaginar i de trobar sinergies, crec que és positiu.

“L’Andorra Economic Forum d’enguany té més veus femenines que mai”

D’on va sortir la idea de crear ‘La Veu Lliure’ juntament amb el Víctor Domínguez?

En aquest cas, la iniciativa va ser del meu soci, el Víctor Domínguez (Wall Street Wolverine), que sempre deia que no hi havia cap mitjà a Andorra que donés una visió amb un punt més lliberal. I em va proposar “per què no creem un diari digital on parlem de notícies d’una forma més objectiva?” En aquest cas vam trobar un periodista, que és el Joel Picón, i que es va oferir per ser director d’aquest nou mitjà. És un projecte per aprendre molt i per conèixer un nou sector, el de la premsa.

Què espereu d’aquest projecte?

Amb el Víctor ho hem parlat molts cops i esperem que sigui una primera pedra. Anem a veure com evoluciona i si hi ha tracció, no descartem créixer. La informació és poder i creiem que tothom té dret a tenir una informació tan objectiva com sigui possible. Per tant, el que aparegui un nou mitjà, en cap cas, pot ser negatiu.

Quin consell li donaries a un jove que vol emprendre, però té por de fracassar?

Que es formi molt, que ha de saber que no és fàcil, que hi ha sacrificis i que té un cost, però que si realment creu en la seva idea i té ganes i talent, que ho faci. Al final, el pitjor que et pot passar és que et surti malament. Si et surt malament, t’aixeques i tornes a començar. Jo crec que aquesta és la lliçó que he après. I, al final, si tens por que et critiquin i de tornar a caure, queda’t a casa. Però si no caus, no avances, i si no avances, al final no prosperes.