Mireia Mínguez Auladell “L’esport és salut mental i qualitat de vida”

La Mireia combina una vida professional exigent al Departament de Tributs amb una gran passió per l’esport i el benestar. Disciplinada, constant i molt organitzada, defensa que l’activitat física és molt més que una qüestió d’imatge: és salut mental, equilibri i una inversió en qualitat de vida. Entre el running, la boxa i nous projectes a les xarxes socials, ha començat a compartir la seva experiència per inspirar altres persones a trobar el seu propi moment per cuidar-se. 

Entrevista: Sandra Lara

Fotos: Noelia Farias i Mireia Auladell

Treballes al departament de tributs. Com és el teu dia a dia dins d’aquest àmbit?

Fa molts anys que hi treballo, però continua sent un entorn molt dinàmic. A Andorra hi ha una gran varietat de situacions i, a més, la normativa evoluciona constantment, la qual cosa fa que sigui difícil avorrir-se. Sempre hi ha nous reptes i és un aprenentatge continu.

Tot i que des de fora es pot percebre el Govern com un entorn molt estructurat i procedimental, la realitat és que no tot pot estar completament definit. Especialment, en l’àmbit tributari ens trobem sovint amb casuístiques noves que requereixen anàlisi i interpretació. És un camp complex, en evolució constant, i no sempre és tan senzill com pot semblar a primera vista.

Quin creus que és el principal error financer que cometen els joves?

Avui dia probablement s’hauria d’invertir molt més, però també és important saber on fer-ho. Es parla constantment d’inversions i de noves oportunitats, i això fa que molta gent senti que ha d’invertir gairebé en qualsevol cosa. Abans la gent treballava, vivia i potser no invertia tant, però amb vint anys ja es podia comprar una casa, però avui el cost de vida és molt més elevat. El que és realment important és saber estalviar i entendre bé on val la pena invertir.

-Practiques molt esport cada dia. Fas boxa, running… Què et dona cadascuna d’aquestes disciplines?

El gimnàs, en general, forma part de la meva rutina habitual. Tant la boxa com el running són esports que tenen una cosa molt particular, quan sembla que ja no pots més, sempre acabes donant més de tu. I això et demostra que no tens límits. La boxa, que practico els divendres, és també una manera de descarregar tota l’energia acumulada de la setmana. En l’àmbit físic és un esport molt complet, treballes tot el cos, fas càrdio, guanyes força i acabes donant-ho tot. Surts de l’entrenament completament buidada, però alhora et sents com nova.

 No vull mostrar una imatge irreal a les xarxes, vull ser jo mateixa i demostrar que no cal ser perfecta

Per què creus que l’esport és molt més que una qüestió d’imatge?

L’esport és salut, però no només salut física. També és salut mental. No es tracta només de veure’s bé o de dir “ara estic més fibrada”. Al final, el que realment aconsegueixes amb l’esport és un futur millor. Perquè moltes vegades la gent es fixa només en la imatge, però el més important és tenir un millor futur, anys de vida amb qualitat. No es tracta d’anar un dia al gimnàs, fer dues hores d’entrenament i acabar molt cansat, per a després no tornar-hi perquè tens fiblades tota la setmana. Jo recomano fer un procés: començar a activar-se, a poc a poc, fer-ho dues o tres vegades a la setmana i anar introduint l’exercici de manera progressiva.

Quins beneficis has notat des que l’esport forma part de la teva rutina?

Al final, arriba un moment que es converteix en un hàbit, i gairebé sense adonar-te’n ja no pots viure sense fer esport, perquè et trobes més forta i millor amb tu mateixa. Tot són beneficis. També t’impulsa a menjar més saludable i a cuidar-te més en general. Jo crec que, realment, tot suma.

Comences a compartir contingut d’esport a Instagram i TikTok. Què t’ha impulsat a fer-ho?

És una idea que fa molt de temps que tenia al cap. Les persones del meu voltant són les que més han confiat en mi i les que m’han animat a tirar endavant, perquè és quelcom que faig bé. I, de moment, la veritat és que estic molt contenta. No em penedeixo d’haver començat més tard, perquè al final, si ha sigut ara, és perquè tot ha fluït per fer-ho d’aquesta manera.

Com et vols mostrar a les xarxes?

No vull mostrar una imatge irreal de mi mateixa, vull ser jo. Vull donar el millor que puc a les persones perquè també puguin trobar-se com m’he trobat jo a través de l’esport. Hi ha molta gent a qui li costa trobar l’equilibri entre la seva vida i l’activitat física. Per exemple, amb el primer vídeo que he publicat vull demostrar que, si vols, en 30 minuts pots fer una bona sessió de gimnàs, sentir-te bé i cuidar-te. També vull expressar la meva manera de fer-ho. Potser no serà la més perfecta de totes, però precisament això és el que vull que la gent vegi, que no cal ser perfecte.

Tens por a l’exposició pública?

Tothom té aquest cert neguit quan comença a exposar-se, però al final és una cosa amb la qual saps que has de conviure, no agradaràs a tothom. Fa poc també vaig sentir una frase que em va semblar molt bona: “un hater és un fan en un mal dia”. M’agrada perquè, al final, la gent sempre parlarà, sigui bé o malament. I, encara que voldria agradar a tothom, la realitat és una altra.

Què li diries a una noia que vol començar a les xarxes socials?

Jo crec que, no tot és començar i ja està, al final has de saber què vols transmetre i cuidar-ho. Això és com si fos el teu fill, ho has de cuidar cada dia i dedicar-li temps. Fins ara penjava vídeos, de tant en tant, però ara és quan realment he començat de veritat. M’he organitzat i m’he marcat una pauta. Ho faig perquè m’he compromès amb les persones que em segueixen.

Sempre has estat vinculada al món de la fotografia i el modelatge. En quins projectes has treballat?

He desfilat diverses vegades, per Custo, José Fuentes i altres dissenyadors. També he fet molts vídeos i fotos publicitaris. En aquella època hi havia algunes revistes de moda al país, en les quals també havia sortit, però també participava en molts esdeveniments fent d’imatge o de model.

Com va ser l’experiència de modelar?

Ho trobo una mica a faltar, però és veritat que, quan passen els anys, ja no ho veus de la mateixa manera, però una cosa que vaig aprendre és que, si t’agrada, tothom pot ser model. Perquè cadascú té alguna cosa a transmetre, té alguna característica que potser una altra persona no té, i això pot encaixar perfectament amb una marca. 

La disciplina és el que et permet trobar temps per a tot, fins i tot quan sembla que no n’hi ha

El que més t’agrada és la fotografia o modelar?

A mi la fotografia m’encanta. La trobo un art. Tinc un amic fotògraf amb el qual sempre intentem crear alguna cosa artística, no és simplement fer una foto posant amb una peça de roba. Al final és com jo li dic: “mira, m’agrada aquesta ombra i vull que es vegi la meva silueta”, o que els cabells tinguin un paper concret… i ho acabem aconseguint. No sé ben bé com, però sempre surten fotos molt especials, algunes fins i tot les tinc penjades a Instagram i són brutals. Pel que fa al modelatge, també m’agradava molt, sobretot per la sensació d’aquell moment tan teu, quan estàs desfilant per una gran marca. Però és diferent, perquè la protagonista real és la roba que portes, no ets tu.

Ets familiar i dona de casa, però dius que mai pares quieta. Com gestiones aquest equilibri?

Soc una noia molt organitzada i molt disciplinada, perquè si no ho fos no podria fer tot el que faig. Precisament aquesta disciplina és el que em porta a organitzar-me molt bé. Hi ha dies que surto de la feina, vaig al gimnàs, arribo a casa, estudio i preparo el sopar i el dinar per a l’endemà. Al final és un ritme molt intens. Sempre he sigut molt familiar, m’he criat amb els meus avis i això m’ha marcat molt. Soc “molt de casa”, però no en el sentit d’estar-hi, sinó en el sentit de cuidar la família, cuinar, estar pendent dels meus. Així i tot, la realitat és que passo el dia fora, perquè sempre faig coses, i ara encara més que estic amb tants projectes.

Quin missatge vols transmetre a les dones que senten que no tenen temps per cuidar-se o fer esport?

La disciplina és una cosa que pots trobar si realment ho vols, i també pots trobar temps d’on sembla que no n’hi ha. El que jo vull transmetre és que ser dona no significa haver de quedar-se només a casa cuidant els fills, també pots trobar un moment per a tu.

Per mi, l’esport és precisament això, el que em permet desconnectar. En el meu dia a dia és el meu espai, el meu moment. Ara també formarà part de moltes altres coses, perquè al final ja no serà només desconnectar, sinó també connectar amb mi mateixa i amb les persones que em segueixen.

Per acabar, quins projectes de futur tens?

Hi ha algunes coses que encara no puc explicar. Però, més enllà dels vídeos que estic fent ara, també estic treballant en altres projectes que em fan molta il·lusió, com la creació d’un pòdcast amb unes amigues. El tema dels vídeos és el que ara vull potenciar més. Em vull enfocar bastant en aquesta línia perquè he vist que té sentit. La gent que m’envolta i també la gent que ja em seguia ha reaccionat molt bé. I això t’anima a continuar. A més, tot s’ha donat a principis d’aquest any, és com si moltes coses haguessin començat a fluir. Evidentment, ho has de treballar, perquè si no ho treballes no arriba res.