La visita de Macron segella el compromís d’Andorra amb Europa

 La visita oficial d’Emmanuel Macron a Andorra, que va tenir lloc el passat 27 i 28 d’abril, es va centrar en l’impuls final a l’Acord d’Associació amb la UE. Durant l’estada, el copríncep francès va garantir inversions en la millora de la RN20 i va reforçar la col·laboració energètica a la central de FEDA. La visita va destacar per la primera imatge conjunta amb el nou copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano, al Consell General, i pel suport de Macron a la despenalització de l’avortament.

Fotos: Noelia Farias · Reinaldo Márquez · Sandra Cardiel · Carmela Arones ·  SFGA/CEsteve · SFGA/ TViladot · Consell General / Sergi Pérez / Facundo Santana

 

Arribada i honors al Pas de la Casa

La visita es va iniciar el dilluns 27 d’abril amb l’arribada en helicòpter del copríncep francès al Pas de la Casa. En aquest enclavament estratègic, va ser rebut amb honors institucionals pel cap de Govern, Xavier Espot, i la cònsol major d’Encamp, Laura Mas. Aquesta primera parada no va ser només protocol·lària; va servir per posar de manifest la vulnerabilitat de les comunicacions terrestres. La cònsol major va traslladar a Macron la preocupació pels recents tancaments de la RN20, vitals per a l’economia del país. El mandatari francès va refermar el seu compromís amb la millora dels accessos i va agrair la celeritat en la reobertura de la ruta, un eix estratègic per a la sobirania compartida.

Ràdio Andorra

La comitiva es va traslladar a Ràdio Andorra, actual seu d’Andorra Turisme. En aquest espai, les delegacions d’ambdós països van mantenir una reunió de treball on es van abordar els grans reptes d’Estat. L’Acord d’Associació amb la UE va ser l’eix central. Xavier Espot va detallar la necessitat que l’acord prosperi per garantir una Andorra més diversificada. Macron va refermar el suport de França, situant la possible signatura entre juliol i setembre de 2026. A més a més, el copríncep francès va analitzar l’impacte de les tensions geopolítiques en l’energia i l’economia mundial, instant a reduir la dependència dels hidrocarburs fòssils.

Visita a FEDA

En l’únic acte de caràcter econòmic, Macron va visitar la central hidroelèctrica de FEDA. Allà, acompanyat per la directora general Sílvia Calvó, es va refermar l’aliança energètica franco-andorrana.

Es va destacar el projecte d’ampliació de la central de l’Ospitalet, desenvolupat amb EDF i l’Agence de l’Eau, que permetrà a Andorra incrementar la seva producció pròpia d’energia renovable durant l’hivern, quan la demanda és màxima. Aquesta col·laboració s’enquadra en l’objectiu compartit de la neutralitat climàtica.

 

Sopar oficial al Park Hotel

Per tancar la primera jornada, el copríncep francès va oferir un sopar oficial a l’Andorra Park Hotel.

L’àpat va comptar amb dues-centes persones, gairebé el doble que en la seva visita del 2019 (on van assistir 120 convidats). Més enllà de les autoritats i representants institucionals, Macron va voler convidar una àmplia representació de la societat civil andorrana, subratllant el seu desig de conèixer de primera mà les inquietuds i la realitat dels ciutadans més enllà dels despatxos oficials.

Visita als centres educatius: Lycée Comte de Foix i escola andorrana de Santa Coloma

La segona jornada va començar amb el focus en la joventut. Al Lycée Comte de Foix, Macron va reivindicar els 125 anys del sistema educatiu francès al país, destacant el seu caràcter laic i gratuït.

Posteriorment, a l’Escola Andorrana de Santa Coloma, el president va ser rebut per 200 alumnes amb l’himne ‘El gran Carlemany’. Macron va participar en una classe bilingüe sobre flora i fauna, mostrant-se proper i destacant el multilingüisme com un actiu de futur per al país.

Una imatge per a la història al Consell General

Per primera vegada en més de 700 anys, els dos coprínceps —el francès, Emmanuel Macron, i l’episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat— van compartir la presidència de la cambra parlamentària a la Casa de la Vall. El síndic general, Carles Ensenyat, va qualificar aquest fet com el símbol màxim de la “naturalesa del nostre sistema: un coprincipat parlamentari”. Aquest acte va coincidir amb la recepció simultània de les cartes credencials de quinze ambaixadors, un gest que reforça la legitimitat internacional del model de doble Prefectura d’Estat.

Plaça del poble, l’habitatge al centre del debat

Malgrat la solemnitat dels actes, la realitat social va irrompre a la Plaça del Poble. El discurs de Xavier Espot va ser acompanyat d’una forta xiulada organitzada pel Sindicat de l’Habitatge, reclamant mesures contra l’especulació i preus assequibles. En aquest sentit, el Cap de Govern, Xavier Espot, tot i la forta contestació a la plaça, Espot va qualificar l’habitatge com la “prioritat absoluta”. Va defensar les polítiques governamentals, com la creació d’un parc públic de lloguer i el reforç de la protecció als llogaters, com l’única via viable davant la crisi. També va reivindicar la vigència del lligam bilateral amb França posant com a exemple la col·laboració vital durant la pandèmia, especialment en el subministrament de vacunes i la gestió fronterera. En l’àmbit dels drets civils, Espot va abordar la despenalització de l’avortament amb una calculada prudència, defensant una via que permeti avançar en els drets de les dones sense posar en risc l’equilibri del coprincipat episcopal.

Per la seva banda, el Copríncep Emmanuel Macron va exercir un lideratge europeista contundent, transformant la seva intervenció en un ultimàtum sobre el futur d’Andorra a la Unió Europea. Macron va ser taxatiu a l’advertir que, si el referèndum fracassa, la porta d’Europa podria quedar tancada durant anys davant l’esgotament dels socis comunitaris. Va descriure l’Acord d’Associació com una eina “intel·ligent” que, gràcies als seus períodes transitoris, protegeix la identitat andorrana mentre garanteix la seva prosperitat. Finalment, en un gest de sintonia amb el malestar de la plaça, el Copríncep va admetre que l’especulació ha danyat el mercat, validant així les polítiques d’intervenció del Govern per garantir la pau social mitjançant l’accés a l’habitatge assequible. També va avalar la proposta de despenalització de l’avortament, considerant-la “proporcionada” i necessària.

Meritxell i la Creu dels Set Braços

La visita va finalitzar després d’un dinar institucional a l’Hotel Rosaleda, actual seu del Ministeri de Cultura, punt de trobada previ a l’entrega de la Creu dels Set Braços al Santuari de Meritxell. En el tancament de la jornada, Macron va definir la seva funció com una “missió” al servei del poble, mentre que el copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat, va subratllar que la legitimitat institucional neix directament de la ciutadania: “Som coprínceps perquè hi ha poble”.