Martí Riverola: “La pressió del Barça et forma per al futbol i per a la vida”

Martí Riverola va créixer a la pedrera del Barça, tant personal com professionalment, i allà va complir el somni de debutar amb el primer equip. La seva carrera esportiva el va portar a viure a Holanda, Itàlia i Àustria. Finalment, va venir a Andorra a jugar sensesaber que aquí trobaria la pau i l’estabilitat, juntament amb la seva família. En aquesta entrevista ens explica com viu el pas de jugador a entrenador, quins objectius té al cap aquesta temporada i quines lliçons li han marcat durant la seva etapa futbolística.  

 

Entrevista: Sandra Lara Cardiel Fotos: Noelia Farias  

 

Com definiries aquest nou capítol a l’Atlètic Club Escaldes? 

És un pas molt important per nosaltres. Fa menys d’un any que m’estic traient el curs d’entrenador, encara no tenia la titulació adequada per estar al lloc on estic, però he intentat encaixar-ho tot per poder aprofitar aquesta oportunitat, i la veritat és que esticmolt agraït de fer aquest salt.  

Per què vas escollir aquest projecte?   

Feia vuit mesos que era a La Massana i estava molt content del que feia allà. Quan em van presentar aquesta oportunitat, amb un equip que té opcions d’anar a Europa, d’intentar competir en l’àmbit europeu amb altres clubs, per a mi era un salt de qualitat. Vaigagafar aquest projecte pels jugadors que hi havia i per les possibilitats que hi podia haver.  

El factor diferencial és la motivació que té cadascú, el fet de com afronta l’error i com el supera

Quin va ser el primer missatge que vas transmetre al vestidor per guanyar la seva confiança?  

Cap en específic. Es tracta de continuar amb la dinàmica que hi havia i d’intentar revertir la situació, sobretot en l’àmbit mental. No venia a canviar absolutament res, sinó a millorar certs aspectes. Per tant, confiança plena en el que hi havia i treballar per fer-hocréixer.  

Fer el pas de jugador a entrenador t’ha canviat la manera de veure el futbol?   

És complicat. Per a mi, estar en un camp de futbol ha estat la meva vida. Ho trobo a faltar cada dia perquè, al cap i a la fi, he viscut d’això durant la meva carrera, per sort. Aquesta professió d’entrenador em manté vinculat al camp i, a vegades, aquesta necessitatde compartir tasques amb ells em genera aquella inquietud que em fa voler tornar a entrar-hi.  

Quina és la lliçó més valuosa que vas aprendre com a jugador i que apliques avui com a entrenador?

Com a jugador, o a partir d’altres experiències amb entrenadors que he tingut al llarg de la meva carrera, i que considero dels millors del món, el principi més important és intentar ser un entrenador que ensenya sense que el jugador s’adoni que està aprenent. Intentar inculcar certs hàbits i determinats conceptes que el jugador adquireixi de manera inconscient.  

Andorra ens ha donat estabilitat, seguretat i un projecte de vida

 

Has treballat amb entrenadors com Guardiola o Luis Enrique. Si poguessis “robar” una qualitat de cadascun, quina seria?   

Com que jo era un futbolista una mica atípic, en el sentit que intentava anticipar situacions, perquè físicament no tenia les condicions d’altres jugadors, he intentat aprendre el màxim d’ells: la manera de comportar-se, de transmetre, de mantenir la calma en determinats moments, de motivar el jugador perquè pugui donar aquest plus per competir.  

Quina importància dones a la gestió emocional del vestidor en el futbol actual?   

Et diria que és el 90%. Hi ha jugadors molt bons, en categories no tan importants com la Primera Divisió, i el factor diferencial és la motivació que té cadascú, com afronta l’error i com el supera. Hi ha molts aspectes que al final et fan més futbolista del que potencialment pots arribar a ser.  

Quin missatge donaries a aquells nens que potser no són tan brillants al camp, però que tenen la il·lusió: creus que també poden arribar a desenvolupar una carrera? 

Curiosament, aquí a Andorra també viu el capità Carles Puyol, que va estar a l’època gloriosa del Barça. En aquells temps hi havia els dos exemples: el de Messi, que tenia unes condicions futbolístiques increïbles, i el de Puyol, que no tenia les mateixes capacitatsfutbolístiques. Però, al final, l’actitud i la manera de contagiar els companys van marcar la diferència i van fer possible demostrar que qualsevol persona pot arribar-hi si es cuida i té la mentalitat adequada.  

M’agradaria que em recordessin com un entrenador proper

Andorra ha estat una aposta vital per a tu. Què hi has trobat que t’ha fet quedar al país?  

Vam venir fa set anys per la meva carrera, però la seguretat i els serveis que ofereix el Principat ens van convèncer i ara estem molt a gust al país. Tenim una família molt ben estructurada en aquest sentit i tenim ganes de quedar-nos molt temps.  

Vas ser peça clau en l’ascens del FC Andorra al futbol professional. Quant d’aquell projecte intentes replicar ara?    

Molt. Sobretot hem arribat a una situació en què l’estat anímic de l’equip no és l’òptim, i moltes vegades poso l’exemple de quan vaig arribar a l’Andorra. En aquell moment estàvem a 18 punts del líder i, quan Piqué va agafar l’equip, semblava una cosa impossible. Però en sis mesos vam aconseguir revertir la situació i vam acabar pujant.  

Què recordes de la teva etapa a La Masia?  

Jo no vaig viure a La Masia perquè vivia a prop de Barcelona. El que sí que feia era dinar i compartir amb els companys certs moments, però la veritat és que va ser una etapa increïble. Vaig estar quinze anys al Barça, ho vaig gaudir moltíssim, al final és d’on soc, i recordo aquella etapa amb una il·lusió tremenda.  

Com veus en l’actualitat el salt de joves com ara Lamine Yamal o Cubarsí? Creus que ara és més fàcil arribar al primer equip que en la teva generació?   

La metodologia que té el Barça és exemplar i la capacitat que té de provar aquestes coses amb el primer equip també és excepcional. Els entrenadors sempre han sigut molt bons en totes les categories i també influeix moltíssim. No és que ara sigui més fàcil, peròsí que s’han adonat que, a vegades, val més formar jugadors des de ben petits perquè ja tinguin la filosofia que vols per al primer equip, que no pas fitxar gent de fora sense saber ben bé com encaixaran en aquesta rutina.  

Com valores l’evolució de la lliga andorrana en els darrers anys?  

Molt positiva. Quan vaig començar en aquesta lliga, ara fa quatre anys, hi havia coses que encara s’havien de millorar i, a poc a poc, tant el Govern com la federació intenten posar a disposició dels equips més recursos, cuidar el dia a dia, i s’està notant. Els equipsandorrans comencen a passar rondes a Europa, el futbol és més atractiu i hi ha més ganes que la gent vingui aquí.  

En l’àmbit personal, què t’agradaria aconseguir en aquesta nova etapa a les banquetes?   

És un tòpic, potser, però guanyar. La part competitiva, des que vaig començar al Barça, és molt important. Entenem que el resultat també és una conseqüència de fer les coses bé, i continua sent una part clau. Estar aquí, aconseguir bons resultats i que la gentestigui contenta del treball que fem és l’objectiu que tenim.  

Com t’agradaria que els jugadors et recordessin d’aquí a uns anys?   

 Com una persona propera, amb la qual formem part d’un mateix grup i compartim un dia a dia molt gratificant. Crec que el més important és que la gent ve contenta a entrenar. Els resultats no estan acompanyant del tot, però sí que és veritat que la gent ve ambganes, i aquesta és la millor manera per acabar aconseguint els resultats.  

Guanyar és un tòpic, però és l’objectiu: el resultat és conseqüència de fer les coses bé

 

Si mires enrere, què li diries al Martí Riverola jove?   

Per sort, no tinc gaires lamentacions en aquest aspecte. Sí que li diria que continuï gaudint, que al final les etapes tenen el seu procés, hi ha moments que no són tan divertits com altres, però de tot se n’aprèn. Al cap i a la fi, estar a l’entorn del Barça en el seumoment va ser molt competitiu i molt difícil de gestionar, pel que fa a la pressió, però t’ensenya a viure certes situacions de la vida que després vas afrontant d’una manera més tranquil·la.