Gemma Gallardo: “Les crítiques destructives van directament al calaix de l’oblit”

La Gemma Gallardo, més coneguda a les xarxes socials com Gemita, és una jove valenciana establerta a Andorra des de fa set anys. Va començar a les xarxes socials de manera casual i ben aviat va triomfar gràcies a la seva autenticitat i el seu somriure. El seu contingut ha evolucionat al mateix ritme que ella, i actualment es mostra molt il·lusionada pels nous projectes que veuran la llum pròximament. 

En quin moment vas decidir començar a les xarxes i per què? 

Jo vaig estudiar Física i vaig exercir com a tal. Quan va arribar la pandèmia, en aquella època, jo era a Andorra. Arran de la meva exparella, que es dedicava a les xarxes socials, vaig començar a fer streams. És cert que el primer any no m’ho vaig prendre com una feina, vaig començar perquè em cridava l’atenció. El que va començar com un hobby avui s’ha convertit en la meva feina. També és cert que el contingut ha canviat molt des d’aleshores fins ara. Al principi parlava de temes d’actualitat i del que sorgia en el moment, tot molt improvisat. Avui dia, el meu contingut està més redirigit cap a altres plataformes, sobretot Instagram, TikTok i YouTube. 

La Queen’s League m’ha canviat molt la perspectiva del futbol

Què vols transmetre quan publiques? 

Principalment, qui soc jo, els meus valors i el que m’agrada. Em moc molt al voltant de la lectura, de l’esport, però també de la moda i dels viatges. Amb el meu contingut, la meva intenció principal és entretenir i també ajudar d’alguna manera la gent que m’està veient. Que algú pugui dir: “Mira, l’he vist jugant a pàdel i m’ha donat alguns consells” i que, arran d’això, decideixi provar-ho. Moltes vegades no provem coses per por de fer-les sols o perquè pensem que no van amb nosaltres. Si puc ser un estímul perquè la gent s’animi a començar a fer activitats, em sento molt realitzada i feliç. Per exemple, amb la lectura. Hi ha molta gent que, al llarg de la meva trajectòria com a creadora de contingut, no havia llegit mai cap llibre i que, de tant insistir-hi, han decidit donar-li una oportunitat. Aquestes coses són les que realment m’omplen moltíssim. 

Fas molts vídeos amb la teva àvia, que significa ella per a tu? 

La veritat és que faig menys vídeos dels que m’agradaria, perquè això vol dir que passo menys temps amb ella, i és una de les coses que més em pesa d’estar lluny de casa, no poder gaudir-la tant com voldria. Per a mi és un referent, és com una mare. M’he criat amb ella, m’ho ha donat tot. Crec que les àvies ens consenten moltíssim a tots. La meva àvia té una energia impressionant, jo només espero arribar a la seva edat amb una quarta part de la seva vitalitat, perquè amb això ja seria feliç. Per a mi ho és tot. És molt divertida, molt canyera i un autèntic referent. 

Si puc ser un estímul perquè la gent s’animi a fer coses noves, em sento realitzada i feliç

Com va ser l’experiència a la Queen’s League? 

La Queen’s League m’ha canviat molt la perspectiva del futbol. És cert que, des de petita i en l’àmbit familiar, sempre he viscut el futbol, però no d’aquesta manera. Amb les Porcinas, que és el meu equip, vaig generar una connexió molt estreta, com si fos una jugadora més de l’equip. El que m’ha fet sentir el futbol a través d’elles no ho havia viscut mai. També tota la gent que he conegut i el projecte en si han estat molt especials per a mi. L’esport és molt important a la meva vida i donar-li veu a l’esport femení per mi és un privilegi. 

Creus que avui dia és difícil mantenir l’autenticitat a les xarxes? 

Fa anys les xarxes socials eren més artificials, com si tot hagués de ser perfecte i bonic, perquè era el que funcionava, la vida idíl·lica de viatges, de sempre estar impecable. Però avui el que més enganxa, és ser natural, mostrar-te tal com ets i ensenyar les situacions quotidianes perquè la gent se sent identificada. Connectes molt més amb una persona que té problemes semblants als teus, que explica com els resol i ho mostra sense pudor, que no pas amb algú que només ensenya una vida aparentment perfecta. Abans no era habitual mostrar-se vulnerable, agafar la càmera quan estaves passant un mal moment i explicar-ho. També penso que cada cop més gent s’anima a crear contingut, ja sigui perquè li neix com a entreteniment o perquè té un negoci. Si tens un negoci, és gairebé imprescindible tenir xarxes socials, arribes a moltíssima gent i és un mitjà de comunicació amb una força enorme. Si ho comparem amb cinc anys enrere, tothom crea molt més contingut. Abans, quan jo sortia pel carrer amb una càmera, la gent em mirava malament, avui dia, en canvi, et miraran estrany si tens un negoci i no fas servir les xarxes socials. 

Què creus que fa que la gent connecti amb tu? 

La naturalitat. No tinc cap personatge a les xarxes socials. Mostro molt de la meva vida personal, a vegades això és positiu i a vegades negatiu, però no concebo una altra manera d’entendre les xarxes socials. Des que vaig començar he estat així, transparent. I crec que precisament això és el que fa que la gent connecti més amb mi. 

Com gestiones la pressió o els comentaris dolents? 

L’experiència és el que et dona eines per gestionar situacions de hate, per no obsessionar-te amb els números ni convertir-te en esclau de les expectatives o de les opinions dels altres. Els resultats no són immediats. Vivim en una societat on sempre esperem resultats ràpids, i tenir aquesta mentalitat fa que et frustris moltíssim. El que em fa estar més estable és no deixar que les opinions externes m’afectin. Són persones que no em coneixen i que, des d’una pantalla, ho tenen molt fàcil per criticar. Mai tens la versió completa de les coses, no saps com soc, què faig realment ni quins són els meus valors. Només veus el que jo decideixo mostrar. Les crítiques constructives són sempre benvingudes. Tots volem ser millors persones i també millorar en l’àmbit professional. L’ambició de créixer i d’anar millorant allò que cal millorar és normal i positiva. Ara bé, tota crítica destructiva, que sigui faltar al respecte, insultar o traspassar límits que ja no són respectuosos, va directament al calaix de l’oblit. Tinc amigues que també són creadores de contingut i moltes vegades m’han dit: “Ostres, si a mi em passés el que t’ha passat a tu, em tancaria a casa i no sortiria”. Jo no. Si deixés que opinions externes, de gent que no em coneix, afectessin la meva vida i el meu dia a dia fins al punt de no poder aixecar-me del llit, seria una situació que no em podria permetre. És millor no invertir energia a perdre la pau mental intentant convèncer de qui ets o de qui no ets. La gent que et vol a prop hi serà, i la que no, simplement no. 

Què li diries a una noia que està començant a les xarxes? 

El més important de tot és que, facis el que facis, t’agradi i t’apassioni. A la vida, sigui quin sigui el camí que triïs, hi hauràs de dedicar moltes hores, i si fas alguna cosa que no t’agrada o que fas per obligació, acabaràs rendint-te. Tot requereix esforç i temps. Les persones que avui triomfen, o que han triomfat, tenen al darrere un procés de molts anys, picant pedra, treballant de manera constant i fent allò que els agradava. I això és clau, perquè si no t’agrada el que fas, no aguantaràs el procés. Per això, gaudeix del camí i no t’obsessionis amb la meta. La finalitat arriba quan realment estàs gaudint del procés. 

Algun consell clau? 

La constància a les xarxes socials és indispensable. També és molt important tenir una bona rutina i un bon calendari. El fet de ser constant en el dia a dia i de tenir-ho tot ben programat t’ajuda a optimitzar al màxim el temps. Òbviament, la creativitat també és clau. Vivim en una època de sobreestimulació, i crear alguna cosa 100% nova és molt complicat, però has d’intentar aprofitar tots aquests estímuls per construir la teva marca, la teva essència i donar-li un toc personal. 

Què t’aporta Andorra a la teva creació de contingut? 

Andorra m’encanta, sobretot perquè és un país que em permet practicar molts dels esports que m’agraden, pàdel, snow, senderisme, running… Al final, a les xarxes socials intento transmetre el que a mi m’agrada, la meva rutina i els meus gustos, i entre aquests, l’esport hi té un pes molt important. M’agrada molt la muntanya, l’aire lliure i l’esport. El meu estil de vida és aquest. Per a mi, un pla perfecte és fer una ruta a l’estiu o anar a fer snow al matí, dinar en alguna borda, on es menja molt bé, arribar a casa cap a les sis de la tarda, descansar i, l’endemà, tornar a aprofitar el dia. 

Quins projectes de futur tens? 

Estic treballant en un projecte de moda, d’esport, i també un projecte literari, i veuran la llum al llarg d’aquest any.