Kic Barroc: “La música és un llenguatge universal”

Després de formar-se a Barcelona amb Marco Mezquida i Txema Riera, el Kic es va establir a Andorra, on actualment participa activament en la vida cultural del país. És impulsor i director artístic del Festival Internacional de Jazz d’Escaldes, col·labora també amb l’Andorra SaxFest, l’Escena Nacional d’Andorra i l’ONCA, amb qui ha estrenat obra pròpia per a piano i orquestra. Ara publica el seu segon disc, Entor, un projecte que consolida la seva evolució artística. 

Entrevista: Sandra Lara Cardiel·Fotos: Kic Barroc 

Com és el teu procés creatiu a l’hora de compondre? 

No és una feina amb horaris fixos, no és allò de dir “els dimarts de quatre a vuit em poso a compondre”. Les cançons van sorgint en funció de les experiències vitals i també de la música que escoltes. La formació ha estat molt pensada, i a partir d’aquí anaven apareixent melodies que després treballava i polia. Ha estat un procés positiu i enriquidor que ha durat un any.  

Com definiries el so d’Entor?

Entor reuneix vuit composicions originals inspirades en cims, llacs i paisatges pirinencs. És un viatge sonor que parteix de la tradició jazzística amb harmonies i ritmes contemporanis. El resultat és un so madur i treballat, que evidencia una interacció profunda entre els músics i construeix una experiència musical rica, orgànica i dinàmica. 

Entor fa referència a la tosa situada a la zona de Canillo, al costat de la Vall d’Incles

Qui t’acompanya en aquest projecte? 

En el disc toco amb músics amb qui tenia moltes ganes de col·laborar, com el Baptiste Herbin, la Irene Reig o l’Alba Pujals. Són músics de molt nivell, que admiro molt. També hi ha el Kike Pérez i el Brady Lynch, músics d’alt nivell que sempre m’acompanyen. Estic molt content de poder tocar amb tots ells. 

Quin missatge enviaries als oients abans d’escoltar-lo? 

És un disc fet amb molta cura, amb molta feina al darrere. És un projecte molt vinculat al territori, els músics són uns del Pirineu i altres d’arreu i les composicions evoquen els paisatges d’Andorra. Per això crec que és un disc al qual cal donar suport, i des d’aquí animo tothom a escoltar-lo. És un treball que val la pena descobrir, també, com una invitació a sortir de la zona de confort i no a escoltar sempre la mateixa música que sona a la ràdio, sinó a dedicar temps a una escolta pacient, sense altres inputs, fent que la música sigui l’activitat principal i única. 

És un disc fet amb molta cura i amb molta feina al darrere

Quina relació té Andorra amb les composicions del disc? 

Les composicions estan inspirades en cims i indrets d’Andorra. És un disc arrelat al paisatge andorrà, però expressat a través del llenguatge del jazz, amb harmonies modernes i una mirada contemporània. 

En què es diferencia del projecte anterior? 

Té un so més treballat perquè la formació és diferent i les composicions són més madures, en general és un disc bastant més elaborat que l’anterior. 

Quin tema té un significat especial per a tu? 

Et diria que tots, però el que porta el nom del disc, Entor, és potser el tema amb més significat. És un lloc especial on vaig molt sovint i que em desperta moltes emocions. 

Com et sents al ser la màxima referència del jazz a Andorra? 

Jo crec que hi ha molta gent que s’hi dedica a Andorra, vull dir que no soc l’únic. Ser la màxima és una cosa relativa, i no em sento gaire còmode amb aquesta etiqueta, però sí que estic content de poder jugar un paper dins l’escena jazzística d’Andorra, de poder treballar al festival i de fer música jazz des d’aquí. És una sort i em sento molt afortunat de poder-ho fer. 

M’agrada convidar l’oient a sortir de la zona de confort i a escoltar amb paciència, fent que la música sigui l’activitat principal

Què sents quan toques en persona els teus temes? 

Sempre que hi hagi un públic atent i que escolti, que és per això per la qual cosa treballo cada dia, espero que la meva música els hi arribi i els generi alguna cosa, sigui satisfacció o felicitat. 

I ara quins plans de futur tens amb el disc? 

De cara a la tardor, ja estic mirant d’organitzar una gira per Catalunya i també per França. 

Com veus el panorama musical a Andorra actualment? 

Oportunitats n’hi ha, i diners destinats a la cultura també. Si parlem simplement de la renda per càpita destinada a la cultura, Andorra és un país que hi destina molts recursos. El que passa és que professionalitzar-se és un pas que no és evident i que requereix molt d’esforç i moltes hores de dedicació. 

La música, què significa per a tu? 

La música és un llenguatge, com qualsevol altra llengua. La diferència és que és un llenguatge universal, que tothom entén i que és capaç de comunicar coses que potser amb la paraula són més difícils, o fins i tot impossibles d’expressar. 

Quin paper ha tingut la música a casa teva? 

El meu pare toca el piano molt bé i la meva mare és una persona amb molta musicalitat, gran amant de l’òpera. Des de sempre, a casa s’hi ha sentit molta música. La meva germana és violoncel·lista, el meu germà és un gran cantant i l’altra germana també. Tots, d’una manera o altra, hi tenim relació, dos de manera professional i dos de manera no professional, però amb molta intensitat.