Florent Todeschini, Impulsat per l’adrenalina de la victòria

Des de les seves primeres experiències amb un Simca Rallye 2 al garatge del seu pare fins a competir en ral·lis històrics i mundials, Florent Todeschini ens explica com la passió per l’automobilisme i la mecànica ha marcat cada etapa de la seva carrera. Entre sacrificis, aprenentatges i moments humils com a pilot, el seu recorregut és un exemple de resiliència i dedicació

 Entrevista: Cristina Cortés·Fotos: Reinaldo Márquez 

 

Florent, quins records tens d’aquell primer Simca Rallye 2 al garatge del teu pare? Va ser realment el detonant de la teva passió pels ral·lis?

És precisament aquest cotxe atípic el que em va donar passió pels ral·lis i la mecànica. De petit, em posava al volant al garatge imitant el so del motor mentre el meu pare hi treballava, i quan estava a la carretera escoltava el so del motor i olorava l’olor de la gasolina.

De les primeres curses de kàrting a pilotar un Ford Fiesta Rally2, què ha estat el més difícil de gestionar en aquest camí de superació constant?

Els diners. Mai m’ha faltat res per viure, però el pressupost per l’esport automobilístic és tal que cal fer molts sacrificis per a alinear-se amb les curses, i fins i tot amb molts sacrificis, és a vegades insuficient. És sobretot una pressió mental.

Però això enforteix molt la mentalitat, la determinació i la set de victòria, tot i que tot triga més temps perquè cal guanyar o aconseguir una dotació o patrocini per pujar al nivell següent.

 

“Vull demostrar que, en la societat actual, és possible venir d’un entorn modest i triomfar en un esport considerat elitista”

La teva relació amb personalitats com Stéphane Orlandi, Sabrina De Castelli i Dominique Savignoni sembla molt profunda. Com han influït en la teva carrera, tant a nivell personal com esportiu?

Des del moment que els vaig conèixer, vaig confiar plenament en ells, i la seva confiança va ser recíproca. Em van transmetre els seus coneixements i la seva experiència en el món de l’automobilisme, i això era precisament el que em faltava, ja que fins aleshores ho feia tot pel meu compte. Gràcies a ells he fet diversos salts endavant: al volant, en la gestió de cursa i també fora del cotxe. He après i he crescut al seu costat durant cinc anys, i els considero com uns pares adoptius. Des del meu títol de Campió de França Júnior, Jean Bourgoin, que és el responsable dels programes esportius de la marca Yacco, també ha tingut un paper important en la meva carrera.

Has participat en ral·lis històrics, mundials, nacionals, i fins i tot a la Costa d’Ivori. Quin ha estat el repte més insòlit que has viscut com a pilot?

Tornem a parlar del Dacia (riures)!! El ral·li SSV de San Pedro a la Costa d’Ivori va ser molt insòlit i sorprenent, on calia adaptar-se ràpidament, però la disciplina és una mica diferent de la del ral·li amb cotxe. En canvi, a Finlàndia, amb un Ford Escort Mk2 històric, va ser un veritable repte pel que fa a la conducció. Vaig rendir molt bé des del principi en un terreny atípic i molt ràpid, on els pilots “no escandinaus” normalment tenen dificultats. Crec que tinc aquest petit do necessari per rendir en carreteres ràpides.

El desenvolupament tècnic del cotxe ocupa gran part del teu temps. Quina part de la mecànica t’apassiona més i per què?

Un amic del meu pare, al qual anomeno “Xibe”, sempre em deia: “la major part de la cursa es guanya al garatge”. Preparar el cotxe amb minutiositat, atenent tots els detalls, és reduir al màxim el risc d’abandonament per problemes mecànics. Entendre la mecànica és entendre el teu cotxe i saber com ajustar-lo i millorar-lo.

M’encanten els ajustos de diferencials, que vaig aprendre gràcies a l’Anthony Puppo: són els que permeten transmetre la màxima potència a les rodes sense patinar, i que també influeixen molt en el comportament del cotxe a l’acceleració i al frenat.

Sóc un competidor, però podria passar dies provant ajustos diferents i intercanviant opinions amb els enginyers per trobar solucions més eficients i versàtils. M’encanta això.

Parla’ns del teu vincle amb Andorra. Què t’ha seduït de la nostra terra i com et veus vivint aquí com a pilot professional? 

Vaig descobrir Andorra el 2019 durant una estada esportiva i la vaig redescobrir més endavant gràcies a en Stéphane Orlandi. Em van seduir els paisatges, el paper que hi té l’esport tant a l’estiu com a l’hivern, la mentalitat i el respecte dels andorrans, així com la qualitat de vida, tant a la capital com a les parròquies altes. Andorra ofereix un entorn ideal per viure i créixer com a esportista professional, amb valors que considero essencials a qualsevol societat: el respecte per la llei, per les persones, per la natura i per les normes. El paper que ocupa l’esport i el respecte de la seva gent són, sens dubte, allò que més m’ha captivat del país.

Participaràs al Ral·li Històric d’Andorra a bord d’un Ford Sierra RS Cosworth. Com afrontes aquesta nova aventura i què significa per a tu?

Estic content de tornar a la competició històrica i de fer-ho al Ral·li Històric d’Andorra. Participar en l’únic ral·li de velocitat d’Andorra simbolitza el meu interès pel país, i tinc tota la intenció de lluitar per posar el meu nom al seu palmarès.

Vull donar-me a conèixer aquí, crear vincles entre els andorrans i el món del ral·li, i desenvolupar col·laboracions amb persones i empreses que comparteixin els mateixos valors que jo. Pel que fa al Ford Sierra RS Cosworth que em deixa el meu amic Philippe David, tinc molt a aprendre d’aquest cotxe que estic preparant actualment, però serà temible a les carreteres andorranes!

Després de tantes experiències viscudes, què et manté amb la mateixa il·lusió i fam de victòria que als teus inicis, i quin és el teu pròxim objectiu?

Ser Campió del Món de Ral·lis, senzillament perquè és el meu somni i objectiu des que era petit. Però veig més enllà del meu nas i vull demostrar que, en la societat actual, és possible venir d’un entorn modest i triomfar en un esport considerat elitista. Triomfar mai ha estat fàcil, això implica encara més determinació, treball, sacrifici i càrrega mental, però és la recepta de la victòria i de l’èxit.

També implica treball en equip amb la meva copilot, el meu entorn, el meu equip, i un constructor. A més, cal aconseguir que al voltant d’aquest conjunt hi hagi socis i patrocinadors que comparteixin els mateixos valors humans, d’excel·lència, perfeccionisme, treball i victòria. Cal una cohesió de tot aquest conjunt.

És en això que treballo cada dia per tancar el pressupost necessari i poder participar al Campionat del Món WRC2 el 2026.

Finalment, com definiries, en tres paraules, aquest llarg viatge des del teu primer cotxe fins a la lluita per participar al Campionat del Món?

Determinació, passió, resiliència.