Quim Miró: “La política és més dura que l’empresa, però més necessària que mai”

Amb dècades d’experiència combinant l’empresa i el servei públic, Quim Miró reflexiona sobre els reptes d’Andorra. Des de la seva trajectòria a Tag Systems fins al seu paper actual al Comú d’Andorra la Vella, defensa una política més transparent, la necessitat d’habitatge assequible i l’oportunitat històrica de l’Acord d’Associació amb la UE. Amb mirada crítica, però també constructiva, dibuixa l’Andorra que voldria per als pròxims anys.

Vostè acumula dècades d’experiència en l’àmbit empresarial i també ha estat vinculat al servei públic. Com definiria el seu recorregut vital i professional fins avui?

Sempre he intentat combinar aquestes dues facetes en la vida, l’empresa i la política, i li asseguro que, tot i les dificultats que un es troba en el món empresarial, són poques comparades amb les sorpreses que t’emportes quan fas política. Vaig començar les dues activitats gairebé al mateix temps, tenia 27  anys quan vaig entrar a formar part del grup polític Equip de Renovació i, quasi al mateix temps, vàrem decidir, conjuntament amb la família Font, crear la societat MIRO FONT. A partir d’aquesta data, d’una manera o altra, he estat vinculat al món polític, ja sigui dins del partit Nova Democràcia o PS, combinant-lo amb la direcció de la Clínica Sant Vicent, i des de l’any 1997 amb la creació de TAGSYSTEMS, on vaig ser directiu fins a l’any passat. Actualment, continuo involucrat en negocis familiars i estic com a conseller de Finances al comú d’Andorra la Vella, amb un equip jove, dinàmic i dedicat a la tasca.

Va començar com a conseller al Comú d’Andorra la Vella ja fa més de 30 anys. Què significa per a vostè fer política a Andorra? Ha canviat la naturalesa del servei públic amb el pas dels anys?

Sí, vaig ser elegit al comú d’Andorra la Vella, el desembre del 1991, amb la coalició Entesa i Progrés liderada per Lluís Viu, que malauradament ens va deixar fa poc. Com a anècdota li diré que era el conseller més jove de la corporació i avui soc el de més edat. Crec que el que ha canviat, al llarg dels anys, són les normes, els reglaments, el funcionament i el control dins de l’administració pública, que fan que la presa de decisió per part dels polítics sigui més lenta i feixuga. Val a dir, però, que gràcies a aquesta regulació, la política és més neta i transparent avui dia. Per fer política s’han de tenir les espatlles amples, ja que entre els mitjans de comunicació i les xarxes socials, el polític està molt exposat a l’opinió pública i a la crítica, que gairebé mai és positiva. Però com que ningú ens obliga a fer política, ens haurem d’aguantar.

Vostè forma part del Partit Socialdemòcrata. Quins són els valors que el fan sentir representat dins del PS i com els aplica en el seu dia a dia?

Soc net de refugiat del franquisme i de molt jove vaig aprendre els valors de persones que varen lluitar per unes idees i una societat més justa i equilibrada. Les idees socialdemòcrates i progressistes són les que haurien de prevaldre en una societat cada cop més dividida i sectària. No tots naixem amb les mateixes condicions i oportunitats, i cal que l’Estat reguli perquè els principis bàsics del benestar estiguin garantits. Els països nòrdics com ara Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia van crear fa anys el denominat estat del benestar, on les diferències socials són menys accentuades, segons les estadístiques són els països amb més qualitat de vida del món.

Per fer política avui calen espatlles amples: la crítica és constant i gairebé mai positiva

Creu que Andorra està preparada per afrontar la despenalització de l’avortament?

És un debat llarg i complex per la idiosincràsia del nostre país. Personalment, estic a favor que la dona decideixi sobre si vol avortar o no, i hauríem d’accelerar per tal d’obtenir la despenalització de l’avortament aviat… El debat fa massa temps que està sobre la taula i crec que la societat andorrana d’avui en dia no és diferent de l’europea, on aquesta qüestió es va resoldre fa anys.

Quines mesures urgents hauria d’impulsar l’Administració per fer més accessible l’habitatge sense frenar la iniciativa privada?

Amb l’obertura de la inversió estrangera es pretenia la creació de nous sectors d’activitat al país. El resultat, però, ha estat que la gran majoria d’inversions han anat cap al sector immobiliari de luxe. La conseqüència és que els preus de l’habitatge s’han posat pels núvols. Això es veia a venir i la inacció de les administracions públiques, durant anys, fa que ara el problema segui de difícil solució. Amb les noves regulacions, Govern vol traslladar una part del problema als privats amb mesures que no han funcionat i que dona una certa visió d’incertesa i improvisació, que no afavoreix les inversions foranes. Caldria establir entre govern, comuns i privats mecanismes que facilitin la creació d’habitatges a preu accessible. Oferir terreny públic i subvencions als promotors amb garanties de l’Estat.

L’Acord d’Associació amb la UE és vist com una oportunitat per uns i un risc per altres. Des de la seva doble experiència empresarial i política, en quin punt se situa?

Sens dubte, és una oportunitat, com també ho va ser l’aprovació de la constitució, l’any 1993. Molts ciutadans també tenien dubtes en aquell moment i creien que el canvi seria perjudicial per a una societat andorrana tradicional. Avui, en un món globalitzat i on els valors democràtics trontollen, val més estar sota el paraigua de la UE, que no pas continuar en un model fràgil i amb data de caducitat. L’acord d’Associació ofereix més oportunitats de treball, de negoci, de residència, d’estudis, etc., als nostres ciutadans, així com un reconeixement internacional de país. Als detractors de l’acord sempre els hi demano si tenen un pla B. Cap de moment m’ha respost, optant per quedar-se en el status quo.

Vostè ha estat l’ànima de Tag Systems des de la seva fundació el 1999. Va ser una empresa pionera en el seu moment?

TAG SYSTEMS, com també la Clínica Sant Vicent, la vam crear juntament amb la família del Dr. Albert Font. Va ser pionera en l’àmbit andorrà pel fet que era una de les poques empreses que fabricaven un producte a Andorra per exportar-lo al 99%. Al principi no va ser fàcil tenir un reconeixement i una confiança dels clients internacionals en un producte tecnològic fabricat en un país petit i que molts no sabien ni situar-lo al mapa. Amb els anys vàrem créixer fins a exportar a més de 50 països.

Tag Systems ha passat a formar part d’un gran grup internacional, però ha mantingut una clara vocació nacional. Quin ha estat el secret per combinar la internacionalització amb l’arrelament al país?

L’any 2003 comença l’expansió internacional de l’empresa i obrim el primer centre a Barcelona,  Després es van crear noves empreses a Suècia, Rússia, Polònia, Finlàndia, Estonià, Madrid, Colombià, Regne Unit i Estats Units…  Aquesta expansió es va fer de manera orgànica fins al 2020 on vàrem decidir fusionar Tag Systems amb una empresa Austríaca de mida similar. El 2023 els accionistes del nou grup vàrem decidir cotitzar a la borsa de Viena. Durant 22 anys TAG Andorra va ser la societat mare d’on es dirigien totes les altres empreses del grup. Evidentment que la manera de dirigir una empresa al Regne Unit no és ben bé la mateixa que a Polònia o Colòmbia, però sempre vam intentar d’inculcar els valors empresarials i humans a les altres empreses internacionals del grup.

El problema de l’habitatge és fruit d’anys d’inacció: cal un pacte real entre govern, comuns i privats

Després de més de dues dècades al capdavant de Tag Systems, ha traspassat el relleu a Assumpció Majoral. Què el va portar a fer aquest pas?

Ara fa un any vaig decidir vendre les accions del grup i deixar la presidència executiva. No va ser una decisió fàcil, però en la vida tot té una data de caducitat i crec que era el moment de fer-ho. El relleu cap a l’Assumpció Majoral era un relleu natural, ja que ha estat els darrers 25 anys com a directiva de TAG a Andorra i també en les altres empreses associades, participant sempre en les decisions estratègiques. La continuïtat està més que garantida.

Com ha evolucionat la cultura empresarial andorrana des de finals dels 90 fins avui? Troba que el país és més receptiu a la innovació i a l’empresa tecnològica que abans?

El comerç, el turisme, els serveis i la construcció continuen sent els motors de l’economia andorrana. Evidentment, aquests sectors s’han adaptat a les noves tecnologies. Però, per exemple, el nostre model de comerç és presencial, a diferència d’altres indrets on les compres per internet són cada vegada més importants. Comparat amb els anys 90, la cultura empresarial ha canviat per a millorar. Tenim una normativa laboral, fiscal i comptable, bastant similar a les del nostre entorn europeu, la qual cosa garanteix una estabilitat en el teixit empresarial, econòmic i financer del país.

L’any 1993, la seva família va crear la Clínica Sant Vicenç d’Enclar. Què els va motivar a impulsar aquest centre assistencial, i quin paper creu que juga avui dins del sistema de cures a Andorra?

L’any 1990, conjuntament amb la família del Dr. Albert Font, vam decidir tirar endavant el projecte de la clínica Sant Vicent d’Enclar amb la voluntat de donar una resposta a una necessitat de país en l’àmbit de la geriatria. Actualment, i després de donar servei els darrers 32 anys, el centre Sant Vicent d’Enclar continua jugant un paper rellevant del sistema de cures a Andorra, és un centre de referència en l’atenció personalitzada, en el suport a les famílies, i en la promoció d’un model innovador i transformador en l’àmbit sociosanitari.

Quina Andorra somia per als pròxims 20 anys?

El que no vull és somiar amb una Andorra amb massa diferències socials. El que no vull és somiar amb una Andorra on el nivell de pobresa augmenti. El que no vull és somiar amb una Andorra amb inseguretat ciutadana. El que no vull és somiar amb una Andorra on els nostres fills hagin d’emigrar. Malauradament, com més hi penso, més incert ho veig.

L’Acord d’Associació amb la UE és una oportunitat; el que no entenc és que ningú tingui un pla B