Raquel Marugán: “Els colors com a camí d’autoconeixement i consciència”
Després d’una carrera professional en el món comercial i de la tecnologia, la Raquel va sentir una crida interior que la va portar a iniciar un viatge de transformació personal. La muntanya del Casamanya va ser el seu escenari de renaixement. Avui, a través del seu projecte ReconnectaT, acompanya persones en el seu creixement personal amb una tècnica basada en els colors.
Entrevista: Sandra Lara Cardiel
Fotos: Emiliano Griotti
M’agradaria saber com vas començar a vincular-te amb el creixement personal i a canalitzar?
Tot va començar a la muntanya. Era el mes de maig del 2019 quan vaig iniciar un camí molt especial al Casamanya, que per mi representa molt més que una muntanya. En l’àmbit amorós estava passant un moment intens, i, com que sempre he estat una persona molt activa, molt vinculada a l’esport, a la natura i a una alimentació extremadament sana, vaig començar a notar dins meu una mena de crida interna. Com un “Pepito Grillo”, que jo dic, que m’anava parlant. Després de diversos daltabaixos personals i una crisi existencial que va afectar a la meva economia, família, vida i salut, vaig començar a pujar-hi sovint i vaig viure una experiència única. Just a la zona del plexe solar vaig sentir com un “crac” interior. Com si agafessis una branca d’arbre seca i la trenquessis. En aquell moment, no entenia què m’estava passant ni quin significat tenia tot allò. Però vaig començar a sentir una energia molt intensa, una força interior que em travessava, com una potència que fins aleshores no coneixia. Aquell mes de maig vaig pujar vuit vegades al Casamanya.
Com descriuries el teu canvi de vida?
Ha estat un canvi de 360 graus. Jo venia del món de relacions públiques, comercial, del sector de la tecnologia i la il·luminació LED. Treballava amb projectes molt interessants i de pes aquí a Andorra, però va arribar un moment en què una veu em deia que no estava còmoda amb el que feia. Sentia que no era realment jo. Va ser aleshores quan vaig decidir formar-me, una formació que realment encaixés amb qui jo era, amb fer alguna cosa cap als altres, ajudar. Vaig començar a buscar, però tot em semblava que era el mateix i va aparèixer aquesta tècnica relacionada amb els colors i la natura. Realment és en aquell moment quan vaig fer un clic intern. Una tècnica gens intrusiva i superamorosa. Aquí va començar el camí cap a mi mateixa, sense jo saber-ho, em vaig deixar portar per les coses que em venien i se’m posaven davant.
En què consisteix la teràpia amb colors?
És una tècnica que es basa en una saviesa molt antiga, diria que inclús prebabilònica. Hi ha dintre també molts tipus de diferents savieses. És un treball d’autoconeixement i d’autocomprensió, un treball molt profund i molt clarificador. És una eina que ofereix molt de joc i que permet treballar diferents aspectes. Per exemple, si una persona es troba en un estat emocional concret, o una transició vivencial, es pot fer un treball que l’ajudi a trobar més equilibri, claredat i direcció. Això són tècniques de creixement personal, d’autoconeixement, d’expansió de consciència i de veure una miqueta més enllà del que un encara no veu.
Explica’ns en què consisteix el teu projecte RconnectaT
RconnectaT és un programa integral i global que consta de diferents sessions. És un pla estructurat i complet dissenyat per abordar un tema des de diversos enfocaments a la vegada de forma coordinada i vinculant. D’entrada, hi ha unes sessions més bàsiques que serveixen com a primer contacte perquè la persona pugui conèixer l’eina i sentir si connecta amb ella o no. A partir d’aquí les persones que vulguin aprofundir tenen accés al programa complet de RconnectaT, un procés molt més potent amb un objectiu, és a dir, que tot el programa apunta cap a un mateix fi, que és millorar la relació i la comprensió d’una mateixa de manera profunda i sostenible, és a dir, és un per a “sempre”.
Com enfoques l’acompanyament a les persones que arriben a tu?
He passat per experiències molt fortes a la meva vida i això em permet sostenir a una persona que ve a la consulta amb molt de dolor. És important dir que mai li dic a ningú què n’ha de fer ni cap a on ha d’anar. Crec fermament que cadascú ha de ser responsable de les seves pròpies decisions i del seu camí de vida. Jo només acompanyo, des del respecte i des de l’amor, cap a la persona i el seu món intern.
Com canalitzes?
De forma molt natural. Tinc una connexió molt forta, especialment quan estic a la natura. A vegades només cal que camini pel carrer o em trobi en una situació concreta, i de sobte em venen dos colors molt clars al cap, com un impuls intern. Quan això em passa, el que faig és arribar a casa, anar directament al meu llibre de consulta i mirar quin significat tenen aquells colors i per què han aparegut en aquell moment, quin vincle hi ha. A partir d’aquí, faig el meu autotreball. Analitzo el missatge que hi ha al darrere, el desxifro i reflexiono sobre com pot ajudar-me en el meu camí de vida. Tot aquest procés m’aporta claredat, equilibri, poder personal, tranquil·litat i un reforç de l’autoestima.
Quin vincle tenen els cors en el teu procés de transformació?
Això és una part molt bonica que vaig descobrir perquè en el procés del despertar i de creixement personal es desperta molt la part femenina. Jo he fet un canvi de polaritat perquè hi tenia una carència molt forta d’energia femenina. La tenia adormida. I aquesta eina m’ha ajudat molt a despertar aquesta part d’intuïció, aquesta part més subtil, més dolça, més amorosa.
Explica’ns més sobre aquest procés creatiu de pintar cors
De sobte vaig agafar un pinzell, que jo en la meva vida havia dibuixat! I vaig començar a pintar cors. És una cosa que em neix de dins, de manera totalment intuïtiva. Després de fer tot el procés amb la persona, d’analitzar els seus colors, canalitzar-los i entendre el missatge que porten, el que faig és plasmar aquests colors en forma de cor. Quan treballo amb una dona, canalitzo els colors que formen part de la seva essència, els seus colors personals, els que porta dins seu. Amb aquests colors, li pinto un quadre perquè se’l pugui endur a casa. És una manera d’ancorar positivament aquella experiència, perquè pugui mirar-lo i dir: “Aquesta soc jo. Aquests són els meus colors”.
Què significa per a tu aquest projecte?
El projecte, per mi, és un fill més. Si hagués de posar-li un gènere, seria filla. Jo tinc dos nens i aquesta és com la nena que mai he tingut. La vida m’ha regalat aquest projecte, que és una cosa molt delicada, molt enfocat a la dona, però evidentment també està obert als homes. Jo no tinc la veritat absoluta. El que faig és posar a disposició de les persones una eina més que pot contribuir al seu benestar i creixement. Crec que és important entendre que hi ha coses que van més enllà del que és estandarditzat, i que hem de donar l’oportunitat a la gent de conèixer-les i experimentar-les. Per mi, Andorra és el lloc ideal perquè això prengui forma. El país té un entorn únic, i la seva natura és una autèntica meravella.