El retrat protagonitza la nova exposició de la Sala de Govern

La Sala d’Exposicions del Govern obre una nova proposta que situa el retrat en el centre del debat contemporani. ‘[Referents]. Lita Cabellut + Maseda’, organitzada amb la col·laboració d’ArtLab Andorra i comissariada per Eloy Martínez de la Pera, reuneix una vintena de figures clau del nostre temps a través de la mirada de dos artistes amb llenguatges diferents, però amb una mateixa voluntat, interrogar la condició humana.

Fotos: Xavi Pujol 

La mostra planteja un itinerari obert, on els rostres esdevenen punts de tensió entre passat i present. Els personatges seleccionats —provinents de diversos àmbits, de la cultura a la ciència— no es presenten com a icones tancades, sinó com a presències vives que continuen generant preguntes. En aquest sentit, l’exposició es construeix més com una experiència que no pas com una narració, cada obra apel·la a l’espectador, convidant-lo a revisar els valors que defineixen el nostre temps.

La convivència entre les peces de Lita Cabellut i Marco Maseda és, sens dubte, un dels grans encerts de la proposta. Cabellut treballa el retrat des de la matèria i la ferida. Les seves superfícies, plenes d’esquerdes i veladures, evoquen la fragilitat de l’ésser humà, però també la seva capacitat de resistència. En els seus llenços, el rostre no és només una imatge, sinó un espai on el dolor i la bellesa coexisteixen amb una intensitat gairebé palpable.

Maseda, en canvi, introdueix una mirada més urbana i contemporània, marcada per la intervenció i la ruptura. El seu llenguatge incorpora elements propis de l’art de carrer —grafismes, neons, taques de color— que alteren la representació i qüestionen la noció mateixa d’identitat. Els seus retrats no busquen fixar una imatge, sinó desestabilitzar-la, obrint noves lectures sobre la manera com construïm i consumim referents visuals.

Durant la inauguració, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, va subratllar precisament aquesta dimensió reflexiva de la mostra, destacant la necessitat de recuperar el temps de l’observació en un context saturat d’imatges.