Especial Canòlich: El Santuari de la Mare de Déu de Canòlich

El Santuari de Canòlich se situa a més de 1.500 m d’altitud, als vessants de llevant de la Serra Plana, damunt la riba dreta del riu d’Aós, al camí de Bixessarri a Civís pel coll de Canòlich. Les referències històriques apunten que el lloc ja existia en època medieval i que segurament era un petit nucli de població, ja que apareix citat en un document dels Comptes de Foix l’any 1175. Malgrat que els testimonis de culte en el Santuari són posteriors al 1657.

De l’edifici romànic original no en queden vestigis i tot indica que l’actual edificació va ser refeta diverses vegades. Avui dia, tota l’obra que hi acull és barroca, dels segles XVII-XVIII, tot coincidint amb el retaule barroc que encara s’hi conserva, i sembla datar del segle XVIII. Aquest retaule alberga a la fornícula central la rèplica de la Verge de Canòlich realitzada per l’artista Sergi Mas durant dècada del 70.

Segons els registres històrics, el temple es va refer per complet l’any 1903 fins a donar-li la seva forma actual. La façana va seguir l’estil modernista de l’època i el 1923 es va pintar de blanc amb motiu de la festa del setè centenari de la troballa de la imatge de Canòlich. Durant molt de temps, el Santuari va estar encalinat  (arrebossat amb calç) a l’interior i l’exterior, però a inicis dels anys 70 del segle XX es va treure i es va quedar amb l’aspecte que té avui dia.

La campana que llueix a l’exterior és obra del mestre càntabre Pablo del Campo Alvarado i data de l’any 1905. Aquesta campana la van pagar les descendents de Don Guillem d’Areny de Plandolit. Per aquest motiu, la seva punxa porta el griu heràldic de la família. Pel que fa a la porta del temple s’estima que podria ser de quan van reformar-lo a l’època barroca.

L’any 1961, després de la construcció de la carretera per facilitar l’accés dels pelegrins a la zona de Canòlich, la roca que estava al costat del Santuari, mirant frontalment la façana de la banda dreta i, que tenia com un nínxol, que segons es deia era on el pastor va trobar la imatge, va desaparèixer en eixamplar-se el camí.

La ubicació privilegiada amb la qual disposa el Santuari permet gaudir als feligresos i visitants del magnífic paisatge que l’envolta i també apreciar des de dalt l’església romànica escaldenca de Sant Miquel d’Engolasters.

L’església parroquial de Sant Julià i Sant Germà

Situada al centre de Sant Julià de Lòria, l’església parroquial, que data del segle XII i està dedicada a Sant Julià i Sant Germà, preserva en el seu interior la talla romànica original de la Mare de Déu de Canòlich, que després de les reformes en el temple, fetes pel pare Rupnik, disposa de la seva pròpia capella.

Una vitrina protegeix la talla de Canòlich, ubicada en una capella decorada amb un magnífic mosaic de tessel·les, sense cap representació, excepte les dues pintures que hi ha a banda i banda, i que il·lustren l’Anunciació, quan l’àngel Gabriel revela a Maria que ha estat l’escollida per ser la mare del fill de Déu.

El mosaic, realitzat per Rupnik, es troba present a totes les parets de l’església gràcies a la col·laboració d’una vintena de treballadors de diversos països i la participació de l’estudi arquitectònic d’Albert Casamajor. Les reformes es van fer, tot coincidint amb el vintè aniversari de la coronació de la patrona de la parròquia.