(+Fotos) La importància dels orris i la ramaderia a la Vall del Madriu-Perafita-Claror
L’historiador i tècnic del Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra, David Mas Canalís, va presentar, el passat 22 de març, la tercera de quatre conferències per crear consciència sobre la importància de la Vall del Madriu-Perafita-Claror.
Fotos: César De Pablos
A Casa Comuna, a la parròquia de Sant Julià de Lòria, va tenir lloc la tercera ponència emmarcada en el 1r Cicle de Conferències de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, amb l’historiador David Mas Canalís al capdavant.
Aleshores, l’especialista va explicar com l’agricultura i la ramaderia van modelar el paisatge cultural de la Vall, en un context en què la ramaderia ovina va ser l’agent de canvi de major impacte en aquesta relació entre home i el medi natural. Aquesta activitat va començar a l’edat mitjana, però va viure el seu punt més alt a partir del segle XVII, quan els comuns llogaven els terrenys de pastura de la vall als grans ramaders. “Els pastors, que s’organitzaven en grups per fer la transhumància, van començar a construir-hi orris, que no són pròpiament una cabana sinó una mena de munyidora. Era una estructura que permetia controlar les ovelles a l’hora de munyir-les”, explicava el tècnic del Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra.
A l’època, cada ramat comptava amb un aproximat d’entre cinc-cents i sis-cents caps, un context en el qual els orris eren de gran utilitat. Però, amb el pas del temps, aquestes estructures icòniques de les nostres muntanyes van quedar en desús i, en l’actualitat, la Vall del Madriu-Perafita-Claror aplega una dotzena d’orris, que fan entre 60 i 100 metres de llarg.
“La importància d’aquesta conferència rau en el fet que aquests fenòmens van ocórrer entre els segles XVII i XVIII, que són períodes molt importants en la història d’Andorra”, valorava Mas Canalís, que va destacar la dimensió dels ramats que, aleshores, es destinaven al comerç i a l’exportació de tres productes –la carn de l’ovella, la llana i els formatges– a Catalunya. “Això demostra que Andorra no ha estat mai aïllada. Si bé és cert que, sobretot al segle XIX hi havia cases de pagès que vivien una situació de subsistència i d’autarquia, també hi havia cases poderoses que practicaven la ramaderia a gran escala, un context que fins i tot va marcar la forma de fer política i de constituir l’estructura social de tot el país”, va emfatitzar.
L’última de les conferències, ‘Reptes i perspectives per a una transició del turisme en els territoris de muntanya’, es realitzarà el pròxim 29 de març, a les 19.30 hores, però ja no a Casa Comuna sinó a l’Auditori Rocafort del Centre Cultural i de Congressos Lauredià.
Més fotos d’aquest esdeveniment en la galeria:
