L’Operació Catalunya escalfa motors a Andorra
El pròxim dimarts, dia 4 de novembre, al voltant de les 14 hores, l’excomissari José Manuel Villarejo està citat a declarar a la Batllia d’Andorra. La seva compareixença genera una expectació màxima, no només per la naturalesa del personatge —conegut pel seu paper fosc en els engranatges de l’Estat espanyol—, sinó perquè el que pugui revelar podria marcar un abans i un després en la investigació sobre la denominada Operació Catalunya i la seva derivada andorrana: la presumpta persecució política i policial contra dirigents independentistes a través del sistema bancari del Principat.
Un cas amb ressò internacional
L’anomenada Operació Catalunya fa referència a una sèrie d’accions presumptament il·legals comeses per diferents estaments de l’Estat espanyol, especialment entre els anys 2012 i 2016, amb l’objectiu de desprestigiar líders del moviment independentista català. En el cas andorrà, el focus s’ha situat sobre la Banca Privada d’Andorra (BPA), entitat que va ser intervinguda l’any 2015 després de l’emissió d’una nota del FinCEN —organisme dels Estats Units— que l’acusava de facilitar el blanqueig de capitals.
Posteriorment, es va saber que agents de l’Estat espanyol haurien pressionat responsables de BPA i de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) perquè entreguessin informació bancària de polítics catalans, com Jordi Pujol i la seva família, sense l’empara de cap comissió rogatòria oficial. Aquesta maniobra, segons es desprèn de la querella admesa a tràmit a Andorra, hauria vulnerat la sobirania del país i els drets fonamentals dels afectats.
Seguirà estirant de la manta l’excomissari més temut d’Espanya? Dimarts, Andorra podria tenir respostes
Villarejo, una peça clau del trencaclosques
José Manuel Villarejo, excomissari de la policia espanyola i actualment implicat en múltiples causes judicials, ha estat una de les veus que, en diverses ocasions, ha reconegut l’existència de l’Operació Catalunya. Les seves gravacions, notes i declaracions davant tribunals han estat clau per destapar les pràctiques parapolicials dutes a terme sota l’empara del Ministeri de l’Interior durant el govern de Mariano Rajoy.
Ara, amb la seva declaració prevista a Andorra —després d’haver estat ajornada en diverses ocasions—, es podria confirmar la participació directa de membres del CNI (Centre Nacional d’Intel·ligència), així com de càrrecs polítics i policials en les pressions exercides al Principat. Fonts properes al cas indiquen que la Batllia confia que Villarejo aporti detalls concrets sobre les visites que, segons ell mateix ha declarat, va fer al país per gestionar “informació sensible”.
Un escenari judicial delicat
Aquest procediment, que involucra noms destacats com l’exministre Jorge Fernández Díaz o l’exdirector de la policia Ignacio Cosidó, ha reobert un debat crucial: fins a quin punt l’Estat espanyol va actuar al marge de la legalitat internacional en territori andorrà?
Les autoritats del Principat, per la seva banda, mantenen una actitud de prudència i respecte escrupolós al procés judicial, però la visita de Villarejo pot representar un punt d’inflexió. El seu testimoni, si manté la línia d’altres compareixences públiques, podria esquitxar noms de primer nivell i reforçar la legitimitat de les demandes d’Andorra davant organismes internacionals.
Expectació mediàtica i política
La declaració de Villarejo promet convertir-se en un dels moments més seguits de l’any en clau política i judicial. Diversos mitjans de comunicació, tant d’Andorra com de l’Estat espanyol, tenen previst desplaçar-se al país per cobrir l’esdeveniment. A més, no es descarta que representants diplomàtics i observadors internacionals hi estiguin pendents, donada la transcendència del cas i les seves ramificacions en l’àmbit de la sobirania nacional i la separació de poders.
