#EspecialMeritxell | Mossèn Ramon de Canillo, 55 anys de la seva arribada a Meritxell

Ramon Rossell i Serra, més conegut com a mossèn Ramon de Canillo, va néixer a Bellcaire d’Urgell, a la Noguera, un 19 d’octubre de l’any 1939. Tenia només 26 anys, i feia tres que exercia com vicari d’Organyà, quan va arribar a Andorra. Era el més petit de tres germans. Amb només 17 anys d’edat, ja tenia molt clar que volia ser capellà.

Encara recorda que tenia 24 anys quan va fer la seva primera missa, que va tenir lloc al seu poble. En aquell temps pensava que marxaria a Colòmbia amb altres companys, però el bisbe li va dir que el seu pròxim destí seria Canillo i, finalment, va ser així. El primer diumenge del juliol del 1966 es va estrenar com a capellà, a Meritxell. Va ser una missa que li va deixar una anècdota que no oblidarà mai. Quan va acabar de fer la missa, així com el seu primer discurs com a capella, una dona del poble li va dir, quan va sortir de l’església: “Mossèn, ningú ho ha entès perquè tots els presents eren francesos, del poble només érem dues persones”, va explicar mossèn Ramon. Per això,  d’aquella missa va sorgir un petit aprenentatge i, en l’actualitat, parla en cada celebració de l’eucaristia, una mica en català, algunes parts en francès, en portuguès, i també en castellà.

Diu que és tan aplicat, que aprèn cada dia i, que mai ha deixat d’estudiar. Amb més de 80 anys, i una vitalitat admirable, continua assistint a classe, fent cursos, participant de trobades al santuari, fent turisme religiós i, sobretot, llegint i escrivint . Per això, cada dia envia a tots els seus contactes de WhatsApp un pensament bonic amb una reflexió, perquè està convençut que, quan deixes d’aprendre i d’escriure, és quan ets mort.

Mossèn Ramon va a Meritxell cada dia, a obrir, tancar l’església i meditar una hora. Explica que allí  troba la pau i, a la vegada, molta gent que plora i demana a Meritxell la seva ajuda. Sempre ofereix la seva paraula d’alè als qui més ho necessiten i confia que la intercessió de Déu i de Meritxell ajudin a cada fidel que ho demana.

Si hi ha alguna cosa que sap el mossèn és que és molt feliç amb la vida que porta i que, com tothom, té alguns alts i baixos. Un pensament que sempre li ve al cap és el que deia el seu pare “si vols ser capellà, pots ser-ho, si no, no ho siguis”. La seva elecció explica que ha sigut amb total llibertat i, si bé ha renunciat a tenir una família, ara en té moltes. També ha renunciat al sexe, però no a l’amor, perquè estima moltíssim.

Enguany es compleixen 55 anys de la seva arribada al Principat. Després de ser nomenat rector de Canillo, i amb més de mig segle de sacerdoci, i als seus 82 anys, encara no ha perdut la passió per continuar ensenyant i transmetre valors als més joves, així com ajudar els més desfavorits. Tampoc ha perdut les ganes de somniar, per això vol crear un refugi, a la part alta de la muntanya, per acollir als joves d’entre 15 i 17 anys.  La seva passió per l’educació dels infants i joves va impulsar-lo a fundar les populars Colònies del Casal de Sant Serni i, anys més tard, la Casa de Colònies AINA, per on han passat milers de joves del país i de l’estranger.

Fidel al mateix objectiu que tenia quan feia els primers passos com a capellà, que era traspassar els murs de la institució eclesiàstica, encara manté la senzillesa, la proximitat i el carisma que l’han convertit, al llarg de mig segle, en una de les persones més estimades del país.