Pere López Agràs, el polític esportista

Conversant amb el Pere López, principal cara del Partit Socialdemòcrata (PS), hem descobert una persona activa, esportista i aficionada a la lectura, però també hi hem trobat un pare molt devot i dedicat a les seves filles, a les quals ha volgut llegar una visió més àmplia i inclusiva de la societat perquè puguin afrontar els reptes que els depara la vida. Certament, el context social i econòmic que viu Andorra no és l’ideal, així que, aprofitant l’avinentesa de l’entrevista personal, també vam demanar la valoració del president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata sobre els problemes que afecten el present dels andorrans i que definiran el futur de la pròxima legislatura.

Text i fotos: César De Pablos
Què et va motivar a involucrar-te en la política?

Tot va sorgir fent esquí de muntanya amb un amic. Mentre esquiàvem, conversàvem i ens queixàvem d’algunes coses que no estaven bé. Allà vaig pensar: “per què no deixes de queixar-te i intentes fer millor allò que vols canviar?”. Això va ser important per formalitzar la meva afiliació al Partit Socialdemòcrata, l’any 2004.

Alguna vegada te n’has penedit?

Penedit no seria la paraula, perquè l’activitat política és quelcom que m’agrada i entusiasma. Però sí que hi ha hagut algun moment de “bajón” o de dubte en què m’he qüestionat si valia la pena fer tants esforços o passar tants dies sense poder estar amb les meves filles, fer esport o llegir aquell llibre que tenia pendent.

A part de liderar el Partit Socialdemòcrata, ets economista i tens el teu propi despatx. Com aconsegueixes l’equilibri entre ambdues activitats?

La clau està en fer una bona organització horària. Soc una mica obsés de l’agenda i de tenir les coses ben repartides.

Has hagut de renunciar a alguna cosa per trobar aquest equilibri entre la teva carrera política i professional?

No crec que el més adient sigui parlar de renúncia. És evident que aquestes responsabilitats tenen implicacions, però no les puc considerar com a renúncies.

A banda d’haver de fer malabars amb el temps, quines dificultats et comporta el teu càrrec polític en l’àmbit professional?

No crec que em comporti cap dificultat, sinó que més aviat l’activitat professional m’ajuda amb la meva activitat política. Ser economista em fa tenir molt contacte amb la realitat econòmica i crec que això és bo per a entendre millor què passa al país, què passa amb les empreses i què passa amb els canvis legislatius.

Als perfils d’economista i polític, hem d’afegir-hi el pare. De quina versió del Pere et sents més satisfet?

És evident que dedico moltes hores a l’activitat política i professional, però allò que em dona més satisfacció és poder compartir moments amb les meves filles, veure-les créixer, compartir amb elles les seves activitats esportives…

“És evident que dedico moltes hores a l’activitat política i professional,
però allò que em dona més satisfacció és poder
compartir moments amb les meves filles”

Potser en tens poc, però què t’agrada fer quan pots gaudir de temps lliure?

És cert que, per una banda, m’agrada molt llegir, però per l’altra també m’agrada fer esport.

Quins esports?

Alguns dies, quan tinc poc temps, m’agrada anar al gimnàs i fer una mica de manteniment. Surto a córrer, que és l’esport que feia durant la meva adolescència i al qual vaig dedicar molts esforços. També faig esquí alpí i de muntanya i, recentment, m’he apuntat al pàdel, que és un esport que em genera molta adrenalina i és molt divertit.

Veig que comparteixes alguns interessos amb les teves filles, però què és la família per a tu?

La família, tal com m’ho van ensenyar, tant la meva mare com el meu pare, és un concepte fonamental. La meva família són les meves filles, però també la meva germana, el meu cunyat i el meu nebot. Per mi, ells són les persones a les quals no puc fallar, en les quals vull recolzar-me. Es tracta de fer-nos més forts junts.

Com són l’Ainhoa i la Marta?

Són dues adolescents, ja tenen 19 i 17 anys. Una està acabant el batxillerat mentre que l’altra està al segon any de la universitat. Són dues persones que analitzen les coses des d’una perspectiva molt àmplia, inclusiva. He volgut donar-les una visió global, no pas tancada, de la realitat. Crec que són dues noies amb moltes ganes de participar activament en la societat, que són pencaires i amb voluntat de fer canvis positius. Em sento orgullós de totes dues.

Quina d’elles s’assembla més a tu?

És molt difícil establir semblances. Depenent de quina cosa, em veig reflectit en l’Ainhoa, mentre que, per a altres, em veig representat en la Marta. També noto en elles coses molt positives de la seva mare.

Puc preguntar per la seva mare? Viu a Andorra? Teniu contacte amb ella?

Sí, viu a Andorra i tenim un règim de custòdia compartida, amb el qual les nostres filles passen una setmana amb mi i una altra setmana amb ella. Per a ella tinc paraules d’agraïment perquè ha fet que tot sigui molt fàcil, especialment quan sorgeixen imprevistos, quan s’han de fer canvis… N’estic molt agraït amb ella.

Tu i les teves filles viatgeu junts de tant en tant. Teniu algun viatge programat?

Tenim un sistema en què, un cop a l’any, mirem de fer un viatge important. Hem anat a Turquia, Noruega, Islàndia, Indonèsia, Botswana… Cada any, un dels tres decideix la destinació de manera rotativa.

Enguany qui decideix la destinació?

La Marta. Anirem a l’Argentina i Xile, un viatge que teníem previst per al 2020, però amb la pandèmia no va poder ser.

Molt bé, visitareu llavors el país dels actuals campions del món de futbol (riu)…

Sí, el futbol ens apassiona molt a tota la família. Ens agrada seguir-lo i veure’l, sobretot al camp, ara que som socis de l’FC Andorra i, des de fa temps, de l’FC Barcelona.

Les teves filles són molt importants, indubtablement, però com voldries que elles et recordessin?

No és una pregunta fàcil de respondre. Pels nostres viatges, però també per la meva activitat política, he intentat transmetre’ls una visió més àmplia de la realitat. Voldria que algun dia recordin aquests aprenentatges i també que pensin en mi com algú que mai no ha abaixat els braços, que sempre ha lluitat pels seus objectius.

Els joves d’ara s’enfronten a una realitat complexa entre guerres, un panorama econòmic desfavorable i una postpandèmia. Quin consell els hi donaries?

Més que un consell, els animaria a no resignar-se i a no creure que les coses no poden canviar. Confio molt en aquesta nova generació a la qual, malauradament, deixarem un llegat social, econòmic i geopolític, pitjor del que mereixen. Estic convençut que ells ho faran millor que nosaltres.

“Animaria els joves a no resignar-se i a no creure que
les coses no poden canviar”

En línia amb les qüestions que més neguit causen a la població, no podem deixar de banda el problema de l’habitatge, que el cap de Govern va afirmar que “ha vingut per quedar-se”. Comparteixes aquesta visió?

No, no hi estic d’acord, i penso que s’ha de dir alt i fort. Els problemes de l’habitatge tenen solució i, si el cap de Govern no sap resoldre el principal dilema del país, potser que plegui.

Com se soluciona?

Cal fer que resoldre la situació de l’habitatge sigui l’objectiu principal i absolut de l’activitat política i d’Estat, cosa que fins ara no ha estat així. Cal dedicar-hi recursos, dedicar-hi diners del pressupost i legislar perquè tothom pugui accedir a un habitatge.

Fórmules n’hi ha de diferents, però quines accions més concretes o específiques aplicaria en aquest moment?

Fa molts anys que estem demanant la disponibilitat d’un parc important d’habitatge de titularitat pública, sigui a través de la construcció o rehabilitació, amb unitats que puguin sortir al mercat a preus consonants amb els salaris i les pensions, accessibles per als joves, els jubilats, les famílies monoparentals…

Quan dius titularitat pública, vols dir que Govern sigui propietari d’aquests habitatges?

El que vull dir és Govern ha de ser l’entitat que gestioni aquests habitatges, no que ha de ser el propietari. S’han de promoure acords i fórmules perquè l’oferta satisfaci la demanda, conscients de la necessitat de la població.

Però Govern n’està treballant.

Crec que Govern ens va prometre això durant els primers sis mesos de la passada legislatura i ara estan fent accions en temps de descompte, perquè aquesta legislatura està pràcticament esgotada. És evident que, a la pròxima, ha d’haver-hi un canvi absolut en les polítiques d’habitatge, una matèria on hi ha interessos creuats i en què Govern s’ha equivocat manifestament en algunes decisions. Crec que realment no ha volgut convertir l’habitatge en el centre de la seva activitat política.

I què farem amb els salaris i la pèrdua del poder adquisitiu?

No hi ha política salarial que pugui compensar la pèrdua del poder adquisitiu quan els lloguers no paren d’apujar. Crec que també s’ha de començar a pensar en fórmules perquè parelles joves, o persones amb molts anys per poder retornar un crèdit, puguin comprar un habitatge. Mentre no s’ataqui el problema de fons de l’habitatge, no sortirem d’aquest cercle viciós.

Estàs satisfet amb les polítiques executades en matèria de salut?

Recentment, ens hem reunit amb membres de les diferents branques dels professionals sanitaris i la sensació que tenen és de desgovern i d’abandó del sector de la salut, sigui perquè el Ministeri de Salut, que és el que ha de marcar les pautes, no ho fa o no té recursos per fer-ho, o perquè la CASS i el SAAS van en una altra sintonia. Malauradament, hi ha bastant desconcert en aquest aspecte tan important per al nostre país.

I amb el cas Grífols?

Si bé pot semblar que el fet que una empresa d’aquestes característiques s’estableixi a Andorra és positiu, analitzant els detalls, aquest és un contraexemple de què ha de ser un procés d’obertura econòmica, democràtic, neutral i obert a tothom. El que no es pot fer és modificar el pla d’urbanisme o fer una Llei de biomedicina a mida d’una empresa. Això, en una economia de lliure mercat d’un entorn europeu, no té cap mena de lògica. Una cosa diferent és tenir una administració favorable, de bon tracte, però respectant les regles del joc.

Sobre la Unió Europea, creus que l’encaix serà beneficiós per a Andorra?

Serà molt important veure de quina manera es tanca aquest procés de negociació, per al qual, durant les darreres setmanes, vam notificar que deixàvem de participar en l’acord polític que vam signar amb Govern, ja que no compartim la forma en què s’ha gestionat la informació i perquè pensem que Govern no ha estat lleial amb els partits polítics, en no explicar tots els detalls, i perquè no va compartir dades sensibles i fins i tot ha amagat informació realment important. Per tant, a hores d’ara, pensem que la negociació no és prou bona per a Andorra. Caldrà fer un esforç, també de pedagogia, d’explicació i sinceritat perquè finalment es pugui tancar un veritable bon acord i perquè el referèndum, que serà posterior, pugui sortir de manera positiva.

Quina és la informació més sensible que Govern us va amagar?

França i Espanya ens han notificat en diferents moments l’existència de documents, relatius als serveis financers, la supervisió bancària i a l’exercici de l’activitat econòmica al país, existència dels quals ha estat negada per Govern. Com que això ha succeït més d’una vegada durant els darrers mesos, ha arribat un punt en què no podem saber amb certesa si se’ns ha confiat tota la informació que calia.

Atribueixes la situació a negligència o a un fet intencionat?

Entenc la pregunta, però no ens preocupa tant la diferència, sinó que, havent estat lleials, compromesos i complidors de l’acord que vam signar, no hem sigut correspostos recíprocament per Govern.

És esmenable la vostra relació actual amb Govern?

Un primer pas ha estat explicar a la població la realitat de les coses per poder emplaçar-nos, tots plegats, perquè en la pròxima legislatura, quan s’haurà de tancar la negociació, les coses no es continuïn fent de la forma en què s’ha estat fent fins ara.

Mentrestant, Andorra està a les portes d’una recessió segons apunts de diferents experts financers. Què podem esperar del 2023?

No tinc cap mena de bola de vidre, però malauradament no albiro una situació positiva per a la majoria del conjunt de la ciutadania durant el 2023, ja que tanquem 2022 amb una inflació del 7%, amb famílies amb dificultats que han d’afrontar un encariment de preus en sectors bàsics com ara energia, carburants o alimentació. Això, sumat a l’increment dels preus de l’habitatge i la poca oferta, no ens proporciona elements per ser optimistes.

“No tinc cap mena de bola de vidre, però malauradament no albiro una situació positiva per a la majoria del conjunt de la ciutadania durant el 2023”