Laia Bigordà: “He tingut la sort de fer de la meva passió la meva feina”

Formada com a Auxiliar Tècnica Veterinària, Laia Bigordà va acumular una àmplia experiència com a educadora animal i com a perruquera canina i felina. Aquest bagatge i la inspiració que li van aportar les seves mascotes, van ser l’impuls definitiu que la van animar a tirar endavant un projecte propi. Així és com neix Art Mascota, un centre especialitzat en educació canina i felina, que també ofereix serveis de perruqueria per a gats i gossos.

Text i fotos: César De Pablos

Quan vas començar a treballar amb els animals?

Professionalment, la meva primera aproximació al món dels animals va ser als 16 anys, quan vaig començar a treballar a una clínica veterinària. A partir d’aquest moment, és quan començo, primer amb la formació com a Auxiliar Tècnica Veterinària, i després em capbusso en la perruqueria canina i en donar suport al quiròfan.

Però al final t’has decantat per l’educació canina i felina i per la perruqueria.

Sí, perquè em va encantar, sobretot, el món de la perruqueria canina i felina. Vaig fer tota mena de cursos d’actualització i perfeccionament a ciutats com ara Madrid, Barcelona i Terrassa, perquè les tècniques van evolucionant.

Has acumulat molta experiència fora d’Andorra, però n’has tingut alguna al nostre país?

I tant! Aquí vaig continuar treballant com a perruquera canina, però va arribar un moment en què vaig fer una aturada i un canvi de vida radical. Aleshores, vaig començar a treballar portant les tasques administratives d’una empresa, cosa que m’agradava molt, però sempre tenia el cuquet de tornar a viure envoltada d’animals. És en aquest instant quan començo a valorar la idea d’encetar un projecte propi i inicio la meva formació com a educadora canina.

Hi ha diferents formes d’abordar l’educació canina. Com definiries la teva?

Com una educació en positiu, empàtica, amable i respectuosa amb l’animal. Es tracta de premiar les bones conductes, evitar el càstig i reforçar allò que és positiu, sense fer servir elements o materials aversius, ja que són contraproduents i poden ocasionar mal físic i psicològic a l’animal. Hem de deixar d’idealitzar l’animal perfecte i tenir una mica més en compte la seva personalitat; que, quan ens manifesti una conducta que per a nosaltres pugui representar un problema, ens preocupem de saber el perquè de tot plegat i no de castigar.

I també eduques gats.

Sí, també educo gats, perquè sento que són els grans oblidats. Sovint la gent diu que tenir un gat és molt fàcil, però la veritat és que tenen molts requisits i rutines. Amb ells, podem aconseguir gairebé els mateixos resultats que amb un gos, però amb un abordatge diferent, per descomptat. Una de les qüestions que abordo amb els gats és la resolució de problemes de conducta.

Són més difícils d’educar els gats que els gossos?

Són senzillament diferents. Si busquem treballar habilitats amb un gat, potser serà més complicat que un gos, ja que els felins treballen per plaer propi i no per acontentar algú, tot i que són capaços de tenir aquest vincle d’afecte envers els seus amos. La clau és trobar allò que motivi molt el gat a fer allò que esperem.

M’has explicat la teva relació professional amb els animals, però, per la passió amb la qual parles, puc inferir que has crescut envoltada d’ells. És correcte?

Sí! Per a mi, els animals sempre han estat part de casa. En el cas dels animals de granja, sempre n’hi han estat presents per proveir-nos de menjar; els gossos, com a guardians… No obstant això, sempre he tingut una mica d’enuig per aquesta manera utilitària en què tractava els animals, així que, una vegada vaig marxar de casa, vaig decidir adoptar el meu primer gos, el Dako.

Podem dir que tenir el Dako va ser un punt d’inflexió en la teva vida?

Sense cap mena de dubte. El Dako va ser el meu primer gos. Abans l’hauria definit com un gos histèric, complicat i un terratrèmol, però la realitat era que em demanava ajuda en certs aspectes que jo no sabia gestionar. Vaig compartir moltes coses amb ell i vam passar moments de tota mena. Ell ha sigut la meva motivació per a endinsar-me molt més en l’educació canina i, gràcies a ell, n’he après més.

Ara pots compartir la teva experiència i coneixements professionals i personals a través d’Art Mascota, la teva pròpia empresa.

He tingut la sort de fer de la meva passió la meva feina, de poder ajudar a donar benestar als animals que ho necessiten. D’on sorgeix Art Mascota? D’un sentiment d’amor i empatia envers els animals i com una manera de recordar els meus gossos i gats, als quals dec molt bona part de qui soc ara.

“D’on sorgeix Art Mascota? D’un sentiment d’amor i empatia envers els animals”

Com connectes amb un animal que no és la teva mascota per tal d’ajudar-la?

El primordial és ser atent al llenguatge que ens mostra l’animal, ja que no se simplifica al fet que moure la cua és sinònim de felicitat. Per a educar una mascota, cal implicació dels propietaris. Jo els hi guiaré, els donaré les pautes i els hi acompanyaré, però són ells qui han de treballar perquè l’animal pugui millorar des de l’empatia i el respecte. Cada cas és completament diferent.

Has trobat casos en què els propietaris siguin més aviat el problema que no pas l’animal?

Això passa moltes vegades! (Riu). A veure, no és que el propietari sigui un problema, però potser sí que ho és la gestió que en fa de l’animal a casa. Afortunadament, tots els casos que hi he trobat són producte del desconeixement i no de la maldat, i sempre hi ha la disposició d’ajudar aquestes mascotes. Et poso un exemple: quan un gos ha de venir a la perruqueria per primera vegada, malgrat que no reaccioni de mala manera, sí que estarà incòmode perquè hi ha olors i sorolls. Una manera de reduir aquesta incomoditat és fent que l’animal vingui de visita esporàdicament perquè s’habituï a l’espai. Així la seva experiència no serà tan traumàtica ni tan estressant. Si hi ha una cosa que sempre faig, és deixar que el gos passegi per la botiga i la conegui, perquè s’hi senti a gust.

Entre les teves formacions, cal destacar la del foment de la sana convivència entre nens i gossos. Com s’arriba a aquest punt?

Sempre és recomanable començar a treballar en aquest aspecte des de l’embaràs o fins i tot un temps abans, perquè així serà millor la preparació de l’animal per a l’arribada d’un nadó. Així com un nen canvia la vida d’una parella, també canviarà la vida d’una mascota, ja que tindrà nous estímuls, olors i sorolls. Els nens poden arribar a ser molt intensos, així que és bàsica i irrenunciable la supervisió d’un adult. Malgrat que el gos o el gat siguin molt bons, ells també tenen un nivell de tolerància que a vegades es veu sobrepassat i no han d’aguantar qualsevol cosa per part dels nens.

Entenc que Art Mascota no només es limita a l’educació canina i felina o a la perruqueria, ja que teniu també una botiga. Què hi podem trobar?

Pel que fa al material de perruqueria, hi podem trobar els mateixos productes i accessoris que faig servir de forma professional. Aquests són productes fets a Espanya, no testats en animals i eco-friendly, pensats tant per al benestar del planeta com de l’animal. També hi ha corretges de totes les configuracions i tipus, perquè el gos i el propietari estiguin a gust. A més a més, comptem amb joguines i accessoris per a l’estimulació mental de l’animal, la qual cosa potenciarà el seu benestar. Quant a l’alimentació, tenim dues gammes: grain-free (lliure de grans) i una altra amb cereals integrals amb fórmules equilibrades. Aquests pinsos són de carn fresca, no de farines, mentre que els snacks són d’origen natural i s’adeqüen a les necessitats de cada gos. Finalment, també tenim llaunetes de menjar humit de molt bona qualitat. Es tracta de tenir varietat, ja que, si per a les persones es torna avorrit menjar sempre el mateix, també ho serà per als animals. A més a més, la varietat contribueix al fet que la flora intestinal de la mascota sigui més rica, diversa i saludable.

Com definiries el teu vincle amb els animals?

Per a mi, aquesta és una relació d’amor incondicional. Amb el temps, he après a deixar d’idealitzar aquest vincle, que a hores d’ara defineixo com una gran passió que em permet buscar el benestar de cada animal segons les seves possibilitats.