Andrea Sánchez: “Recuperar les històries silenciades és clau pel cinema”

Andrea Sánchez és restauradora i conservadora. Actualment, està treballant en l’arxiu del reconegut Festival de Cinema de Sant Sebastià i, enguany, ha guanyat amb ‘Frialdad’ el premi a millor guió del Fòrum de la Joventut d’Andorra del Festival Ull Nu.

Fotos: Marta Argilés

Què significa per a tu haver guanyat el premi a millor guió pel teu primer curtmetratge ‘Frialdad’?

És la primera vegada que participo al Festival Ull Nu i m’ha fet especial il·lusió aquest reconeixement. Normalment, aquest premi el guanyen obres que tenen una narrativa clàssica amb inici, nus i desenllaç. ‘Frialdad’ ha guanyat i no conserva una narrativa convencional, ja que els patrons del curtmetratge són experimentals.

Com has aconseguit finançar aquest projecte?

Vaig rebre una subvenció del Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra, però també he rebut capital privat. He comptat amb l’ajuda d’empreses que no m’han aportat recursos econòmics, però sí que m’han facilitat espais de muntatge, entre altres recursos.

Què vols explicar a ‘Frialdad’?

‘Frialdad’ pretén posar en relleu la figura femenina de la guionista i productora de la pel·lícula El espectro de Justin, Rosa Mari Sorribes. Aquesta obra va ser dirigida per Jordi Gigó l’any 1986, però mai es va arribar a distribuir. Volia reivindicar la figura de la guionista, ja que les dones del cinema dels anys setanta i vuitanta, acostumaven a caure en l’oblit si no adoptaven un càrrec de direcció.

Com ha estat el procés de recuperació?

La mateixa Rosa Mari em va facilitar 10.000 metres, de 35 mil·límetres, d’El espectro de Justine, a partir d’aquell moment vaig submergir-me en un projecte d’investigació de cinc anys i vaig veure que corresponien als fragments descartats de la pel·lícula. L’única còpia que existeix del film està a la Filmoteca de Catalunya, que és per a la qual s’haurien de destinar recursos per poder digitalitzar-la i recuperar-la.

“Considero que iniciatives com les d’Ull Nu són claus per impulsar els nostres projectes cinematogràfics”

Què veus en el gènere thriller?

A partir de la figura de la Rosa Mari, em vaig començar a interessar pel gènere de terror i sèrie B. Em sembla interessant repensar aquest gènere com un cinema polític. Considero que les pel·lícules que han quedat oblidades ens reapareixen com un espectre per explicar-nos el passat, i això em sembla romàntic.

Què en penses de les iniciatives com Ull Nu? Com veus la salut del cinema a Andorra

Considero que iniciatives com les d’Ull Nu són claus per impulsar els nostres projectes cinematogràfics, ja que proporcionen un espai de resistència i fan escletxa en un país que d’una altra manera seria més costós. Pel que fa al cinema a Andorra està creixent i canviant, gràcies al treball del Cinema Club que aposta per pel·lícules molt interessants al Principat. Cal invertir en cinema i, sobretot, en la seva recuperació i investigació, perquè no mori.

Així, en la teva trajectòria professional, el cinema i la restauració conflueixen?

En el meu cas sí, sense el projecte de restauració no hauria impulsat el curtmetratge i viceversa. Són el passat i el futur que es retroben i fan un fruit.

Quins projectes tens entre mans actualment?

Ara mateix estic treballant en el meu primer llargmetratge, a més d’una peça audiovisual que retrata les estacions d’esquí al llarg de l’any, de l’estiu a l’hivern. També, estic treballant en el projecte de restauració de la pel·lícula El espectro de Justine, amb l’objectiu de digitalitzar i recuperar aquest material, com a propòsit professional.