Renda fixa i renda variable. No saps què són? Doncs sí que ho saps. Ara t’ho demostraré

Potser penses que això de la renda fixa i la renda variable és només per economistes, gent amb corbata o amants de les gràfiques de colors. Però deixa’m dir-te una cosa: ja saps què són. Només que ningú t’ho ha explicat amb paraules normals.

Perquè, en realitat, tot això forma part de la vida quotidiana. Avui ho descobriràs. I ho faràs sense haver estudiat finances, ni mirar Bloomberg, ni portar corbata.

Renda fixa: quan deixes diners i et tornen una mica més

Imagina’t que un amic et demana 1.000 € i et promet que d’aquí a un any te’n tornarà 1.050. Això és renda fixa. Li deixes diners i, com a compensació, te’n torna més.

En el món real, això és el que fan els governs i les empreses quan necessiten finançament: emeten bons, que són com crèdits que et paguen amb interessos. Saps quant cobraràs i quan te’n tornaran el capital. És per això que se’n diu fixa: perquè ho tens pactat des del principi.

Una mica com una hipoteca… però a l’inrevés. Tu ets el banc

Ara bé, no tots els bons són iguals. Tornant al nostre exemple: no és el mateix prestar-li diners a algú amb feina estable, pocs deutes i bons hàbits que a algú amb ingressos irregulars, targetes fins a dalt i tendència a oblidar-se de pagar. Com més risc perceps, més interès li demanes. Això mateix passa als mercats: les empreses o països menys solvents han d’oferir interessos més alts perquè algú els presti diners.

També canvia molt segons el termini. Prestar a curt termini sol ser més segur. Però si deixes diners per 10, 20 o 30 anys, el risc augmenta (inflació, canvis de mercat, incerteses…). Per això els bons a llarg termini acostumen a oferir interessos més alts.

Renda variable: quan ets soci d’un negoci

Ara imagina’t que obres una botiga amb algú. No et prometen cap quantitat fixa. Si va bé, guanyes. Si va malament, potser no guanyes. Això és renda variable. No deixes diners: compres una part del negoci.

Això és el que passa quan compres accions d’una empresa. Tens un trosset d’Apple, o de Nestlé, o de qualsevol altra empresa cotitzada. Si l’empresa guanya diners, tu també (a vegades en forma de dividends). I si puja el valor de l’empresa, el teu tros també puja.

Risc? Sí. Però també potencial de guanys. És com plantar una llavor: pot no créixer gaire… o convertir-se en un arbre immens.

Tot això… com es compra?

Tranquil. No has d’anar a una borsa amb crits i papers volant. Hi ha eines pensades per fer-ho fàcil: fons d’inversió. Pensa’ls com cistelles. En lloc de comprar una empresa o un bo, compres una barreja d’empreses o de bons. És com fer la compra amb una cistella variada, per no posar tots els ous al mateix cistell.

I si no en tens ni temps ni ganes? Les carteres automatitzades són per a tu. Hi ha opcions que et fan la feina: les carteres automatitzades. Plataformes que, segons el teu perfil (edat, estalvis, objectius…), et creen una combinació de renda fixa i variable, ben diversificada i gestionada. Com tenir un assessor personal… però sense trucades ni reunions.

Conclusió: veus com sí que ho sabies?

Com has comprovat, no era tan complicat. Quan deixes diners i saps què et tornaran, fas renda fixa. Quan participes d’un negoci esperant guanyar si va bé, fas renda variable. Ho sabies. Potser no sabies el nom, però l’essència la tens clara.

I ara que ja tens el vocabulari i els conceptes, estàs una mica més a prop de prendre decisions informades. Perquè invertir no és només per a banquers: és per a qui s’informa, s’organitza… i comença.

 

Informació oferta per Ignacio Timón – Myandbank