Ignacio Timón

Hi ha una pregunta que, tard o d’hora, tots ens fem: estic fent el correcte amb els meus diners per aconseguir la llibertat financera? La resposta, com gairebé tot a la vida, és: depèn. Però hi ha una cosa que sí que és universal: no existeixen les dreceres.

Potser tens entre 16 i 30 anys. O tens fills d’aquesta edat. I un dia et diuen que el seu somni és tenir un “Lambo, bro”. Res a dir. Cadascú té els seus somnis. I aquest, com tants d’altres, sovint no neix del no-res. Apareix a base d’hores i hores de TikTok, Instagram o YouTube. Cotxes brillants, motors rugint, paisatges increïbles i influencers somrients al volant. Et sembla bé?

Potser penses que això de la renda fixa i la renda variable és només per economistes, gent amb corbata o amants de les gràfiques de colors. Però deixa’m dir-te una cosa: ja saps què són. Només que ningú t’ho ha explicat amb paraules normals.

Hi ha qui diu que el somni de tenir casa pròpia és cosa del segle XX. Altres, en canvi, no poden dormir pensant que paguen lloguer “per a una cosa que no serà seva”. I després hi ha un tercer grup (cada cop més nombrós) que veu les dues opcions tan complicades que comença a sospesar seriosament la vida autosuficient en una cabana amb wifi.

Mites i realitats. Riscos i oportunitats

“L’interès compost és la vuitena meravella del món. Qui l’entén, el guanya. Qui no, el paga”. No ho dic jo, ho deia molt convençut, Albert Einstein“.

Si et digués que un conserge i un alt executiu de Wall Street van acabar amb fortunes oposades, a qui apostaries com el milionari? Segurament pensaries en Richard Fuscone, un peix gros de la banca d'inversió. Però estaries equivocat. Qui va acumular una fortuna de 8 milions de dòlars va ser Ronald Read, un humil conserge que, amb hàbits constants d'estalvi i inversió, va superar el magnat arruïnat pels seus excessos financers.