Quan et tries, floreixes, Per Espe Palacios @espeworkout

Hi ha un moment a la vida en què et mires al mirall i, per primer cop, et preguntes: “Estic vivint per a mi o per als altres?”. De vegades, aquesta pregunta arriba després d’un cop emocional, altres després d’un cansament que ja no pots amagar, i altres simplement apareix, silenciosa, com una veritat que feia massa temps que esperava ser escoltada. I és aquí on comença tot.

Aquí comença l’amor propi.

Durant anys, ens han ensenyat a cuidar, a ser fortes, a estar disponibles, a sostenir. Però molt poques vegades ens van ensenyar a sostenir-nos a nosaltres mateixes. I l’amor propi no és només mirar-te amb afecte o dir-te una frase bonica, és una elecció diària. És un camí ple de petites decisions que, tot i que no fan soroll, transformen la teva vida des de dins.

L’amor propi comença quan et tries. Quan decideixes que el teu benestar és igual d’important que el dels altres. Quan prioritzes la teva pau, els teus límits, el teu descans i la teva salut mental. Comença quan t’escoltes. Quan et permets sentir, aturar-te i sanar. I també quan et permets avançar, créixer i elevar-te.

Una de les claus per reconnectar amb tu mateixa és tornar al teu cos. El nostre cos parla, i ho fa molt abans que la ment entengui què està passant. Les rutines, aquelles que semblen simples, són en realitat una porta directa al teu interior. Despertar-te amb calma, beure aigua només obrir els ulls, estirar uns minuts, respirar conscientment, sortir a caminar… tot això t’ancora, et centra i et torna a tu.

L’entrenament, almenys per a mi, sempre ha estat un pont cap a la meva millor versió. No es tracta de canviar el teu cos, sinó de conèixer-lo, d’agrair tot el que fa per tu i de donar-li moviment perquè també la teva ment es pugui alliberar. Quan et mous, desbloqueges emocions, deixes anar tensió i crees espai per a nova energia. Entrenar és una manera de dir-te a tu mateixa: “Estic amb tu”.

Però l’amor propi no només viu en el cos. També viu en les petites cures. Aquell moment en què et dediques deu minuts a la pell, no per estètica, sinó per ritual. Quan et fas un massatge facial per alleujar la tensió que has acumulat durant el dia. Quan prepares la teva crema preferida amb intenció. Quan ordenes el teu espai perquè la teva ment pugui respirar. Aquests gestos, encara que semblin insignificants, són medicina emocional. Són recordatoris constants que mereixes cura.

La connexió interior també es construeix amb paraules. Amb les que et dius. Amb les que tries. A vegades, ens parlem amb una duresa que no permetríem a ningú fer servir amb nosaltres. Per això, una pràctica que m’ha ajudat especialment és escriure. Escriure el que sento, el que necessito, el que desitjo deixar enrere. Escriure per ordenar. Escriure per buidar-me. Escriure per tornar a mi.
La reflexió diària és un hàbit que transforma. T’ajuda a conèixer-te, a entendre els teus cicles, les teves llums, les teves ombres i els teus temps. I, quan et coneixes, ja no acceptes menys del que mereixes.

Una altra manera de connectar amb tu mateixa és triar els teus entorns. No podem florir en llocs que ens marceixen. No podem créixer envoltades de soroll constant, comparació, pressa i exigència. Necessitem espais que ens tornin la pau. Necessitem persones que sumin. Necessitem vincles que ens elevin. Triar el teu entorn també és amor propi.

I, sobretot, l’amor propi apareix quan aprens a escoltar-te sense jutjar-te. Quan la teva intuïció comença a tenir veu. Quan l’honores. Quan tries des de la calma i no des de la por. Quan comences a confiar que, quan et tries a tu mateixa, la vida també comença a triar-te a tu.

Cada dona té el seu procés, el seu ritme i la seva història. No hi ha una fórmula universal. Però sí que hi ha una veritat que totes compartim: quan et tries i et prioritzes, comences a florir. Comences a sentir-te més lleugera, més segura, més connectada. Comences a caminar amb una altra energia, a atraure una altra vibració, a obrir-te a oportunitats que abans ni veies. Comences a recuperar el teu poder.

I florir no és un destí, és un procés continu. Hi haurà dies difícils, dies lents i dies lluminosos. Tots compten. Tots t’ensenyen alguna cosa. Tots formen part del teu renaixement.Així que avui vull recordar-te això: torna a tu. Tria la teva pau. Tria les teves rutines. Tria les teves cures. Tria el teu cos. Tria’t a tu.
Perquè quan et tries de veritat… la resta comença a alinear-se.

Et convido a seguir aprofundint en l’amor propi, el benestar i el creixement. Em pots trobar a Instagram com @espeworkout, on comparteixo el meu dia a dia i reflexions per elevar-te des de dins.