Víctor Domínguez “La privacitat et dona poder”

Víctor Domínguez, conegut també com a Wall Street Wolverine, és un youtuber, emprenedor i creador digital especialitzat en economia, política i societat. Recentment ha publicat el seu primer llibre: “El poder digital” on parla de com s’ha traslladat la informació dels mitjans tradicionals a internet. En aquesta entrevista ens explica com ha sigut el procés fins a tenir-lo a les mans, a més, reflexionem sobre la societat actual i com és viure a contracorrent.

Entrevista: Sandra Lara Cardiel Foto: Víctor Domínguez 

Com ha estat el procés d’escriure el llibre?

És complicat. No havia escrit mai un llibre i, la veritat, no pel fet de posar-te a escriure, sinó per estructurar-ho tot. És interessant, però també crec que, per escriure un llibre decent, hi has de dedicar com a mínim tres o quatre mesos intensius. I després hi ha tot el procés d’entendre què vols fer realment. Jo, al principi, vaig començar el llibre amb una idea, però amb el temps vaig dir, no, crec que ho faré d’una altra manera. Aleshores, el llibre va madurant, et va ensenyant i descobrint noves coses.

Què esperes que aprengui la gent amb la teva publicació?

Principalment, la deriva que han portat els mitjans de comunicació tradicionals i, com les xarxes socials, representen una oportunitat mediàtica en molts àmbits, en el sentit del paradigma digital obert com a noves oportunitats, que fa que el periodisme sigui molt més accessible per a qualsevol persona. És a dir, tu pots crear un mitjà amb pocs recursos quan abans era absolutament impossible. Ara hi ha gent que fa periodisme individual i les xarxes socials poden difondre tot això, perquè són més massius, immediats i tenen molta repercussió. Aleshores, crec que sobretot cal adonar-se que ara mateix, a les xarxes socials, qualsevol perfil mediàtic, té més poder que un mitjà de comunicació. 

A les xarxes socials els perfils mediàtics tenen més poder que un mitjà de comunicació

Com ha canviat la forma de comunicar? 

La gent comença a premiar més l’autenticitat i la proximitat, i no tant el corporativisme, perquè s’han cansat de les bones formes, però amb poc contingut. Hi ha persones que et diuen coses que sonen molt bé, molt educades i molt corporatives, però no hi ha un rerefons clar. En canvi, n’hi ha d’altres que et parlen de manera més directa i amb molt més contingut.

En el llibre menciones que la privacitat és poder. Creus que hem regalat la privacitat?

Cada cop vivim més per als altres. Jo a vegades faig aquesta reflexió: Fas les coses perquè els altres ho vegin o perquè és el que vols fer? Llavors, sí, hem venut una mica la privacitat i la privacitat et dona poder, perquè estàs donant informació als altres que poden arribar a utilitzar-la en la teva contra.

Quin perill tenen les fake news?

Normalment, es parla molt del fet que hi ha moltes fake news a les xarxes socials, però crec que es contrasten molt de pressa. És a dir, quan hi ha realment una fake new deu minuts després ja està desmentida. Crec que és molt més perillosa la capacitat d’influir en l’opinió pública mitjançant l’ús de bots, fent veure que la gent opina d’una determinada manera. És la creació d’una opinió pública artificial quan mires els comentaris i veus que tots tenen la mateixa opinió. I penses, potser hi ha gent que està invertint en bots. I, efectivament, hi inverteixen.

La gent premia l’autenticitat i la proximitat i no el corporativisme

Quina és la clau dels pòdcasts? 

Els pòdcasts el que han recuperat és la conversa sense filtres que la televisió havia perdut. Quan un polític o una persona pública va a la tele, tot està molt mesurat. En canvi, el pòdcast el que ofereix és una conversa sense filtres, ve aquesta persona i parla del que vol, amb llibertat, sense tenir un límit de temps. I això crec que també fa que les persones es relaxin. La clau d’un pòdcast és que la gent entri i que s’oblidi que s’està gravant. És en aquest moment quan realment treus el millor de la persona. I això ha fet que la gent ho valori i ho premiï, perquè veuen una altra cara de les persones que abans no veien.

Como ha influït X en la manera d’informar-nos? 

Si tens ben entrenat l’algoritme d’X, és meravellós, perquè t’ho ensenya tot al moment. Jo agafo el meu feed, i em surt tot el que està passant a tot el món pràcticament de manera automàtica. Els grans mitjans s’han apalancat una mica en fer el mínim, i han acabat perdent bona part del periodisme d’investigació, de recerca, de buscar les seves pròpies històries. Amb excepcions, perquè és veritat que encara queden molt bons periodistes que hi posen aquest esforç i aquesta vocació, però crec que, en general, molts mitjans han entrat en una dinàmica de “que l’agència de notícies em doni el que hi ha, jo hi afegeixo quatre coses i prou” i no busquen històries pròpies. Aquesta pèrdua d’iniciativa ha fet que els mitjans, en part, s’hagin venut una mica al groguisme. A vegades veig articles i penso “aquest article d’on surt? Quin sentit té?” I al final és buscar el clic fàcil. Jo crec que es pot tornar a dignificar els mitjans, només és qüestió de buscar bones històries. Tot això està lligat a la precarització que pateixen els mitjans, perquè tenen un model que no saben monetitzar bé. Abans vivien molt bé amb el concepte que tenien, perquè tenien tot el mercat per a ells, però la publicitat ha marxat cap a internet.

És fàcil anar a contracorrent? 

No. Has de tenir ganes i t’ha d’agradar, però quan tens clar que ets al costat adequat i que estàs defensant coses coherents, no és tan difícil. Fins i tot et diria que és entretingut. Desgasta molt i és molt frustrant, però a llarg termini és molt enriquidor, perquè t’adones que, com a mínim, tot aquest esforç ha servit per a alguna cosa. Veus que cada vegada més gent entén les coses d’una altra manera i que això ha ajudat que el món avanci cap a un lloc millor. Has de tenir molta resiliència i t’ha d’agradar molt lluitar, perquè és frustrant. T’has de barallar moltes vegades amb gent que no té honestedat intel·lectual i que viu d’un relat, i tu has de desmuntar aquest relat.
Jo sempre dic a la gent que, si creuen de debò que tenen raó i que les seves idees són les adequades, que les defensin, però que també escoltin els altres, perquè cal saber debatre.