Marc Monteagudo Torres: “Gestoria Paco ha actuat sempre com un element d’ordre i equilibri”
Amb més de trenta anys d’experiència, Gestoria Paco destaca per una manera de fer basada en el rigor, la responsabilitat i el respecte pel país. Marc Monteagudo Torres, al capdavant del despatx, continua el llegat de Paco Romero Muñoz, mantenint aquesta manera de fer i aportant una visió clara i actual dels reptes del present. Com a conseller general per Andorra Endavant, defensa un creixement equilibrat i alerta sobre els riscos de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea. Conversem amb ell sobre els valors que han consolidat la gestoria i sobre el seu compromís per protegir la identitat andorrana, tant des del vessant professional com institucional.
Fotos: CALSINA IMATGES
Gestoria Paco fa més de 30 anys que ofereix servei a Andorra. Quins creu que són els factors clau que han permès mantenir-se com un referent de confiança?
Parlem d’una de les gestories més antigues d’Andorra, arrelada al teixit social i econòmic del Principat, i reconeguda per la seva trajectòria professional. Aquest recorregut no s’entén sense el llegat del seu fundador, el nostre estimat Paco Romero Muñoz, que no només va crear una gestoria, sinó que va formar una manera de treballar basada en la responsabilitat, el rigor i el respecte absolut per la legislació i les institucions andorranes. Ell ens va transmetre que aquest ofici no consisteix únicament a tramitar expedients, sinó a assumir una funció gairebé de servei públic: fer bé les coses, protegir el client i, al mateix temps, protegir el país. Aquest esperit continua sent avui el pilar fonamental de Gestoria Paco.
Andorra és avui un pol d’atracció per a inversors i nous residents. Quin paper ha jugat Gestoria Paco en aquest context?
Gestoria Paco ha actuat sempre com un element d’ordre i equilibri. Hem acompanyat moltes persones i empreses que han contribuït positivament al desenvolupament del país, però sempre sota un principi molt clar: no tot s’hi val. Nosaltres no fem només tràmits; fem filtres. Acompanyem inversors i empreses que entenen i respecten el model andorrà, les seves normes, els seus límits i també les seves oportunitats. Guiem perquè la inversió sigui sostenible, real i alineada amb els interessos del país, no especulativa ni oportunista. En aquest sentit, la gestoria té també una funció de responsabilitat: ajudar a filtrar, ordenar i donar coherència a l’entrada de nous projectes. Andorra no pot ni ha de créixer a qualsevol preu. La nostra funció ha estat orientar, explicar, filtrar i, quan cal, dir que no. Aquesta és també una forma d’estimar el país.
Quines àrees de servei són actualment les més sol·licitades?
Sense cap mena de dubte, immigració, fiscalitat i estructuració societària. Especialment immigració, un àmbit sensible que afecta directament l’equilibri demogràfic, social i de seguretat del país, i que requereix criteri, responsabilitat i coneixement profund de la normativa.
Amb la creació de l’Associació de Gestors Administratius d’Andorra, quins avantatges s’obren per al sector?
És un pas imprescindible cap a la professionalització definitiva del sector. Permet establir estàndards comuns, fomentar la formació contínua i defensar les bones pràctiques. Això no només beneficia els professionals, sinó sobretot els ciutadans i les empreses, que poden confiar en serveis més qualificats i responsables.
El sector espera la creació del Col·legi Professional de Gestors. Quin impacte pot tenir?
La col·legiació obligatòria serà un punt d’inflexió. Aportarà seguretat jurídica, responsabilitat professional i reconeixement institucional. És una eina clau per dignificar la professió.
Creu que ajudarà a erradicar l’intrusisme professional?
Absolutament. L’intrusisme ha estat un problema real, amb conseqüències greus en àmbits tan delicats com immigració o fiscalitat. El Col·legi ajudarà a posar ordre i a garantir que només professionals qualificats exerceixin.
Ha canviat el perfil de les persones que volen establir-se a Andorra?
Sí, i aquest és un punt clau. Durant molts anys, Andorra va aplicar un model d’immigració selectiva molt exigent, amb filtres clars i requisits indispensables. Aquest model no només va garantir un creixement controlat, sinó que va ser una de les grans claus de la seguretat ciutadana exemplar del Principat. No és casualitat que Andorra hagi estat considerada durant diversos anys
consecutius un dels països més segurs del món. Això és el resultat directe de polítiques responsables, no d’atzar. Avui, aquest equilibri es veu amenaçat.
Com pot afectar aquest acord als nous residents i empreses?
La complexitat normativa creixent i la falta de claredat en alguns processos. També hi ha una certa desconnexió entre la realitat administrativa i el discurs polític del Govern. Sense assessorament professional, molts projectes neixen amb problemes estructurals. Un dels riscos principals és la dilució del model d’immigració selectiva que ha estat una de les claus de l’èxit d’Andorra. Aquest model ha permès un creixement controlat, ha garantit la cohesió social i ha contribuït decisivament a la seguretat ciutadana. Andorra ha estat durant anys reconeguda com un dels països més segurs del món, i això no és casualitat. És conseqüència de decisions polítiques concretes, entre elles una política migratòria exigent i responsable. Perdre aquest control pot tenir conseqüències irreversibles.
Per què considera que l’Acord d’Associació amb la Unió Europea és un risc per al model andorrà?
Perquè Andorra no és un estat gran, ni pot assumir directrius pensades per a realitats completament diferents. L’Acord d’Associació pot implicar la pèrdua dels filtres d’immigració que durant dècades han garantit seguretat, cohesió social i estabilitat. Parlem de requisits indispensables que han permès saber qui entra al país, amb quines condicions i amb quina capacitat real d’integració. Renunciar a aquests mecanismes no és modernitzar-se, és desprotegir-se.
L’acord segons el seu parer posa en risc el model de país?
Sí, crec sincerament que hi ha un risc real. Andorra no es pot permetre créixer de manera descontrolada ni renunciar als filtres que han funcionat durant dècades. Obrir portes sense criteri no és progrés, és irresponsabilitat.
Quin impacte podria tenir això sobre la seguretat ciutadana?
Un impacte directe. La seguretat d’Andorra no és fruit de la casualitat ni només de la tasca policial; és el resultat d’un model global, on la política migratòria ha estat clau. Si perdem la capacitat de decidir qui pot residir al país i en quines condicions, perdrem també una part fonamental del que ens ha fet diferents i admirats a escala internacional.
Aportarà més oportunitats o més dificultats?
Es parla molt d’oportunitats, però poc dels costos reals. A curt i mitjà termini, crec que comportarà més dificultats que beneficis: més càrrega administrativa, més pressió sobre el sistema i una transformació accelerada del nostre model.
Creu que aquestes directrius europees són assumibles per Andorra?
Sincerament, crec que són inassumibles. Andorra ha construït el seu èxit sobre un model propi, adaptat a la seva dimensió, a la seva realitat social i a la seva història. Desalinear-nos d’aquest model per encaixar en estructures supranacionals pensades per a milions d’habitants és un error greu.
Com afectaria la gestió administrativa i fiscal al país?
Des del meu punt de vista, pot comportar una pèrdua progressiva de sobirania normativa. Més burocràcia, més harmonització forçada i menys capacitat d’adaptar les lleis a la realitat andorrana. Això complica molt la feina diària de les gestories.
I als nous residents i empreses?
Hi ha el risc d’una pressió demogràfica excessiva i d’una dilució del model d’immigració selectiva que ha funcionat durant dècades. Andorra no pot ni ha de créixer sense límits. Obrir portes sense filtres estrictes pot tenir conseqüències irreversibles.
Aquest posicionament neix també d’un sentiment personal cap al país?
Absolutament. Jo parlo com a professional, però també com a ciutadà profundament compromès amb aquesta terra. Andorra ens ho ha donat tot: estabilitat, seguretat, oportunitats. Treballar per preservar aquest model no és anar contra ningú, és defensar allò que ha funcionat. És una qüestió de responsabilitat amb les generacions futures.
Com es conjuga aquest discurs amb la feina diària de Gestoria Paco?
Amb coherència. Continuem treballant des del respecte absolut a la legislació i a les institucions, però sense renunciar a tenir criteri, veu pròpia i valentia. El millor homenatge que podem fer al llegat de Paco Romero Muñoz és continuar exercint el nostre ofici amb dignitat, bones pràctiques i amor pel país, encara que això impliqui anar a contracorrent de determinades directrius externes.
