Gerard Piqué: “Pujar a Primera Divisió és un gran repte, caldria adaptar el club i el país”
Del patiment a somiar en gran. El FC Andorra ha viscut en poc més de set anys una transformació profunda que va molt més enllà dels resultats esportius. Amb una visió clara basada en la inversió, el talent jove i una identitat de joc definida, el club s’ha convertit en un projecte amb ambició real de futur. En aquesta conversa amb el seu màxim accionista, Gerard Piqué, analitzem les claus d’aquest creixement, des de l’aposta inicial pel club, fins als reptes estructurals, el paper de les institucions i la possibilitat d’arribar a l’elit del futbol.
Entrevista: Noelia Farias, Carmela Arones, Josep Segura i Sandra Lara Cardiel · Fotos: FC Andorra
Gerard, el 2018 el F.C. Andorra estava en una situació crítica a Primera Catalana. Mirant enrere, amb la perspectiva d’haver arribat al futbol professional, què vas veure en aquest club i en aquest país que no veiessis en altres projectes?
Sempre havíem tingut la voluntat de tenir un club en propietat que poguéssim fer créixer. Un projecte amb potencial real que, amb inversió i coneixement, pogués anar pujant categories i, per què no, aspirar a arribar al futbol professional, i el FC Andorra era un d’aquests projectes. El fet de tenir un país al darrere, amb una cultura molt vinculada a l’esport i amb una clara aposta per la pràctica esportiva, el feia especialment atractiu. És cert que, en aquell moment, el futbol no era l’esport principal, hi destacaven disciplines com el bàsquet o el rugbi, però precisament aquí vam veure una gran oportunitat de creixement. Amb perspectiva, després de set anys i mig, creiem que s’ha fet una feina molt sòlida. Estem molt orgullosos del camí recorregut i podem afirmar que ens trobem en un dels millors moments del projecte. I això ens fa pensar en gran.
El camí ha estat marcat per èxits esportius, però també per una inestabilitat logística constant amb l’Estadi Nacional i el projecte fallit de Borda Mateu. Fins a quin punt el futur del F.C. Andorra està condicionat a una solució arquitectònica permanent al Principat i a què estàs disposat a renunciar —o no— perquè el club no hagi de sortir mai del país?
Creiem que, amb el nou estadi construït a Encamp, propietat de la Federació Andorrana de Futbol, es compleixen tots els requisits per competir en el futbol professional. Fa uns anys, aquesta infraestructura no existia, i avui ens obre la porta a plantejar-nos, quedar-nos-hi molts anys. És un estadi nou, atractiu i amb molt potencial i ens sentim molt còmodes. Tot i que encara cal fer alguns ajustos, especialment a les grades, que actualment no estan cobertes i tenint en compte les condicions climàtiques d’Andorra, el fred, la pluja i la neu, aquest és un aspecte clau per garantir que l’afició pugui gaudir de l’experiència. Estem treballant conjuntament amb la federació per millorar aquests punts, però, més enllà d’això, la valoració és molt positiva.
Es parla de la reunió de febrer amb la plantilla com el punt d’inflexió de la temporada. Quin va ser el missatge exacte que els va transmetre per transformar un equip que mirava cap al descens en un que ara somia amb el play-off?
Crec fermament que el jugador necessita confiança. Ha de creure, en si mateix, i sentir que té prou qualitat per competir al màxim nivell. El fet d’haver encadenat deu partits sense guanyar ens va afectar, sobretot des del punt de vista anímic. Per això, considero que era més una qüestió mental que no pas futbolística. L’equip té un talent enorme, amb jugadors molt i molt bons, i ara ho estan demostrant. Estem guanyant molts partits, però més enllà dels resultats, el més important és com ho estem fent. I això és el que ens ha de fer sentir realment orgullosos.
Molts van veure risc en entregar la banqueta a un tècnic tan jove i de la casa en un moment crític. Quines qualitats específiques vas veure en Carles Manso que et van convèncer que era el líder idoni per recuperar la identitat del club?
És una persona molt futbolera, molt de club, amb un gran coneixement i, alhora, molt planer. Té la confiança de tots: del staff i dels jugadors. A poc a poc ha anat inculcant, juntament amb l’equip tècnic, les idees i el model de joc que volem per al FC Andorra. Avui podem dir que tenim un estil molt definit i amb molta personalitat: volem ser molt protagonistes i a cada partit l’equip va a més i se sent amb més confiança. Per tot plegat, només queda agrair-li la feina i felicitar-lo pel gran treball que s’està fent.
Quin és el pla de confiança a llarg termini amb el tècnic més enllà dels resultats immediats?
Per a nosaltres és fonamental mantenir-nos fidels a l’estil de joc que creiem que ha de definir el FC Andorra. A partir d’aquí, els resultats han d’acompanyar, però sempre treballem amb una visió a llarg termini. Apostem per la inversió i per la confiança en el talent jove, no només en els jugadors, sinó també en l’staff i en els tècnics. És una línia que hem seguit sempre i que forma part de la nostra manera d’entendre el projecte. I de fet els exemples ho demostren, Eder Sarabia, que en el seu moment no tenia experiència prèvia, va assumir el repte del club i avui està a l’Elx CF competint a Primera Divisió. El mateix passa amb Ferran Costa, actualment al CE Sabadell, o Beto Company, a l’Hèrcules CF. Sempre hem confiat en els entrenadors, i el temps ens ha donat la raó, acaben construint trajectòries molt sòlides.
Mai has ocultat la teva ambició de veure l’Andorra a la Champions. Si el club aconseguís l’ascens a Primera Divisió a curt o mitjà termini, quines són les tres mancances estructurals que més et preocupen avui i com penses transformar el club perquè no sigui un ‘equip ascensor’, sinó un projecte consolidat a l’elit?
Si en algun moment pugéssim a primera divisió, hauríem d’adaptar el club i el país. Per a nosaltres és un somni, però hem de ser realistes i entendre quina és la situació. Som un dels pressupostos més petits de la categoria i hem d’adaptar-nos també a les condicions que tenim. Però si això passés, estic convençut que ens adaptaríem i que acabaríem tirant-ho endavant, com sempre hem fet.
Un club a Primera és un motor econòmic per a qualsevol país. Quin nivell de compromís i corresponsabilitat esperes rebre de les institucions andorranes i del teixit empresarial privat perquè aquest repte sigui un projecte nacional i no només un èxit de la teva empresa Kosmos?
Nosaltres sempre hem intentat transmetre a les institucions del país que tenir un FC Andorra fort, ambiciós i amb aspiracions reals de créixer, fins i tot de poder arribar algun dia a Primera Divisió, té un valor incalculable per al conjunt del país. Creiem que, a poc a poc, ho estem aconseguint. S’entén que cal invertir, no només econòmicament, sinó també en infraestructures i instal·lacions. Com més suport rebem en aquests àmbits, més podrem destinar els nostres recursos a captar talent i millorar el nivell dels jugadors. I, al final, són ells qui marquen la diferència sobre el terreny de joc i ens poden fer pujar de categoria. Si aquest creixement es consolida, serà imprescindible tornar a seure amb les institucions per definir com continuar avançant junts i fer un pas més en l’evolució del projecte.
