La memòria d’Escaldes que explica els orígens de l’Andorra moderna
El nou llibre d’Alfred Llahí Segalàs ‘La meva Andorra’ posa el focus en la memòria com a eina per entendre el present d’Andorra. L’obra recull els records de Maria Teresa Segalàs Orona, nascuda a Escaldes l’any 1943, i ofereix un recorregut vivencial per la vida quotidiana del país entre finals dels anys 40 i inicis dels 60.
Fotos: Paula Cristina
El llibre transporta el lector a una Escaldes encara lluny de la modernitat actual, carrers de terra, vida de barri, escola, festes majors i una comunitat cohesionada que trobava en la proximitat la seva força. És el retrat d’una Andorra petita en dimensions, però intensa en vincles humans.
A través de la mirada d’una nena, el llibre documenta també una etapa clau marcada pel context internacional. La postguerra espanyola i la Segona Guerra Mundial van convertir el país en refugi de pas per a exiliats, artistes i figures destacades. En aquest context, apareixen noms propis de la cultura i la política com Andreu Claret, Josep Viladomat o Esteve Albert, compartint escenari amb figures internacionals com ara un jove Joan Carles de Borbó o Carmen Polo, així com referències al món esportiu i cultural de l’època.
Més enllà del valor testimonial, l’obra es presenta com un document amb pes històric i social. Reflecteix els inicis de la transformació econòmica i social que acabaria definint l’Andorra contemporània, posant el focus en la vida quotidiana i en les relacions humanes com a eix central del relat.
El llibre d’Alfred Llahí Segalàs reivindica la importància de preservar la memòria col·lectiva a partir de les històries personals. En un moment en què el país continua evolucionant, aquesta obra recorda que el passat més proper —el de les famílies, els carrers i les vivències compartides— és clau per entendre la identitat andorrana actual.
