L’ONCA explora la dualitat entre el progrés i l’essència humana a l’Auditori Nacional
L’Auditori Nacional d’Andorra, a Ordino, va ser l’escenari del concert ‘Tecnologia i humanitat’, una producció de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) amb el suport del Govern d’Andorra i Creand Fundació. Sota la direcció de Jhoanna Sierralta, l’orquestra va proposar un recorregut sonor que va analitzar la relació entre el progrés tecnològic i l’essència humana, contraposant la precisió mecànica amb la profunditat emocional de l’expressió artística.
Fotos: Josep Repiso
El programa es va estructurar com una evolució cronològica i conceptual que va començar amb la Serenata per a cordes de Piotr Ílitx Txaikovski, obra que per a la directora simbolitzava un estadi de tranquil·litat previ a l’aparició de la tecnologia. A partir d’aquest punt de partida romàntic, l’actuació va transitar cap a llenguatges rítmics i estructurals contemporanis, incloent-hi peces com ara ‘Company’, de Philip Glass, o la cèlebre ‘Clapping Music’, de Steve Reich. Aquesta darrera obra va servir per exemplificar la part més primitiva de la creació musical a través del cos, actuant segons Sierralta com una metàfora de la irrupció tecnològica que arriba per interrompre la humanitat.
El repertori també va explorar textures complexes amb ‘Ramifications’ de György Ligeti i va convidar a la introspecció amb ‘Fratres’ d’Arvo Pärt, a més d’incorporar les mirades actuals de Shawn Okpebholo i Daniel Kidane.
El director artístic de l’ONCA, Joan Anton Rechi, va subratllar durant l’esdeveniment que, en un temps marcat per pantalles i algoritmes, la música en directe roman com un dels espais més humans.
El programa es va estructurar com una evolució cronològica i conceptual que va començar amb la Serenata per a cordes de Piotr Ílitx Txaikovski
El concert va finalitzar retornant a Txaikovski per tancar el cercle i simbolitzar el retorn a les arrels i la intuïció. En la seva reflexió final, Sierralta va defensar que l’art és el nexe que mantindrà la connexió amb l’aspecte humà, assegurant que, malgrat l’avenç de la intel·ligència artificial, la interpretació en directe continuarà sent l’element diferenciador damunt dels escenaris.
