Dames de Meritxell necessita suport financer amb urgència

La pandèmia ha estat una xacra per a tothom i han estat molts els sectors empresarials i de població que l’han patit de manera molt significativa. Per apaivagar aquests efectes, associacions com ara el Patronat Dames de Meritxell, lluiten intensament per fer arribar el seu suport a les persones més necessitades.

Però, malauradament, els efectes de la pandèmia també han fet estralls en aquesta associació, que ha vist com el nombre de socis i de donacions han minvat de manera molt significativa, un fet que posa en perill alguns dels projectes més útils per a la nostra societat, segons ens explica la seva presidenta, Cristina Cerqueda.

Foto: Josep Segura

Fa quatre anys que vas agafar el relleu de la teva mare al capdavant del Patronat, quin balanç fas d’aquesta etapa, marcada per la Covid?

La meva mare va deixar el llistó massa alt i, a  més a més, em vaig trobar amb una Andorra que havia canviat molt, ja no era una societat, ni tan tancada, ni tampoc tan ben avinguda. Abans tothom es coneixia i podies demanar suport directament, però ara és molt diferent. Per tant, aconseguir la complicitat dels altres és una tasca més complicada. Pots arribar a molta més gent, però no és una comunitat tan reduïda com era abans. Després, a causa de la pandèmia, ens hem trobat amb tota mena de dificultats, primer logístiques, però també tècniques. Malgrat tot, ens hem entès molt bé amb govern i hem pogut desenvolupar la nostra activitat amb certa normalitat. També ens han ajudat molt els bancs, un suport que ens ha permès realitzar les tasques diàries amb certa facilitat.

D’altra banda, també ens hem trobat amb problemes nous. Per exemple, n’hi ha molta gent que ha patit la pandèmia molt greument i no poden pagar el menjador dels nens o el transport perquè els seus fills vagin a l’escola. En aquestes situacions, ens hem hagut de fer càrrec d’aquestes despeses perquè aquestes famílies no pateixin tan  greument aquesta crisi, no només sanitària, sinó també econòmica i social.

Quins són els àmbits d’acció del Patronat, en què ajudeu a la gent del nostre país?

L’aspecte més important és que les nostres ajudes no estan tipificades, això ens permet ajudar tothom i l’únic requisit que demanem és que visquin al país. Donem suport econòmic per a poder realitzar activitats extraescolars, cobrim places a la nostra escola bressol, a la Margineda; ajudem a Salut Mental; fins i tot, ajudem a famílies que no poden pagar el desplaçament dels seus fills al col·legi. També ajudem en el desplaçament de gent malalta, així com a gent que necessita un especialista fora d’Andorra, i no poden sufragar les despeses, entre altres. Això sí, les nostres accions són sempre a través d’una escola, d’un professional, d’un sociosanitari o d’algú del Ministeri de Benestar. També donem suport en l’àmbit psicològic, alimentació i, ara especialment, a les escoles.

Quin és el vostre ‘modus operandi’?

Fins fa poc, era a través dels assistents socials però, una mica abans de la pandèmia, vàrem començar a rebre sol·licituds de gent que treballava en organismes de govern o dels comuns, que ens trucaven demanant-nos, si teníem mitjans per poder ajudar nens que no podien pagar el menjador, fer classes extraescolars i, fins i tot, de nens que anaven caminant, de la Massana a la seva escola d’Andorra la Vella, perquè la família no tenia diners. Llavors, quan el professional que els ajudava en el reforç s’adonava del que estava passant, ens trucava a nosaltres, directament o a través d’algú que sabia de la nostra activitat. El fet de comptar amb el nostre suport i no amb l’ajuda que puguin oferir altres institucions, radica en la facilitat per rebre aquesta ajuda de manera immediata, un fet que caracteritza la nostra associació i que agraeix la gent necessitada, ja que no han de dilatar més la seva angoixant situació.

Així que, a través dels diferents professionals, ens vàrem adonar que, cada vegada hi havia més gent amb dificultats i, la manera d’assegurar un menjar al dia, era a l’escola. Amb aquest ajut, a les nits podran fer un sopar a casa que no els suposi un gran esforç econòmic. També hi ha Càritas i Creu Roja, que els ajuden amb l’alimentació a casa, però feia falta aquest suport més específic a l’escola. De fet, ja tenim una relació molt estreta amb algunes escoles i ens truquen directament. Això sí, aquest ajut és confidencial i desconeixem les persones a les quals estem ajudant, així que és molt innocu per a la família  i gens agressiu per als nens, que no s’assabenten que la seva família té problemes i que algú els està ajudant.

Creus que els andorrans no som conscients d’aquesta problemàtica i que pensem que això no passa al nostre país?

Molta gent em pregunta pel que fem a nivell de Patronat i, quan els explico la nostra activitat, detecto que no són conscients. Hi ha una gran diferència entre l’Andorra d’abans i la d’aquest moment. En èpoques anteriors, no era necessària tanta ajuda, ja que es coneixia tothom i també s’ajudava tothom, en tots els àmbits de la vida, sigui amb aliments, transport o qualsevol altra necessitat. Ara no és així, la gran majoria dels veïns d’un mateix edifici no es coneixen entre si, ja que hi ha molta gent de fora i això genera que hi hagi molta gent aïllada.

Ara estàvem proposant amb les escoles que la informació d’on poden anar, en cas de necessitat, arribi als interessats, ja que normalment no saben que els podem ajudar. Però crec que govern també ha encetat unes campanyes en aquest sentit.

Un dels grans projectes que tenia previstos la institució era el d’ampliar el nombre de discapacitats a l’escola bressol, s’ha pogut assolir aquest objectiu?

Fins ara ha estat una mica complicat però, a partir d’ara, comptarem amb un nou professional que començarà a treballar amb nosaltres. Fins ara, la nostra idea era ampliar el nombre d’alumnes, però amb les limitacions de la pandèmia no ha estat impossible, ja que no hem pogut traslladar alumnes amb facilitat i això ha limitat la possibilitat de realitzar proves per valorar el seu funcionament. A causa d’això, es va haver d’aturar, ja que no vam poder fer el canvi gradual, així que vam arribar a la conclusió que, l’única manera de poder-ho fer, és amb treballadors, i ara ens arriba un professional, derivat de l’Escola de Meritxell.

Sens dubte, i com acabes de reconèixer, aquest projecte necessita la col·laboració amb la Fundació Escola de Meritxell, hi ha hagut bona entesa en aquest sentit?

Molt bona, l’Escola de Meritxell sempre ens ho ha posat molt fàcil. El nivell de col·laboració és important i, quan veiem que un nen té dificultats, com també passa amb altres escoles bressol, els seus professionals es desplacen fins al nostre centre i valoren la situació. Realment, la tasca que fan és molt important, i no sempre es veu, però estan molt a sobre dels nens amb dificultats i envien reforços setmanals a les escoles. Nosaltres tenim una línia directa amb ells i tenen cura dels nens, aplicant programes que poden detectar qualsevol problema de manera prematura, per poder tractar-los amb teràpies preventives i que, els casos més difícils, tinguin un caràcter més lleu.

També hi col·laboreu amb el Centre de Salut Mental i amb el Cedre. Amb aquest últim, mitjançant el projecte “Fem camí”. Malauradament, la pandèmia ha fet estralls en la població i més concretament en el Cedre, com ha afectat en aquest àmbit?

Pel que fa al Cedre, ens ha afectat molt. De fet, tots els professionals estem molt tristos, tant els del Cedre com els de l’escola bressol; ja que era projecte preciós, en el qual vàrem poder constatar que, els avis que estaven deprimits, després d’aquesta acció els canviava la vida. Per a ells, era un gran estímul el fet de poder donar menjar als nens, fer-li festes i compartir moments, era un canvi radical.

Tot això es va aturar totalment, però esperem poder reprendre aquest projecte al més aviat possible. Pel que fa a Salut Mental, així com a la resta de projectes, seguim treballant igual, sempre que es puguin realitzar les activitats extraescolars que subvencionem des del Patronat.

La pandèmia també va afectar la vostra escola bressol, però de quina manera?

Econòmicament ens ha afectat molt, ja que el nombre de nens és molt menor en relació als que teníem abans. També hem hagut de tancar puntualment alguna aula, però donem gràcies que no hem hagut de patir cap problema greu. Però, la veritat és que, així com ha afectat molt d’una part, d’una altra ens ha servit per anar implementant un sistema d’aules flexibles, en el qual, els nens tindran la seva aula assignada, però s’aniran movent per les altres aules, sempre que la pandèmia ho permeti del tot. Això ha estat possible, gràcies al fet d’haver tingut menys alumnes o als mesos de tancament, ja que ens va permetre treballar a tot l’equip en el perfeccionament d’aquest sistema per millorar l’ambient, que ja existeix en altres països, però a Andorra serem pioners. De fet, ja està aprovat pel ministeri i, tan bon punt es pugui implementar, serem els primers a fer-ho i això servirà per augmentar substancialment la capacitat creativa dels nens.

I pel que fa a la resta de projectes en els quals hi col·laboreu, s’han vist afectats o interromputs per culpa de la pandèmia?

Exceptuant el Cedre, la resta de projectes no s’han vist afectats, però sí que ha canviat el tipus d’ajuda. La pandèmia ha canviat aquest aspecte, ja que, durant aquest temps, vàrem fer més ajusts per a canvi d’ulleres, cadires de rodes o altres necessitats d’aquest tipus, ja que la gent no podia sortir de casa i el suport que oferíem habitualment, de transport, desplaçaments, etc. no van ser necessaris. Hi ha hagut molts més ajuts per a famílies monoparentals, sobretot per a dones. Pensa que al Patronat no demanem mai noms, ni per a qui són aquests ajuts, només tenim referències dels diferents departaments dels quals venen aquestes peticions, però sense cap nom.

Suposo que també hi havia altres objectius planificats i que, no només la pandèmia, sinó també la manca de finançament han paralitzat, no?

No hem hagut de paralitzar cap projecte per manca de finançament però, malauradament, per aquest motiu sí que haurem de paralitzar els ajuts a les escoles i, perquè això no arribi a succeir, necessitem tota l’ajuda que ens puguin oferir. Ens agradaria canviar de generació i que, tots els pares que són socis del Patronat, pensin en nosaltres i que inculquin als seus fills, i a la resta de gent més jove, la solidaritat amb els més necessitats. Perquè nosaltres podem ajudar els altres, també necessitem l’ajut i el suport de tothom. És per això que demanem a la gent que es facin socis, que hi col·laborin amb nosaltres, que aportin idees, ja que necessitem urgentment suport econòmic per seguir fent front a les necessitats dels altres i per poder seguir pagant menjadors i transports als nens que, malgrat que la gent no sigui conscient, a Andorra hi ha molts nens amb dificultats.

Què és el que més necessites dels andorrans?

Suport econòmic per poder, no només ajudar a aquests nens, sinó per poder arribar a moltes més escoles que les que estem donant suport en aquests moments. Però, si no ens arriba suport econòmic, n’hi haurà escoles que no podrem acceptar. En aquests moments, en una sola escola d’Andorra, ajudem cinc alumnes i, per a nosaltres i per Andorra, són molts alumnes necessitats en una sola escola.

Creus que la manca de socis i donacions podrien fer desaparèixer la primera institució en serveis socials a Andorra?

Sí, evidentment que podria passar, però no deixarem que passi. Sens dubte, ens haurem d’esforçar i molt, però sí que corre perill de desaparèixer, és una possibilitat. Cada vegada tenim més baixes de socis, sigui per defunció, jubilació o per necessitats econòmiques. I enguany ens ha afectat significativament el fet de no poder realitzar accions per captar socis. Abans ens prodigàvem en actes socials i explicàvem el nostre projecte als potencials socis, ara no ha estat possible per la pandèmia i això ens ha afectat molt.

Segurament que, a causa de la crisi sanitària, econòmica i social, molta gent pensarà que fer-se soci significarà un gran esforç. Què els hi dius?

Que es poden fer petites aportacions. De fet, la nostra primera quota és de 35 o 40 euros, independentment que tothom pot fet les aportacions que cregui oportunes o vulgui fer, a través del nostre número de compte. També ens poden donar suport ajudant-nos a captar més socis.

De quina manera es poden fer socis, quines són les vies?

A través de la pàgina web o d’una sol·licitud, si ens envien un correu electrònic, els proporcionem aquesta sol·licitud.