LEO MARGETS “El pòquer et posa molt ràpidament al teu lloc”

Leo Margets ha fet història, aquest any, com a primera dona, des de fa 30 anys, en arribar a la final del Mundial de Pòquer a Las Vegas. En aquesta entrevista, descobrim com la seva curiositat per aquest joc la va portar a convertir el pòquer no només en una professió, sinó en un autèntic estil de vida. Per a ella, el pòquer és molt més que un joc de cartes és una eina per conèixer-se a una mateixa, gestionar emocions i prendre decisions sota pressió.

Entrevista: Sandra Lara Cardiel Fotos: Noelia Farias

Com vas començar en el pòquer?

Vaig començar totalment per casualitat. Com moltes altres persones, em pensava que el pòquer era simplement un joc de cartes o el que veia a les pel·lis, i no m’interessava gens. Però l’any 2007 vaig començar una relació amb un noi que hi jugava. No era professional, però s’ho prenia seriosament. Em va entrar molta curiositat i ell va saber transmetre’m superbé què era realment el pòquer i em va fascinar. Vaig entendre que més enllà de ser un joc de cartes era un joc d’estadística, d’informació incompleta, de saber llegir a les persones, de prendre decisions sota pressió, de canviar de marxa, d’adaptar-te, i vaig decidir que volia ser bona en el pòquer, perquè m’encantava. Al començament, ho vaig fer com a hobby, però després vaig aconseguir professionalitzar-me.

Què significa el pòquer per a tu?

Per mi el pòquer és, sobretot, un estil de vida. Sempre he pensat que em costaria molt estar dins del sistema, en el sentit de treballar per algú. Soc una persona molt ‘curranta’, però també m’agrada tenir molta flexibilitat i el pòquer em permet gaudir-ho: em llevo quan vull, treballo quan vull, puc prioritzar la meva persona i, alhora, dedicar-li temps a la meva professió, que és una cosa que em fascina. Em sento superafortunada.

“El pòquer és un entorn molt sa on la gent no et jutja”

Vas trobar moltes barreres pel fet de ser dona?

Zero. És una pregunta que em fan de forma recurrent i a vegades la gent espera que digui que sí, però jo sempre m’he sentit un més. El pòquer és un entorn on hi ha moltíssim de respecte, perquè al final tu demostres el que vals a la taula. També és cert que jo puc estar una mica esbiaixada, perquè jugo tornejos d’elit. Potser en els casinos, a nivells més baixos, entenc que hi haurà més “cromanyons”. La veritat és que el pòquer és un entorn molt sa on la gent pràcticament no et jutja.

Aquest 2025 t’has convertit en la primera dona en arribar a la taula final del Main Event, de les WSOP, des de fa 30 anys. Què ha significat per a tu?

És el somni de qualsevol jugador de pòquer. Tots somiem en arribar a la taula final del Main Event, és el torneig més important, prestigiós i bonic de l’any a Las Vegas, que és la meca del pòquer. I haver pogut arribar és increïble, no hi ha paraules, ho verbalitzo, i sé que no estic podent expressar tot el que he viscut. Estic superagraïda d’haver pogut viure-ho, sobretot perquè ha estat un moment emocionalment molt bèstia per l’acompanyament, perquè vaig viure-ho amb gent molt propera, és com si jo hagués servit també de vincle perquè ells ho visquessin. També he pogut sentir el suport no només dels amics més propers, sinó de tota la comunitat, de tot el món. Que guai que la vida et posi en una situació com aquesta, que pots percebre de forma tan brutal l’afecte de la gent. Jo sé que molta gent m’estima, però no sempre la vida et posa en una situació en què pots rebre aquest afecte d’aquesta forma.

“El cervell busca comoditat, no que prenguis bones decisions, has d’aprendre a hackejar-lo”

Què penses abans de sortir a jugar?

La meva intenció és jugar sense expectatives, sense tenir ànsia de guanyar, però a la vegada no s’ha de tenir por de perdre. Si jugues bé, en algun moment perdràs, de fet, passa sovint. Una de les claus és acceptar que el pòquer és incòmode. És pensar “avui viuré situacions que no m’agraden” i, en comptes de voler fugir d’elles, abraçar-les, perquè, si jugues bé, porta implícit que, a vegades tu aplicaràs pressió als rivals, però que també la rebràs. És estar desitjant viure aquestes situacions, i per això sí que t’has de preparar mentalment, perquè si no tendim a evitar-les. L’ésser humà intenta viure en la comoditat. De fet, a universitats dels Estats Units, com Harvard, hi ha una assignatura que es diu Strategic Poker Thinking, utilitzen el pòquer com a eina per a prendre millors decisions.

Quina és la clau per jugar al pòquer?

Per jugar bé al pòquer has de fluir i la clau és entendre per què et passa el que passa. Tenir molt de coneixement d’un mateix i de com funciona el cervell, entendre que de forma natural tendim a tenir aversió al risc, el cervell el que vol és que estiguis còmode, no que prenguis bones decisions, es tracta de hackejar el teu cervell. En canvi, les emocions les hem de sentir, no es tracta de bloquejar-les ni controlar-les, sinó d’interpretar-les. Al final, totes les emocions són informació i les hem d’escoltar i entendre.

Practiques meditació abans de competir?

Sí, de fet, m’agrada i ho hauria de fer també quan no competeixo, perquè em va molt bé. Després d’entrenar o de fer mobilitat m’assec en algun lloc que hi hagi natura, si pot ser, i simplement respirant tranquil·lament, sent conscient i connectar amb el cos. Fer un repàs de tot el cos mentre respiro, com si la ment estigués acompanyant-me, i noto com acabo amb molt més espai al cap.

Com és el teu dia a dia?

Em llevo i m’agrada molt llegir. Ara, justament, estic fent un màster de neurociència i llegeixo més sobre aquest tema, o a vegades simplement el que faig és posar-me al sol i contestar missatges. També estudio pòquer i després vaig a entrenar. Moltes vegades dino amb amics, ja que és una de les parts bones de viure a Andorra, que sorgeixen els plans sense buscar-los. A la tarda jugo en línia, tot i que m’agrada molt més jugar en viu. La meva és una rutina molt tranquil·la i, de fet, la intento aplicar el màxim que puc quan estic de viatge competint.

Com et veus en un futur?

He après a no anticipar molt. Crec que deixaré de jugar quan perdi la gana de ser competitiva, perquè no té sentit, al final, quan tu has sigut molt competitiu, tu vols sentir que saps el que estàs fent en cada moment. I el pòquer et posa molt ràpidament al teu lloc. Crec que tinc ganes per estona, però mai se sap.