Laurent Pereira: “Les joies de la Perleria de Tahití sempre seran vigents en el temps”

D’esperit inquiet i curiós, Laurent Pereira, propietari de La Perleria de Tahití, és una persona que es caracteritza per la seva passió per la joieria, una professió que li ha permès coincidir amb personatges prominents. Malgrat tot, el que més valora, és la possibilitat d’oferir joies, amb història i significat, a aquells clients que volen quelcom més que un capritx.

Fotos: César De Pablos
Com vas arribar a ser una persona tan apassionada per la joieria?

Sempre que he fet alguna cosa, ha estat amb passió. Ho feia quan estudiava actuació i teatre a França, on m’hi dedicava unes 15 hores al dia. La meva filosofia sempre ha estat fer-ho bé o simplement no fer-ho… És la meva manera de veure la vida. Quant a la joieria, tot va començar fa 16 anys, quan vivia a Tahití… a Bora-Bora… on vaig descobrir les perles de Tahití.

Laurent Pereira analitzant una peça a la Perleria de Tahití
Què t’ha motivat a venir a Andorra?

La tranquil·litat! Si mires amb atenció, quan has viscut en un país com França, els Estats Units o Portugal, t’adones que el més important és viure tranquil. En aquells països em molestava molt l’agressivitat de la gent, la falta d’atenció i, a vegades, la falta d’humanitat. Aquí, en canvi, veiem que les persones són capaces de conviure juntes… En tenir una família, visc més tranquil perquè els meus fills creixeran segurs a Andorra.

“Com a petit joier que soc, mai no m’hauria imaginat que hi arribaria fins al lloc on estic ara”

Si bé vas començar en la joieria ara fa 16 anys, la Perleria de Tahití porta uns 11 anys des de la seva obertura. Què pots destacar de tot aquest temps?

Són molts bons records! Diria que un dels millors records va ser el de l’any passat, quan van fer el 10è aniversari de la botiga, on vaig ser testimoni de tot el treball i dels seus fruits. Com a petit joier que soc, mai no m’hauria imaginat que hi arribaria fins al lloc on soc ara, amb el suport i reconeixement de les persones que sempre han estat al meu costat.

Si m’ho permets, també destacaria la participació de la Perleria de Tahití en la gala solidària d’Andbank, a principis de 2020, on vau aportar el vostre ajut a la lluita contra el càncer infantil.

És que, en certa manera, em considero un nen. La meva mirada envers la vida encara és una mica simple, per tant, els problemes dels nens, em toquen. Per mi, els nens són el futur del món i crec que hem de tractar de fer el món un lloc millor per a ells; que un infant comenci la seva vida amb problemes, no em sembla just.

Perleria de TahitíEl nom de la teva joieria ja és una declaració de principis del tipus de joies que podem trobar-hi, però què fa tan especial a la perla de Tahití?

La perla de Tahití és l’única que ve naturalment colorada i de la qual no podem saber anticipadament quina serà la seva tonalitat. Aquesta té un ventall de colors que s’assembla a la de l’arc de Sant Martí, una característica que cap altra perla té, i que només és formada per una ostra de llavis negres que es diu Pinctada margaritifera. La perla de Tahití, a diferència d’una perla blanca comuna, gaudeix de colors més intensos.

Afirmes ser un petit joier, però comptes amb el suport i la confiança d’una molt prestigiosa marca com és Fabergé. Què representa això per a tu?

És el resultat d’una feina conjunta, ja que estic en contacte freqüent amb el director de la marca, compartim idees i impressions, perquè estic realment al corrent del que busca la gent… perquè estic al carrer i tinc el contacte directe amb el client, una qüestió que em permet ajudar i orientar a la marca. Un exemple d’això va ser la gala que menciones, per a la qual vam dissenyar un ou Fabergé Tiki Mask ,exclusiu per a Andorra. Treballar amb aquesta marca, representa donar una dimensió més intemporal i longeva a la joieria, no un luxe sense significat. El més bonic de la meva feina és que cada joia té una història que puc compartir amb els clients i que, posteriorment, ells podran transmetre als seus descendents. Les joies de Fabergé i de la Perleria de Tahití sempre quedaran vigents en el temps.

“Com a petit joier que soc, mai no m’hauria imaginat que hi arribaria fins al lloc on estic ara”

A banda de Fabergé, també tens joies del taller alemany Schmuckwerk…

Aquesta és una història molt bonica que va començar quan vaig conèixer un dissenyador que es diu Markus Schmidt, que treballava abans en Chopard. Aquest senyor estava fent turisme pels Pirineus i va parar una nit a Andorra; mentre caminava pels carrers principals del país, la meva botiga li va cridar l’atenció, ja que era ‘quelcom que mai no havia vist’ i em dedicava exclusivament a les perles. A partir d’aquell moment, vam començar a col·laborar, vaig visitar el seu taller a Alemanya i ara treballem en conjunt; de fet, ell dissenya joies amb les meves perles. Ell ha dissenyat dues joies que triomfen molt aquí, que són el Pyrénées Ring, un anell inspirat en les siluetes de les muntanyes dels Pirineus, i el Diamond Glass, un anell amb una perla de cristall que porta un diamant flotant a dins… el diamant es veu tot sencer, des de qualsevol angle.

Laurent Pereira a la Perleria de Tahití
Per la teva experiència, hauràs conegut molta gent important…

Totes les persones que venen a la meva botiga són importants, ara bé, de famosos, he pogut tractar amb molts d’ells a Bora-Bora. Recordo haver servit al rei del Qatar, a l’actor Eddie Murphy, a l’as de la cosmètica François Nars, l’esposa del soci de Bill Gates, l’actriu Nicole Kidman… també he tingut a Roman Abramovich, el propietari del Chelsea. Si bé han estat persones famoses, no he tingut una connexió molt forta amb ells, a diferència de la gent d’Andorra, amb la qual puc conversar molt obertament; un exemple d’això va ser la visita del senyor Richard Widmaier-Picasso, qui va vindre de manera gairebé anònima i vam xarrar tranquil·lament (…). Siguis quin siguis, el tractament sempre serà el mateix.

Quina ha estat la clau per a mantenir-te present al llarg de tots aquests anys?

Mai no renunciar! Quan algú treballava cinc o sis dies a la setmana, jo en treballava set o set i mig per poder oferir el millor servei possible.