Marcos Ortega i Elena Krutova: “La connexió amb Menorca ho va canviar tot”

Darrere de Minoric hi ha molt més que una ginebra prèmium, hi ha un fracàs convertit en oportunitat, una illa mediterrània convertida en inspiració i una obsessió pel detall que ha acabat conquerint jurats internacionals i grans noms de la gastronomia. Nascuda entre aprenentatges, intuïció i passió per crear alguna cosa diferent, la marca ha construït un univers propi on el disseny, el territori i l’experiència tenen tant pes com el líquid. Parlem amb els seus creadors sobre els orígens del projecte, l’essència menorquina, els premis internacionals i l’arribada de Minoric a Andorra. 

Entrevista i fotografies: Noelia Farias i Sandra Lara  

Com va néixer la idea de crear una ginebra prèmium com Minoric? Quin va ser el moment clau que va marcar l’inici d’aquesta aventura? 

Fer vi requeria una inversió molt elevada, també vam descartar altres opcions com el rom o el whisky, ja que també implicaven disposar d’un espai específic, bótes i una infraestructura més complexa. A partir d’aquí vam començar a valorar alternatives i, tenint en compte que l’Elena és russa, ens vam plantejar elaborar un vodka o una ginebra, dues begudes d’alta graduació que podíem produir d’una manera relativament més accessible. Finalment, ens vam decantar per la ginebra, ja que ofereix moltes més possibilitats, es pot combinar amb tònica, permet treballar amb una gran varietat de botànics i aporta un component creatiu i versàtil molt més interessant. 

Els inicis de Minoric no van ser fàcils: el nom, el disseny, la ubicació de la producció… Quins van ser els obstacles més grans i com els vau superar? 

Com passa sovint en els projectes que aspiren a tenir èxit, i esperem que aquest ho sigui, tot va néixer d’un fracàs. En aquell moment vam voler fer una ginebra sense tenir-ne cap coneixement. Vam contractar un equip de disseny, de màrqueting, i vam prendre decisions superficials. La botella? La més econòmica. El tap? De suro. El disseny? El mínim imprescindible. I el nom… algú va proposar “Insulea”, inspirat en “insula”, amb referències a la mediterraneïtat. El que no sabíem és que a Sicília ja existia una ginebra amb un nom semblant. Quan finalment vam tenir el resultat a les mans, va ser evident que el producte no funcionava. El projecte no va arribar ni a veure la llum. Aquella va ser la nostra primera gran lliçó empresarial. El projecte fallit de Minoric. 

La 262 és una autèntica obra d’enginyeria líquida

Menorca és l’ànima del vostre projecte. Com es plasma aquesta essència menorquina en les vostres ginebres? 

Nosaltres anem cada any a Menorca i allà es respira una autèntica cultura al voltant de la ginebra, fet que també ens va ajudar molt a inclinar-nos per aquest destil·lat. L’illa va estar colonitzada pels anglesos i aquesta influència encara és molt present. Hi ha un ambient molt especial, molt autèntic, i vam sentir que havíem de crear una ginebra amb una forta essència menorquina, que transmetés el caràcter de l’illa. Tranquil·la, bella i acollidora. Aquesta connexió amb Menorca va ser clau en la decisió final d’apostar per la ginebra. 

Actualment teniu tres referències al mercat: Blue, Legacy i 262. Quines diferències principals hi ha entre elles i com definiries la personalitat de cadascuna? 

La Blue està inspirada en el blau turquesa de les aigües menorquines, la Legacy, està vinculada als tons daurats i terrosos de l’arena de les platges del nord, com Cavalleria, i el nom fa referència també al llegat britànic que encara avui forma part de la identitat de Menorca. Mentre que la 262 esdevé la simbiosi d’aquests dos universos, el blau del mar i el color de la terra. 

La vostra aposta per la bóta d’inox com a mètode de maduració ha estat molt ben rebuda. Quins beneficis aporta aquest mètode en comparació amb altres més tradicionals? 

La botella estava pensada per ser decorada, i per fer-ho calia fabricar uns suports especials anomenats utillatges. Aquests sistemes permeten subjectar la botella sense tocar-ne l’interior, mantenint-la totalment estable mentre la màquina imprimeix i aplica els acabats. La botella s’ha de moure només quan la màquina ho indica, si es desplaça per si sola, tot el procés falla. 

 L’empresa encarregada de la decoració va necessitar sis mesos addicionals per completar la feina, ja que la maquinària requeria un calibratge molt precís. Mentrestant, el líquid de la 262 ja estava preparat. Havia sortit de l’alambí, on s’infusiona i es macera. Però com que encara no disposàvem de les botelles decorades, vam haver de conservar-lo en un gran dipòsit d’acer inoxidable. Allà va romandre sis mesos. I, sense buscar-ho, va passar una cosa inesperada, la ginebra va continuar evolucionant, macerant-se lentament, guanyant cos, complexitat i profunditat aromàtica. Sense voler, havíem descobert una nova expressió del producte. Així va néixer la 262, considerada avui per molts com una autèntica obra d’art i d’enginyeria líquida. 

 Posteriorment, vam repetir el procés amb Legacy, deixant-la reposar tres mesos, mentre que Blue segueix el procés tradicional, passant directament de l’alambí a la botella. El que inicialment semblava un problema enorme es va convertir finalment en un gran avantatge, tres ginebres diferents, cadascuna amb una personalitat pròpia. 

Minoric ha rebut reconeixements internacionals com els premis de l’International Spirits Challenge o els Pentawards pel disseny. Què signifiquen aquests guardons per a vosaltres? 

Un reconeixement molt important perquè són premis internacionals. Els Pentawards se celebren a Miami, i el que hi vam viure va ser extraordinari. Vam sortir al mercat el juliol del 2023 i, ja a l’abril, amb les primeres botelles definitives, vam enviar algunes al concurs. Sense haver iniciat encara la comercialització oficial, vam quedar quarts del món en disseny. 

El 2023 també vam obtenir el bronze a l‘International Spirits Challenge. El 2024 vam fer un pas més i vam aconseguir la plata com a millor ginebra. Però el 2025 va ser el punt culminant, amb millor ginebra d’Espanya (or i plata), millor ginebra internacional i millor ginebra del món. A Barcelona vam ser reconeguts amb el guardó a millor disseny d’Espanya, i fa un mes, a Düsseldorf, vam obtenir el WorldStar Design Award com a millor disseny del món. 

Tots aquests premis són un aval contundent a la feina, l’esforç i la inversió realitzada. I, sobretot, reforcen una idea clara, no hi ha cap altra ginebra al mercat que sigui igual. No tenim competència directa en el que fem. 

La Reserva serà un abans i un després

Com va sorgir la col·laboració amb el prestigiós xef Martín Berasategui? Quin impacte ha tingut aquesta aliança per a la marca? 

Primer de tot, vull dir que el Martín és molt humil i bondadós. La connexió amb Berasategui va sorgir a través d’un amic en comú enamorat del projecte Minoric. Després d’una trobada al Lasarte, el xef es va interessar pel projecte i, entusiasmat tant pel producte com pel disseny, va proposar ell mateix convertir-se en imatge de la marca, sense parlar de diners, amb la voluntat d’ajudar una marca petita. Impressionat per la qualitat de la ginebra, la va incorporar al seu univers gastronòmic, creant plats del seu menú elaborats amb cadascuna de les ginebres, iniciant així una relació professional que es va transformar també en una amistat. 

Quin equip fa possible l’univers Minoric més enllà de la ginebra? 

We Are Small és l’estudi responsable de tot l’univers de disseny de Minoric, des de les botelles fins al packaging i qualsevol element vinculat a la identitat visual de la marca. Pel que fa a la comunicació i el màrqueting, comptem amb Eduardo Nuca, una autèntica eminència en el sector, que recentment ha estat a Andorra treballant amb nosaltres. És una persona que estima la marca tant com nosaltres mateixos i que hi aporta una visió estratègica fonamental. També forma part del projecte Víctor Junquera, responsable de l’àrea comercial. Prové del món de la banca, amb una trajectòria d’alt nivell, i destaca per la seva intel·ligència aportant un gran valor al desenvolupament empresarial de la marca. A Andorra comptem amb Jordi París, ambaixador de Minoric al país, peça clau en la introducció i consolidació al mercat andorrà. També comptem amb coctelers com Pipo i Miguel Ángel, professionals que creen còctels i experiències úniques, generant sinergies amb coctelers locals i aportant una dimensió creativa que va més enllà del producte. 

Aquesta és la diferència de Minoric, no busca simplement vendre, sinó aportar valor afegit. La marca es defineix pel que ofereix, pel seu posicionament i per l’experiència que genera, fet que explica també per què no pot ni vol ser present a tot arreu.  

Actualment exporteu a diversos països com Itàlia, Alemanya o Grècia. I ara, Minoric també arriba a Andorra. Què us va fer decidir apostar pel nostre país com a nou mercat? 

Andorra és un país meravellós que conec des de fa més de 35 anys. Fa moltíssim temps que hi vinc, i també hi vaig portar l’Elena fa uns quinze anys. És un lloc increïble, amb gent magnífica i un entorn únic. 

Quina rebuda ha tingut la ginebra a Andorra fins ara? On la podem trobar i quines expectatives teniu? 

La recepció al mercat andorrà ha estat molt positiva, han vist el producte, el disseny i tot el concepte, i han entès que encaixa perfectament amb el perfil i el tipus de client que hi ha al país. Actualment, Minoric és present a l’Hotel Serras, on la recepció ha estat extraordinària. També som a l’Hermitage, a Grandvalira, a Pyrénées Andorra, en botigues gurmet com Cava Benito i Ana Cerezo, així com a Unnic, on estem desenvolupant projectes molt interessants. La sensació és que el mercat andorrà ha abraçat Minoric amb entusiasme, és un somni meravellós. 

 L’altre dia, algú em preguntava per què no fèiem una ginebra d’Andorra, i vaig pensar que realment no seria cap mala idea. El nostre objectiu és créixer i que la marca continuï desenvolupant-se aquí. Pensem ja en la pròxima temporada d’esquí, però també en l’estiu, que és igualment temporada alta. Andorra té molt potencial, un perfil de client molt interessant, i Minoric està encantada de poder formar part d’aquest país i continuar-hi creixent. 

Ens pots avançar alguna novetat sobre el nou producte “Minoric Reserva”? Quin paper jugarà dins del catàleg actual? 

Serà una edició de 50 cl, amb un format més petit, gairebé com un perfum, i amb un disseny espectacular. Pel que fa al líquid, ja hem fet diverses proves i el resultat és extraordinari, la ginebra reposa durant sis mesos en una bota de roure francès que anteriorment ha contingut Pedro Ximénez, i la combinació és senzillament meravellosa. Ja tenim la botella i tot el desenvolupament avançat, però som una marca petita i hem d’anar pas a pas. Així i tot, la Reserva ens té absolutament entusiasmats. 

Abans de sortir oficialment al mercat, Minoric va quedar quarta del món en disseny als Pentawards de Miami

On us agradaria veure Minoric d’aquí a cinc anys? Quines fites teniu marcades per al futur? 

Ens agradaria veure Minoric arreu del món, però sempre en espais seleccionats i coherents amb el nostre posicionament: hotels de cinc estrelles, restaurants amb estrella Michelin i bars d’alt nivell. Hem creat aquest producte pensant en un públic que entén i valora la qualitat. A més, viatgem molt i sovint, quan descobrim llocs especials, pensem: “Aquí Minoric hi encaixaria perfectament”. No és una ginebra cara, és una ginebra prèmium, pensada per a entorns exclusius, però alhora accessible per a tothom que vulgui gaudir d’una experiència especial. 

Volem construir una gran marca, propera, cuidada i exclusiva, però sense perdre la connexió amb la gent. És un producte únic, i fins ara no hem rebut cap crítica negativa. 

La botella vermella de Minoric és molt especial. D’on neix aquesta edició?
La botella vermella neix com un homenatge als Casacas Rojas, una de les associacions gastronòmiques més importants d’Espanya. Jo en formo part i, per la relació tan estreta que aquesta associació manté amb l’alta gastronomia, vam voler crear una edició limitada dedicada a ells. Els Casacas Rojas estan vinculats als grans restaurants i sovint es reuneixen en restaurants amb dues i tres estrelles Michelin. A més, molts dels grans xefs d’Espanya en formen part, com Ferran Adrià, Nandu Jubany, Jordi Roca, Martín Berasategui o Jordi Cruz. Per això vam decidir crear aquesta botella vermella, que és la més espectacular i també la més exclusiva de Minoric.