Mariona Bessa, jurat del Premi Bagaleu, la força de la ficció climàtica

L’escriptora i biòloga Mariona Bessa formarà part del jurat del Premi Bagaleu de Novel·la Curta de Ficció Climàtica, convocat per BOMOSA Fundació. Aquest guardó neix amb la voluntat de prestigiar la literatura especulativa en català, fomentar el talent emergent i estimular la reflexió, entorn l’impacte del canvi climàtic a través de la narrativa. Amb una trajectòria que uneix la ciència i la literatura, Bessa és una veu destacada dins el gènere de la ficció climàtica juvenil, on combina la seva formació en biologia amb la passió per explicar històries que promouen la consciència ecològica i l’esperança.

Entrevista: Josep Segura i Paulina del Rio · Fotografia: Noelia Farias

Mariona, la teva trajectòria uneix dues disciplines que aparentment són molt diferents. Com ha estat aquest camí i de quina manera han conviscut les dues al mateix temps en la teva vida?

Totes dues són passions. Els meus pares són biòlegs, així que la biologia i les ciències sempre han estat molt presents a casa, però, al mateix temps, jo vaig començar a escriure molt jove, amb set o vuit anys ja creava contes i relats curts. També a casa es llegia molt, els meus pares, avis i tiets eren grans lectors. Per això, des de petita, la ciència i la literatura han anat molt de bracet en la meva vida. A l’adolescència vaig començar a llegir per iniciativa pròpia, i finalment vaig decidir estudiar Biologia perquè també vaig tenir molt bons professors. La biologia és la meva professió, mentre que l’escriptura és una manera de desconnectar, de trobar pau i deixar volar la creativitat. Són dues cares molt diferents, però que es complementen.

La teva obra s’inscriu dins de la literatura juvenil i combina la ciència-ficció amb temàtiques com ara el canvi climàtic. Quins valors o missatges vols transmetre a través d’aquest gènere?

La ficció climàtica és un gènere força nou, fa uns anys no existia gairebé res, però ara hi ha més consciència pel canvi climàtic i la necessitat de preservar el planeta. A mi sempre m’ha interessat molt aquest tema, tant per inquietud personal com per la meva formació en biologia. Haver fet pràctiques de camp i veure els efectes del canvi climàtic de prop m’ha marcat molt. Escriure per a joves em permet fomentar aquest interès, ajudar-los a prendre consciència, a implicar-se i pensar que poden fer alguna cosa per millorar el futur del planeta. A través de la ficció, poden viure històries que toquen aquests temes i els fan reflexionar.

Recentment has estat escollida com a membre del jurat del Premi Bagaleu, de novel·la curta i ficció climàtica. Què representa per a tu formar part d’aquesta iniciativa?

Jo ja havia format part d’algun concurs de microrelats i de relats curts, però realment el Premi Bagaleu és el primer concurs de novel·la en el qual formo part d’un jurat. Per la temàtica, i per ser ciència-ficció climàtica, estic molt orgullosa d’haver-ne format part i d’haver pogut llegir totes les obres que s’han presentat. Jo soc autora de ciència-ficció climàtica, i crec que és un gènere molt necessari perquè els lectors es conscienciïn amb tot el que està passant amb el canvi climàtic, i la importància de preservar el planeta Terra.

Has estat reconeguda amb diversos premis. Com ha influït això en la teva manera d’escriure?

Vaig començar a escriure novel·la durant la pandèmia, llavors només havia escrit relats curts. Amb el confinament, em vaig proposar com a repte escriure la meva primera novel·la, La Captura. No coneixia el món editorial, així que vaig parlar amb un amic del meu pare que té una agència literària i em va recomanar que la presentés a un concurs. La vaig enviar al Premi Guillem Cifre de Colonya i va guanyar, això va ser el 2022. A partir d’aquí, va ser una bogeria, vaig entrar a Barcanova, em van publicar Torno en set dies, l’any següent, i després vaig escriure L’ascens dels rebels, que em va portar quatre anys de feina i amb la qual vaig guanyar el Premi Joaquim Ruyra. Guanyar premis t’obre moltes portes, et dona accés a editorials i et permet presentar nous projectes.

Com a jurat del Premi Bagaleu, què busques en una obra de ciència-ficció climàtica?

A les bases del premi vam deixar clar que volíem històries on Andorra formés part de la trama, que es tractés la ciència-ficció climàtica i que es proposessin escenaris de futur amb esperança. El canvi climàtic és un tema molt delicat, i ens interessa que el missatge no sigui apocalíptic, sinó que inspiri a fer canvis i millores possibles. A mi m’agrada molt la fantasia. I crec que és totalment vàlid barrejar gèneres, la ciència-ficció climàtica pot tenir elements de terror, romanç o fantasia, els gèneres es poden combinar lliurement.

Creus que Andorra té prou presència en la literatura contemporània? Quins potencials literaris veus a les obres?

Jo crec que aquest premi, que s’ha fet aquí a Andorra, busca la presència del país a les històries que s’han presentat, i li dona molt de valor. És necessari, perquè al final posem en valor el nostre país dins de les històries. Que hi hagi novel·les publicades que parlin d’Andorra ens ajuda a fer-nos una miqueta més visibles a escala internacional.

A banda del Bagaleu, participes en altres jurats i fas de ponent. Quina responsabilitat sents amb aquest paper?

Fins fa poc jo era qui presentava manuscrits. Ara que soc jurat, m’adono del valor d’aquest paper. Llegir el treball d’algú és una responsabilitat gran, perquè hi ha dedicat molt de temps i passió. Sempre intento llegir amb respecte, afecte i atenció, perquè sé que una bona valoració pot canviar la vida d’una persona. A mi em va passar, i ara em toca a mi valorar i donar oportunitats a noves veus.