Teresa Colom: “Participar en un premi de nova creació, com ara el Bagaleu, em va fer una gran il·lusió”

Poeta i narradora, amb una veu única, Teresa Colom és una de les figures més reconegudes de les lletres andorranes. Amb una obra traduïda a diversos idiomes i un repertori que travessa la poesia, el relat i la novel·la, el seu univers literari convida a reflexionar sobre la identitat, la memòria i la condició humana. Colom, actual directora de la Fundació Ramon Llull, ha estat escollida membre del jurat del Premi Bagaleu de Novel·la Curta de Ficció Climàtica, un certamen que aposta per imaginar futurs possibles des d’Andorra.

 Entrevista: Josep Segura i  Noelia Farias · Fotografies: Noelia Farias

Teresa, ets una autora amb una trajectòria consolidada i molt diversa, que ha transitat de la poesia a la narrativa. Què et mou, el dia d’avui, a continuar escrivint? Quina necessitat hi ha darrere de cada llibre?

Quan escrius —sigui literatura o qualsevol altre tipus de text—, no només estàs creant una història o expressant idees, sinó que també et descobreixes a tu mateixa. Escriure és una manera d’entendre’t millor, perquè et posa davant del repte de traduir el que sents en paraules. Encara que escriguis ficció, acabes revelant molt de com veus el món i de com et relaciones amb el que t’envolta. De fet, fixa’t que fins i tot en l’àmbit terapèutic, escriure es fa servir com a eina per connectar amb les emocions. Molts terapeutes demanen als seus pacients que escriguin com se senten, perquè aquest exercici els ajuda a identificar i ordenar sentiments que potser no sabrien expressar d’una altra manera. També amb els infants, quan vols entendre què els passa per dins, els pots convidar a escriure. Hi ha una mena de màgia en el fet d’escriure: t’obliga a posar nom al que et passa, a buscar la paraula justa. Per tant, quan ho llegeixes, entens millor tot el que et passa per dins.

La teva obra més recent, Neu a la porta / Ull de gat, ull de bou, torna a explorar la condició humana des de la frontera entre el real i el simbòlic. Quina relació mantens amb el concepte de consciència, també tan present en anteriors obres com ara Consciència?

El fet de reflexionar sobre la nostra naturalesa humana implica, en el fons, fer front a la vida. Com a éssers humans, ens anem trobant amb molts reptes al llarg del camí, i és amb el pas dels anys que tot això s’entén millor. De vegades, quan li expliques segons què a un nen petit, ja saps que no t’ho acabarà d’entendre, i li acabes dient: “D’aquí a uns anys ja ho veuràs, ja ho entendràs.” I ell et pregunta: “Per què més endavant? Per què no ho puc entendre ara?” I amb el temps t’adones que fer front a l’existència no és gens senzill. No només es tracta de viure el dia a dia, sinó també de gestionar tot el que implica ser conscient. La nostra ment és complexa, i més enllà dels temes pràctics, sovint hem d’afrontar qüestions profundes, existencials, com ara trobar les ganes de seguir endavant, entendre què som, què ens mou… I tot això forma part del fet de ser, de tenir consciència, de saber que som vius. Per exemple, en la novel·la Consciència, que és de ciència-ficció, s’imagina un futur en què, una vegada el cos ha mort, la ment pot ser transferida a un sistema informàtic. I la pregunta que planteja és: què ens fa realment humans? Si perdéssim el cos, aquest cos que la natura ens ha donat per viure en aquest món, i només ens quedés la ment, encara seríem persones? El cos no juga també un paper clau en el fet de ser com som? Aquestes són preguntes que m’he anat fent al llarg de la meva trajectòria literària.

Has estat guardonada i traduïda arreu. Com gestiones el reconeixement literari i com afecta aquest ressò a la teva escriptura i a la teva responsabilitat com a creadora?

És clar que, quan escrius pensant que el teu text serà publicat, i per tant llegit per altres persones, adquireixes una responsabilitat. Escrius des del teu punt de vista, des de la teva experiència individual, però alhora has de procurar que allò que expliques pugui tenir un interès més ampli, universal. Tots tenim alguna cosa interessant per compartir. Qualsevol persona que ens trobéssim pel carrer podria tenir una història captivadora, i pot ser que aquesta història connecti amb altres, perquè desperta emocions o records similars. Aquí rau, en part, el repte de l’escriptura: transformar una percepció íntima en una experiència compartida, fer el pas de la individualitat a la universalitat. I, en aquest sentit, les traduccions són una cosa que valorem profundament. Perquè, gràcies a elles, persones que mai haurien pogut llegir-te en la teva llengua original, ara ho poden fer. La literatura, a diferència d’altres disciplines artístiques com ara la música o les arts plàstiques —que es poden entendre i gaudir des de qualsevol lloc del món—, depèn de la llengua. Si no entens la llengua en què està escrit un llibre, per a tu aquell text és com un conjunt de pàgines en blanc. Per això, els autors agraïm tant la feina dels traductors: gràcies a ells, les nostres paraules poden travessar fronteres i arribar a persones que, d’altra manera, mai haurien tingut accés a allò que expliquem.

Enguany participes com a jurat del Premi Bagaleu, un projecte que posa el focus en la ficció climàtica. Què et va motivar a sumar-te al jurat d’aquest certamen i què creus que pot aportar aquest gènere a la literatura catalana?

El fet de sumar-me al projecte, quan la Laura m’ho va proposar, va ser com rebre un regal. Per a mi, participar en un premi com aquest, i a més sent-ne la primera edició i de nova creació, em va fer una gran il·lusió. A més, la temàtica em va semblar molt atractiva. És un àmbit amb què tothom, d’una manera o una altra, s’hi pot sentir identificat. I, en el meu cas, especialment, soc molt sensible a tot allò relacionat amb el medi ambient. També em va semblar molt interessant que el premi se centri en Andorra. Això implicava que qualsevol persona que volgués participar, fos o no del país, havia de submergir-se en la nostra realitat, en el nostre paisatge i en la nostra manera de viure, per a poder crear la ficció que se li demanava. Pel que fa a l’impacte en les lletres, és cert que, d’entrada, una proposta tan específica podria semblar que tindria poc ressò. Però ha passat tot el contrari. S’hi han presentat moltes obres, la qualitat ha estat molt alta i, per tant, sí que ha tingut un impacte notable dins el panorama de la literatura catalana, fins i tot més enllà de les nostres fronteres.

El Premi Bagaleu valora obres amb una presència destacada d’Andorra. Des de la teva perspectiva, quina és la potencialitat d’Andorra com a escenari literari? Hi ha prou consciència cultural del valor simbòlic del territori?

El fet que les obres que es presenten situïn la narració a Andorra és molt significatiu. Andorra té unes particularitats que tots coneixem: és un país envoltat de muntanyes, on la natura és omnipresent. En el context de la ficció climàtica, això pren una força especial. Parlem d’un territori d’aigua, on la neu i els rius tenen un pes fonamental. Tot aquest entorn natural —la fauna, el paisatge— connecta molt bé amb la consciència ecològica que promou aquest gènere.

Finalment, com a directora de la Fundació Ramon Llull, com veus el panorama actual de la literatura catalana, especialment en relació amb la projecció exterior d’autors joves o emergents?

De fet, un dels objectius principals de la Fundació és donar suport i reconèixer l’esforç que es fa a escala internacional per difondre la llengua i la cultura catalanes. En aquest sentit, estem molt contents perquè, cada any, quan s’entreguen els Premis Internacionals Ramon Llull, hi ha sobre la taula molts noms de persones que, des de diversos punts del món, han treballat activament per promoure la nostra llengua i cultura. Parlem de programadors de teatre o cinema, de traductors que han portat obres escrites originalment en català a altres països, i de moltes altres persones que han contribuït a fer visible el nostre patrimoni cultural. Aquesta tasca la valorem especialment a través dels Premis Internacionals Ramon Llull, i puc dir que sempre rebem candidatures molt potents. Els jurats presenten noms de persones que estan fent una feina excel·lent arreu del món per donar veu a la literatura i a la llengua catalanes. Hi ha molts candidats amb currículums realment impressionants, i això ens demostra que es fa molt bona feina més enllà de les nostres fronteres.