Laura Tomàs Mora: “Amb el Premi Bagaleu hem volgut potenciar tres valors alineats amb la Fundació Bomosa

Psicòloga i escriptora, Laura Tomàs Mora és una apassionada del gènere fantàstic. Des de la Fundació Bomosa, impulsa projectes que combinen benestar i sostenibilitat amb cultura i creativitat. El 2023 va proposar la creació d’un premi literari que reflectís la preocupació pel futur del planeta i alhora oferís eines narratives per imaginar solucions: així va néixer el Premi Bagaleu.

Conversem amb ella sobre el potencial del territori andorrà en la ciència-ficció, la necessitat de relats amb esperança i el paper que juga la literatura en la construcció del futur.

 Entrevista: Josep Segura i  Noelia Farias · Fotografies: Noelia Farias

Laura, ets escriptora i psicòloga, però també una de les impulsores del Premi Bagaleu. Com neix la teva passió per la ciència-ficció i quin paper creus que té aquest gènere en la societat contemporània?

Per a mi, els gèneres fantàstics —ciència-ficció, fantasia i terror— sempre han format part de la meva vida. De petita ja inventava històries no realistes, i tot i que vaig deixar d’escriure durant anys, el naixement de la meva filla petita em va reconnectar amb l’escriptura. Vaig sentir la necessitat de formar-me, i va ser en un curs de gèneres fantàstics amb el Ricard Ruiz Garzón on vaig entendre que això era el que m’agradava escriure i llegir.  Crec profundament en el poder transformador d’aquests gèneres. Com diu la cita de Bertolt Brecht amb què obrim les bases del Premi Bagaleu, “l’art no és un mirall que reflecteix la realitat, sinó un martell amb el qual donar-li forma”. La ciència-ficció, en concret, ens permet imaginar futurs possibles que poden inspirar canvis en el present. Això és precisament el que volem potenciar amb el premi: relats que no només reflecteixin el món, sinó que ajudin a transformar-lo.  Si pot ser, fer un món millor.

Has participat en diverses antologies com ara Tàndems fantàstics, Sexe fora de norma o Barcelona 2059. Què t’atrau del relat breu?

Soc una enamorada del relat breu, no només com a lectora sinó també com a escriptora. M’encisa la seva capacitat de deixar empremta amb molt poc. Tot sovint és un relat el que et deixa una imatge gravada per sempre. Malgrat això, aquí no tenim una tradició arrelada del conte, com sí que passa en el món anglosaxó o llatinoamericà, on està molt més valorat. Aquí costa més publicar-lo, vendre’l i fins i tot llegir-lo. Per a mi, el relat és com un mecanisme de rellotgeria: cada peça ha d’encaixar perfectament, tot ha de tenir un sentit. Requereix una precisió molt especial. La novel·la, en canvi, té una altra complexitat: demana una estructura més àmplia, planificació i molta resistència. Jo hi vaig arribar per necessitat: amb dues nenes molt petites, escriure relats em permetia aprofitar el poc temps lliure. Els meus relats solen requerir molta documentació, sobretot si tenen com a escenari contextos o llocs que no conec. Abans això implicava setmanes de recerca; ara, amb eines d’IA, el procés s’agilitza. Normalment, entre pensar la idea, escriure, deixar reposar i revisar, poden passar dos o tres mesos. Si parteixo d’experiències pròpies, tot és més ràpid. El relat m’ha permès créixer com a autora, presentar-me a concursos i fer-me un lloc sense haver d’esperar a tenir una novel·la publicada. I, a més, m’encanten. De fet, al setembre publicaré un llibre de relats amb Editorial Medusa, el meu primer llibre propi.

Laura Tomàs Mora:

“Amb el Premi Bagaleu hem volgut potenciar tres valors alineats amb la Fundació Bomosa: el foment de la literatura, la promoció del talent i el compromís amb el medi ambient”

Des de la Fundació Bomosa promous projectes per a la qualitat de vida i la protecció del medi ambient. Com es connecten aquests objectius amb la literatura, en concret, amb el Premi Bagaleu?

Amb el Premi Bagaleu hem volgut potenciar tres valors molt alineats amb la Fundació Bomosa: el foment de la literatura —com ja fem amb iniciatives com el Premi Sant Jordi o el programa Jove Voluntariat Lector—, la promoció del talent emergent i el compromís amb el medi ambient. Aquests tres pilars són la base del premi. També creiem que la literatura pot ser una eina per reflexionar sobre el present i imaginar un futur millor. Si ajudem a sortir de dinàmiques destructives, això acaba repercutint directament en la qualitat de vida. I, alhora, no volem renunciar al plaer de llegir, perquè la literatura és cultura i també és plaer.

El certamen fa una aposta clara per imaginar futurs alternatius amb Andorra com a escenari. Quins valors o aspectes del país creus que el fan especialment adequat per a la ficció climàtica?

Andorra és un escenari idoni per a la ficció climàtica, i aquest ha estat un dels motius principals per impulsar aquest premi. La seva geografia i estructura social úniques el converteixen en un territori especialment interessant: és un país petit i envoltat de muntanyes, cosa que facilita l’exploració de dinàmiques de societats tancades i experiments sociològics. A més, la seva estreta relació amb la natura fa que els efectes del canvi climàtic siguin molt més evidents, obrint la porta a històries que posin en valor la conservació del medi ambient. Andorra sol quedar al marge dins els gèneres fantàstics en català, però nosaltres el considerem un escenari ideal per crear ficcions noves i enriquidores.

El jurat del Premi Bagaleu valora especialment les obres que aportin solucions i esperança, més enllà de les distopies habituals. Per què aquesta elecció? I com reacciona el públic i els autors davant d’aquesta perspectiva?

La ficció climàtica no és nova. Des del 2010, que es va popularitzar el terme, que veiem pel·lícules i llibres que adverteixen sobre desastres ambientals. El que sí que és més recent —i necessari— és el gir cap a una ficció climàtica amb esperança. Durant anys, les distopies van ser un revulsiu molt potent, però avui en dia moltes d’aquelles històries ja no són ciència-ficció, són realitat. Vivim immersos en escenaris que abans només imaginàvem, i això genera saturació i desànim. Per això vam voler que el Premi Bagaleu obri la porta a imaginar futurs millors. No des de la ingenuïtat, sinó des de la consciència i la voluntat de canvi. Si no podem imaginar un món millor, tampoc el podrem construir. Ens inspirem en corrents com ara el hopepunk o el solarpunk, que proposen solucions basades en la solidaritat, la sostenibilitat i la cooperació, fins i tot en contextos difícils. Ara bé, escriure aquest tipus de relats és molt més complex. El repte és doble: mostrar un futur positiu i, alhora, construir un conflicte narratiu que mantingui l’interès del lector. Una societat utòpica sense conflicte no funciona com a relat. I aquí és on rau la dificultat i el valor de tot l’aconseguit per part dels participants del premi.

Escriure ciència-ficció en català i, a més, des d’Andorra, encara és poc habitual. Com veus l’evolució d’aquest gènere i quin paper pot tenir el premi en aquesta projecció?

A veure, és veritat que és un món que encara és petit, però que ha crescut molt. Des de fa 10 anys, hi ha hagut un boom de la ciència-ficció en català, o més ben dit, del gènere fantàstic en català. Aquest creixement es deu a múltiples factors, com ara la feina de persones i entitats que fa molts anys que promocionen el gènere. Andorra, per altra banda, no té una editorial especialitzada en gèneres fantàstics. Autors andorrans n’hi ha, i bastants, que fan coses molt interessants, però es veuen menys perquè no hi ha aquest teixit editorial que els doni suport. També, històricament, les històries solien passar en llocs com Nova York, i ara ja veiem més històries de quilòmetre zero, arrelades al que vivim aquí, però això ha passat més a Catalunya que a Andorra. No és que no hagi passat res, però Andorra està poc en l’imaginari del gènere. Per exemple, tenim l’Albert Villaró amb la Companyia Nòrdica, que passa al Pirineu català i andorrà no obstant això, caldria trencar aquesta frontera física i que autors catalans escrivissin sobre Andorra, i que autors andorrans de génères fantàstics, com ara Mariona Bessa, Albert Font, David Gálvez, Teresa Colom o el mateix Villaró, que ja existeixen, tinguessin més capil·laritat. Seria interessant que Andorra fos un espai més present en el gènere fantàstic. La idea del Premi Bagaleu és aquesta: fer que Andorra participi més de la conversa, que sigui escenari i espai de referència.

Finalment, com a membre del jurat, què t’agradaria descobrir en les obres presentades enguany? Quins ingredients han de tenir per captivar-te com a lectora i com a impulsora del projecte?

Per a mi, una bona història és aquella que aconsegueix atrapar-me, que em fa voler continuar llegint. Necessito personatges rodons amb els quals pugui connectar, tot i que no necessàriament m’hi hagi d’identificar. També busco que el relat em faci reflexionar, que m’aporti idees noves i que estigui ben escrit. Perquè, al cap i a la fi, estem parlant de literatura, i dins del gènere fantàstic es pot trobar literatura de gran qualitat.