Rússia lamenta el gir d’Andorra, però manté oberta la porta al diàleg
Yuri Klimenko, ambaixador de Rússia a Espanya i concurrent a Andorra, dibuixa un escenari internacional marcat per la tensió creixent entre Moscou i Occident. El diplomàtic defensa la posició del seu país en el conflicte d’Ucraïna i alerta d’un món “al límit d’una línia perillosa”, tot reivindicant un nou ordre multipolar. En clau andorrana, lamenta l’alineament del Principat amb les sancions europees, que qualifica de pas hostil, tot i subratllar que existeix potencial per recuperar les relacions, especialment en l’àmbit turístic i cultural. A més, Klimenko insisteix en la necessitat de recuperar canals de cooperació i evitar una escalada global.
Entrevista: Josep Segura
Rússia afirma que l’expansió de l’OTAN és la causa profunda del conflicte. Per què Moscou la considera una amenaça existencial?
No és cap secret que l’OTAN es va concebre com una aliança politicomilitar dels països de l’«Occident col·lectiu» amb la finalitat de fer front a la Unió Soviètica. Al desembre d’aquest any es compliran exactament 35 anys des de la desintegració de l’URSS, però l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord no només no ha deixat d’existir, sinó que ha viscut durant aquest temps sis onades d’expansió cap a l’Est, acostant-se cada vegada més a la frontera russa. Aquesta expansió desenfrenada d’Occident, que està impulsada per l’afany d’atreure a l’òrbita de la seva influència el major nombre possible de països fronterers amb Rússia i d’augmentar la seva presència militar a les immediacions del nostre Estat, malgrat totes les garanties que no hi hauria ampliació de l’OTAN, no pot considerar-se sinó com una amenaça imminent i existencial per a la nostra seguretat. Les preocupacions que hem expressat al respecte han estat ignorades per la comunitat occidental durant molts anys. Però, com se sap, la paciència té un límit. La tossuda renúncia a debatre les qüestions problemàtiques acumulades, en particular, la política occidental d’atreure Ucraïna a l’OTAN, el patrocini del règim russofòbic de Kíiv, el subministrament d’armament al mateix i el suport obert a la seva orientació neonazi, es va convertir, en certa manera, en el detonant de la crisi ucraïnesa que es desenvolupa fins al dia d’avui.
Si Occident continua enviant armes a Ucraïna, Rússia considera que ja es troba en guerra indirecta amb l’OTAN?
Siguem realistes: des de l’inici d’aquest conflicte es tracta, en essència, d’un enfrontament obert entre l’«Occident col·lectiu» i Rússia. En aquest sentit, Occident ha tornat fa temps (i no només de paraula, sinó a la pràctica) a la línia de confrontació de l’època de la «guerra freda» pel que fa al nostre Estat. S’han mobilitzat tots els recursos, des dels econòmics i militars fins als informatius i propagandístics; les relacions dels EUA i de la Unió Europea a l’escena mundial es construeixen segons el principi de «qui no està amb nosaltres, està contra nosaltres»; s’estan duent a terme preparatius militars sense precedents, els quals suposen que el procés de planificació militar s’orienta cap a la confrontació amb Rússia. Aquesta implicació directa dels països de l’OTAN en el que està passant a Ucraïna no deixa lloc a dubtes: l’aliança s’ha convertit des de fa temps en un participant de ple dret en el conflicte, resolent els seus objectius geopolítics a costa de la vida dels soldats ucraïnesos.
Quina seria avui la condició mínima per a una negociació de pau real?
La postura del meu país respecte a la situació a Ucraïna és ben coneguda. En cap moment hem renunciat al procés de negociació; al contrari, l’hem facilitat per tots els mitjans. Les condicions fonamentals sobre la base de les quals, des del nostre punt de vista, és possible assolir la pau continuen sent les mateixes: la renúncia d’Ucraïna a ingressar a l’OTAN i l’establiment del seu estatus neutral, no-alineat i lliure d’armes nuclears (segons està establert a la Declaració de la sobirania d’Ucraïna); la retirada de les tropes ucraïneses dels territoris de les regions de Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson que es troben sota control de Rússia, amb el posterior reconeixement oficial per part d’Ucraïna que aquests, així com Crimea, formen part del nostre Estat; la garantia de tots els drets i les llibertats de la població russoparlant d’Ucraïna confirmades a la Declaració Universal dels Drets Humans; la desmilitarització i la desnazificació d’Ucraïna.
Després de més de dos anys de guerra, Rússia considera que el conflicte d’Ucraïna està més a prop d’una victòria militar o d’una solució diplomàtica?
Partim que les exigències legítimes de Rússia han de considerar-se en el seu conjunt i no poden ser objecte de discussió o condició. Lamentablement, en aquesta etapa cal constatar que ni el règim criminal de Kíiv ni els seus patrocinadors occidentals estan interessats a posar fi al conflicte a la taula de negociacions. En aquest sentit, les perspectives de la seva resolució per via pacífica semblen cada vegada més difuses. Rússia, per la seva banda, sempre advoca per una solució diplomàtica, però també confirma la seva plena disposició a continuar les accions militars fins al compliment de totes les tasques fixades i esmentades anteriorment. No hi ha cap dubte que tots aquests objectius s’assoliran, i com més aviat se n’adonin a les capitals europees, més possibilitats hi haurà d’evitar la continuació de l’escalada del conflicte i el deteriorament ulterior de les relacions anteriorment avantatjoses per a Rússia i la UE.
Creu que la guerra d’Ucraïna ha canviat per sempre les relacions entre Rússia i Europa?
En aquest sentit, no volem perdre l’esperança que el restabliment de la cooperació, encara que no a curt termini, sigui possible. Veiem que la comunitat occidental dista molt de ser homogènia, i que cada vegada guanyen més popularitat les forces polítiques que qüestionen el rumb de les elits de la UE cap a una ruptura total de les relacions amb Rússia. Ens agradaria creure que la veritat, tard o d’hora, sortirà a la llum, i la consciència de tota la població dels països europeus, que, cansada i afectada per la política miop antirussa dels seus actuals dirigents, optarà per restablir el diàleg amb Rússia, cosa que els beneficiarà, en primer lloc, a ells mateixos.
Rússia està preparada per a un conflicte de llarga durada amb Occident?
Rússia compta amb tots els recursos necessaris, inclosos els militars, per garantir per si sola la seva seguretat i desenvolupar la seva prosperitat fins i tot en condicions de confrontació total amb Occident. És clar que ens agradaria creure que no s’arribarà a demostrar-ho a la pràctica, però en la situació actual no tot depèn exclusivament de la nostra bona voluntat. Comptem amb la sensatesa dels nostres col·legues europeus. No obstant això, com diu el vell proverbi: si vols la pau, prepara’t per a la guerra.
Avui hi ha més risc d’un conflicte directe entre Rússia i l’OTAN que en qualsevol moment des de la Guerra Freda. El món està més a prop d’una guerra global?
En un context en què a tot el món creix el potencial de conflicte —el que ens afecta directament a Ucraïna, però aquests dies observem cada vegada més focus perillosos al Pròxim l’Orient i Orient Mitjà, Amèrica Llatina, l’Àsia Oriental—, fer previsions a llarg termini sobre l’equilibri de forces, sigui al continent europeu o a l’escena mundial en el seu conjunt, és una tasca ingrata. No vull ser alarmista, però he de reconèixer un fet que ja és evident per a tothom: el món es troba realment al límit d’una línia perillosa. I això no pot deixar de preocupar els dirigents de Rússia —una potència mundial responsable, que posseeix el territori més extens del món, enormes recursos naturals i un considerable potencial econòmic, industrial, tecnològic, militar i nuclear. Al mateix temps, ens interessa i farem tot el possible per evitar que es desencadeni un conflicte global en què participin les principals potències mundials. Com a país que va patir les majors pèrdues, a conseqüència del conflicte més sagnant de la història de la humanitat, el 81è aniversari de la fi del qual el món celebrarà el pròxim 9 de maig, coneixem millor que ningú el preu atroç de les aventures polítiques encaminades a establir el domini global a l’escena mundial.
Què demana Rússia avui a les elits polítiques internacionals per evitar una escalada més gran?
Fem una crida a les elits polítiques de tots els països perquè, en les seves accions, no es guiïn per ambicions personals, sinó pels interessos de la pau, la prosperitat i la cooperació multilateral; no per «regles» imposades per un grup de determinats països, sinó per les normes universalment reconegudes del dret internacional, perquè és l’única base possible per construir un ordre mundial just, equitatiu i sostenible.
Rússia defensa que el món està entrant en una etapa multipolar. Significa això el final de l’hegemonia occidental?
Rússia fa dècades que advoca activament per la construcció d’un ordre mundial veritablement multipolar. De fet, ja som testimonis de la seva formació, cosa que es reflecteix en el paper cada vegada més important que exerceixen els nous centres de poder mundials en els afers internacionals. L’auge econòmic de diversos països asiàtics, el gran potencial humà i de recursos dels països de la Majoría Global, i la seva veu cada vegada més forta en la resolució dels problemes actuals de la humanitat contribueixen invariablement a reforçar el seu paper a l’escena mundial i ens obliguen a constatar el declivi del domini global d’Occident, respecte del qual avui dia s’utilitza cada vegada més el terme «minoria occidental».
Els BRICS aspiren a substituir el sistema financer dominat pel dòlar?
Una de les plasmacions més il·lustratives de l’arquitectura mundial en constant evolució és el BRICS. No obstant això, cal assenyalar que, a diferència de moltes altres iniciatives —incloses les noves propostes dels mateixos partidaris d’Occident per formar noves unions integradores o crear «clubs d’interessos»—, el BRICS no persegueix objectius politicomilitars, ni té com a finalitat perjudicar les unions i els ordres ja existents. Es tracta d’una via alternativa que els països membres proposen a tots aquells que estiguin oberts a una cooperació constructiva en els àmbits econòmic, tecnològic, científic, cultural i d’un altre tipus. El BRICS no busca perjudicar ningú ni soscavar els fonaments ja establerts. Així, com ja s’ha subratllat en repetides ocasions al més alt nivell, en el marc del BRICS no s’estan desenvolupant alternatives al dòlar. Es tracta únicament de modernitzar l’arquitectura financera i de pagaments de manera que la interacció en el marc del BRICS no es vegi afectada per les intromissions d’alguns actors que abusen de la seva posició de monopoli en aquest àmbit. Creiem que el futur es troba precisament en aquest tipus d’aliances i unions (en aquest context cal esmentar la Unió Econòmica Eurasiàtica (UEEA), l’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS) i la iniciativa de la Gran Associació Euroasiàtica).
Rússia està reorientant les seves relacions econòmiques cap a la denominada “Majoria Global” davant la ruptura amb Europa?
El desenvolupament de relacions mútuament beneficioses i de caràcter integral precisament amb aquells socis disposats a una interacció constructiva respon als interessos nacionals del nostre Estat. Mentre que cada vegada més països de la Majoria Global expressen el seu interès a establir i mantenir relacions comercials i econòmiques, científic-tècniques, culturals i humanitàries amb Rússia, els de la Unió Europea s’estan perjudicant a si mateixos en reduir pràcticament a zero qualsevol tipus d’interacció amb nosaltres.
Les sancions occidentals han reforçat l’economia russa o l’han debilitat? Sobretot tenint en compte que ara es necessita el petroli de Rússia per evitar una escalada incontrolable del preu del cru.
Avui dia és evident que les sancions il·legítimes imposades contra Rússia han sortit malament, sobretot, per al mateix Occident. Mentre que a Europa sectors sencers de la indústria travessen temps de crisi, a Rússia s’observa un creixement econòmic. Per una ironia, la política de sancions dels països occidentals s’ha girat en contra seva, i els principals afectats han estat els seus propis ciutadans, obligats a pagar de la seva butxaca per la política miop dels seus dirigents.
Andorra s’ha alineat amb les sancions europees contra Rússia. Moscou ho veu com un gest hostil o com una decisió inevitable?
Malauradament, Andorra ha seguit l’exemple de la UE, sumant-se a la política de sancions contra el nostre Estat. Lamentem aquest pas hostil contra nosaltres, que, en realitat, ens sorprèn absolutament, tenint en compte els llaços amistosos entre els nostres dos països.
Creu que les relacions entre Rússia i Andorra es poden normalitzar en el futur?
Donada la dinàmica actual del desenvolupament de les nostres relacions bilaterals, no es pot preveure una normalització imminent d’aquestes, malgrat que existeix el potencial i totes les bases per a això, especialment en els àmbits cultural i turístic. Així, malgrat la notable reducció dels contactes bilaterals, continua plenament vigent el Conveni entre el Govern de Rússia i el Govern d’Andorra sobre les condicions de supressió de les formalitats de visat en viatges mutus dels ciutadans dels dos països signat el 2019.
Abans de la guerra, el turisme rus tenia presència a Andorra. Creu que aquest flux es pot recuperar?
Tot i que les xifres del flux turístic entre ambdós Estats estan actualment lluny dels nivells previs a la pandèmia, i la comunicació entre Rússia i la majoria dels països del continent europeu es veu complicada per la manca de connexions aèries directes, no tinc cap dubte que Andorra continua sent una destinació turística atractiva per als russos, i viceversa.
Si avui pogués dirigir-se directament als ciutadans europeus que tenen por d’una guerra amb Rússia, quin missatge els enviaria? I què esperaria vostè d’Europa?
En aquest sentit, m’agradaria dirigir-me a tots els ciutadans europeus, independentment de la seva nacionalitat, afiliació política, ideologia o opinions polítiques: Rússia està oberta a vostès i sempre els espera amb els braços oberts. En un món en què de vegades es tracen deliberadament línies divisòries i es crea una atmosfera de desconfiança i hostilitat, advoquem per l’obertura, la justícia i un ordre basat en el reconeixement de la igualtat d’interessos i drets de tots els membres de la comunitat internacional. Els convidem a veure Rússia no a través del prisma dels discursos antirussos imposats per Occident, sinó sobre la base de la seva pròpia experiència i impressions. Al nostre entendre, la coneguda fórmula «Europa, de Lisboa a Vladivostok» no ha perdut la seva vigència. Els russos continuem creient-hi, i vostès?
