Marieta Jiménez: “Els gats no es comporten, s’expressen”

Marieta Jiménez, experta en gats i referent en etologia biosemiòtica, ha desenvolupat una metodologia pròpia que integra ciència, comportament i salut emocional per comprendre el gat com un sistema complet. Amb una formació multidisciplinària que inclou titulacions en etologia felina, medicina felina, naturopatia, nutrició natural, medicina integrativa, entre d’altres, treballa des d’un enfocament multifocal que posa el focus en el benestar físic i emocional dels animals de companyia. La seva metodologia, allunyada de l’etologia tradicional, analitza el significat profund de les conductes i el vincle amb l’entorn familiar. També compta amb formació en psicoteràpia Gestalt, que aplica en l’acompanyament a persones, aportant una mirada complementària al treball amb els gats.

Et defineixes com a especialista en etiologia biosemiòtica i terapeuta integrativa. Com explicaries aquest enfocament a algú que no n’ha sentit mai a parlar?

La biosemiòtica, tal com la treballo, és entendre el comportament del gat com un llenguatge. No només observo què fa, sinó què significa allò que fa: els microgestos, els silencis, com es mou i com ocupa l’espai. Els gats no “es comporten”; els gats s’expressen. I l’enfocament integratiu és mirar el gat en conjunt: emocions, psique, ànima, salut, vincle amb la família i l’energia de la llar. Tot està connectat. Per això sempre dic que el gat no és un símptoma, sinó un sistema complet.

Quina diferència principal hi ha entre la teva metodologia i l’etologia felina tradicional?

L’etologia tradicional descriu la conducta. Jo busco el significat de la conducta: la història que hi ha al darrere, l’emoció, el context familiar i l’impacte real de l’ambient. No separo mai el gat del que l’envolta. I aquí és on crec que cal ampliar la mirada. L’etologia clàssica es va construir quan el gat encara es veia sobretot des del seu origen salvatge. Però el gat domèstic d’avui és un altre: conviu amb nosaltres, és més sensible al nostre ritme i a les nostres emocions, i moltes de les seves patologies actuals tenen un component emocional i ambiental que aquella etologia no contemplava.

És cert que hi ha connexió emocional entre el gat i l’humà quan aquest últim no està bé?

Quan l’humà no està bé, el gat s’hi ajusta de seguida. Hi ha gats que s’acosten molt més, altres que es mantenen vigilants, i alguns que es tornen sorprenentment silenciosos. No és casualitat: estan llegint el nostre estat intern. Detecten canvis emocionals i fisiològics amb una sensibilitat extraordinària, i adapten la seva presència per compensar-nos. D’alguna manera, intenten restablir l’equilibri de la unitat que formen amb nosaltres.

Com valores la dieta actual dels gats? Estàs a favor o en contra del pinso?

Em sap greu, però… cap gat hauria de menjar pinso, sobretot quan avui dia tenim alternatives infinitament millors. Tenim alimentació crua fresca, cuinada fresca, deshidratada, llaunes prèmium i llaunes normals. Si algú vol ocupar poc espai, pot fer servir aliment deshidratat sense cereals. Si busca comoditat, té llaunes de qualitat o menjar fresc preparat, que és tan pràctic com el pinso. I totes aquestes opcions són millors que el pinso si estan ben formulades. El pinso és especialment problemàtic perquè és sec, i hi ha la sospita —i la clínica ho demostra cada dia— que els gats no tenen la capacitat de beure tota l’aigua que necessiten quan mengen aliment sec. El segon motiu és que són carnívors estrictes. El pinso està carregat de farines vegetals perquè sigui econòmic de produir. Sí, poden digerir aquestes farines, s’hi han adaptat, però gestionar-les a nivell metabòlic és una altra història.

Què diu un gat quan miola?

Quan un gat miola, sempre diu alguna cosa concreta: una necessitat, una incomoditat, una anticipació o, directament, una demanda d’acompanyament. Els miols no són converses de gat a gat; són un llenguatge inventat per comunicar-se amb nosaltres. I aquí ve la part divertida: molta gent em diu “miola molt perquè m’adora i li encanta parlar amb mi”.

I jo sempre responc: potser sí… o potser només t’està recordant que vas tard amb el sopar, ha, ha, ha. Els gats no miolen “per posar ambient”; miolen perquè volen alguna cosa de nosaltres. És el seu estil… ells manen, nosaltres interpretem com bonament podem.

El rascador per a un gat és essencial?

El rascador és una necessitat bàsica per al gat. No és només “per les ungles”: és per descarregar tensió, desestressar-se, estirar bé tota la musculatura, regular-se emocionalment i marcar el territori de manera sana. Forma part del seu benestar físic i emocional. Un rascador massa nou sol indicar dues coses: que està mal ubicat (massa amagat, massa arraconat o en una zona que el gat no considera seva), o que el gat no se sent prou segur per utilitzar-lo amb naturalitat. En canvi, un rascador ben gastat parla d’un gat que pot expressar-se, que es regula bé, etc. Quan un rascador està “destrossat”, habitualment vol dir que el gat hi està fent el que necessita.

Roba i armilles a l’hivern, sí o no…?

La gran majoria de gats no necessiten roba d’hivern. El seu cos ja està preparat per regular la temperatura: el pelatge, la musculatura i el propi comportament els permeten mantenir-se calents. Busquen llocs càlids, s’enrotllen, s’apropen a nosaltres, s’estiren al sol… i, de fet, la roba els sol generar incomoditat i un punt d’estrès. Hi ha casos, com gats grans o amb problemes de salut —per exemple, malaltia renal— on és important que no agafin fred a la zona lumbar/ronyons. En aquests casos, jo prefereixo una opció molt més respectuosa: una manteta en moments de descans. I en els gats outdoor, que entren i surten amb llibertat, cal entendre que la solució no és posar-los roba de llana: és donar-los accés perquè puguin entrar i sortir quan vulguin. Ells mateixos gestionen el fred. A l’hivern passen més estona dins de casa, i és exactament això el que necessiten.

Hi ha gent que treu els gats a passejar per la muntanya, lligats amb arnès, “com un gos”. És una pràctica beneficiosa?

En el 99% dels casos, no. A causa de la moda i alguns influencers, s’ha normalitzat treure els gats a passejar com si fos una activitat universal… i no ho és. De fet, cada mes em venen famílies a consulta perquè el gat s’ha descompensat emocionalment o fins i tot ha emmalaltit de l’estrès que li ha suposat. Els gats no són gossos. Sortir al carrer no és una necessitat felina, és un desig humà. I quan forcem un gat poc preparat, el que fem és exposar-lo a estímuls que no pot gestionar: sorolls, olors desconegudes, imprevistos, animals, persones…

Quan obres el correu o WhatsApp, quin és el motiu més freqüent de consulta?

L’estrès, en totes les seves formes i colors. Però aquí és important no confondre’ns: l’estrès no és un diagnòstic, és una capa. És la punta de l’iceberg, igual que ho pot ser una resposta física o una patologia. La família arriba dient “no està bé” o “està estressat”… però sempre hi ha quelcom a sota: un conflicte territorial, una mala convivència, un canvi emocional a casa, una pauta alimentària que no li funciona, una necessitat no coberta. Si només ens quedem amb “està estressat”, fem curt. Per exemple, una infecció bacteriana pot tenir l’origen en un estat d’estrès mantingut. La infecció és el símptoma final; l’arrel és una altra. I si no busquem l’origen real, la teràpia queda coixa. Per això dic que l’estrès és el motiu més habitual de consulta, però mai la resposta final. Jo sempre miro el context, les capes internes i què està passant en la vida d’aquell gat. Allà és on realment comença la teràpia.

Per què tants clients d’Andorra?

Sempre he tingut un vincle especial amb el vostre país. I sí, crec que hi ha una part energètica: això que diuen que “atraus allò que vibra com tu”. Però, sent pràctica, també és real que tot comença amb un client o clienta que va quedar molt content/a. El boca-orella i les xarxes van fer la resta. El que sí que he notat és que a Andorra hi ha una sensibilitat molt especial pel benestar animal, una manera de fer i d’entendre els animals que encaixa molt amb el meu enfocament. Ens entenem de manera natural i senzillament connectem.

Pròximament, tot aquest coneixement i experiència que tens sobre l’univers del gat es reflectirà en el teu pròxim llibre…

Sí, i en tinc unes ganes que no t’ho pots imaginar. Per fi el pariré aquest 2026. Fa temps que sento que tot el que puc transmetre a consulta o a Instagram fa curt. A les xarxes faig molt de contingut educatiu, sí, però no puc entrar en els detalls, en els matisos i en tota la profunditat del que he après —i del que veig cada dia— amb els gats i amb les famílies. Aquest llibre és la manera de posar per escrit el meu segell, aquest enfocament tan propi, tan disruptiu i tan necessari perquè els gats deixin de ser “els eterns incompresos”. És el meu propòsit de vida: deixar-los un bon llegat. I també és una manera d’arribar a moltes més famílies. No només a qui pot fer una consulta, sinó a tothom que vulgui entendre millor el seu gat i donar-li una vida digna de la seva naturalesa, sí, però també de les seves necessitats emocionals i vinculars.