Hana Franco Aguilera: “L’ordre redueix l’estrès i l’ansietat”

Hana Franco Aguilera té una trajectòria vital marcada per les arrels familiars i una clara cultura de l’esforç. Nascuda a Colòmbia, va créixer en un entorn familiar molt unit que ha estat determinant tant en la seva manera de ser com en la seva visió professional. Des de ben jove va assumir responsabilitats i va iniciar un camí de formació i treball constant vinculat al benestar i a l’atenció a les persones. Després de dotze anys dedicada al món del benestar com a massatgista i esteticista, el 2024 va suposar un punt d’inflexió amb l’accés a la direcció d’un spa d’alt nivell i la creació d’IKI Planners, un projecte que sintetitza experiència, disciplina i una manera d’entendre l’ordre com a factor clau d’equilibri personal i qualitat de vida.

Entrevista: Josep Segura, Sandra Lara i Noelia Farias · Fotografies: Victòria Deeva @victoria.deeva ·

VIDA FAMILIAR I INFÀNCIA

Quins són els records més entranyables de la teva infantesa?

Vinc d’una família molt nombrosa, i una de les coses que més m’ha marcat és quan anàvem a casa dels avis. Ens reuníem tots: cosins, tiets… érem una colla immensa. Recordo amb molt d’afecte aquells moments de joc amb els meus cosins i les trobades familiars, que van deixar una empremta molt especial en la meva infància.

Quina relació tenies en aquella època amb els teus pares?

La relació amb els meus pares, fins al dia d’avui, és meravellosa. Hem construït un vincle molt fort. Soc la filla petita de tres germanes, i amb el temps hem esdevingut un autèntic equip.

Eren molt intransigents o pel contrari eren més aviat condescendents amb vostè?

La meva educació també va ser força estricta, tot i que, en aquell moment, ho vivíem com una cosa del tot normal. Avui dia, mirant enrere, agraeixo profundament haver rebut aquest tipus d’ensenyament, perquè m’ha ajudat a ser qui soc.

Quina és la millor lliçó que has après d’ells?

Les ensenyances que ens van transmetre els meus pares es basaven, sobretot, en la unió familiar, el respecte i la humilitat. També ens van inculcar el valor de “la berraquera”, com en diem nosaltres: aquella força interior que t’impulsa a lluitar i a treure sempre el millor de tu mateix en qualsevol situació de la vida.

ADOLESCÈNCIA I ESTUDIS

Com va ser la teva adolescència, quins són els records que conserva d’aquella època?

En el meu cas, l’adolescència sí que va tenir un gir molt important, perquè va ser quan vaig sortir de l’escola i, sent molt jove, vaig decidir emprendre el meu viatge a Europa.  Va ser un canvi molt dràstic: passar de ser la nena petita, cuidada pels meus pares, a assumir la responsabilitat de tirar endavant, començar a treballar, estudiar i forjar-me com a persona, no va ser gens fàcil. No vaig tenir una joventut esbojarrada, plena d’amics. Vaig passar directament de l’estudi al treball, amb la voluntat clara de construir-me un futur.

Vas fer el batxillerat en recepció bilingüe espanyol/anglès. Què et va aportar aquesta formació?

Aquesta formació em va ensenyar la importància de donar una mica més, d’anar una milla extra. En aquell moment, combinava el batxillerat amb aquests estudis, així que era com fer un doble esforç. Va suposar un canvi important per a mi i, a més, em va ajudar molt a desenvolupar-me en altres àmbits de la meva vida.

On va cursar els teus estudis?

La major part dels estudis els vaig fer a Colòmbia, inclòs el batxillerat. La formació professional, però, la vaig cursar aquí a Europa.

Amb 18 anys abandones Armenia, a la teva Colòmbia natal i poses rumb a Itàlia. Per què   vas decidir marxar i per què al país transalpí?

Des de l’època de l’escola ja em veia vivint a Europa. No tenia gaire clar què volia estudiar, però sí que sabia que volia formar-me i fer-ho aquí. Sempre m’havia atret aquest continent, i Itàlia va ser el primer pas per fer realitat aquest somni, gràcies a la meva tia que hi vivia. Per això vaig acabar establint-me allà, a banda de ser un país que m’apassiona.

Sis mesos després emprens rumb cap a la Seu d’Urgell. Què et va motivar a fer aquest canvi?

Tot i que Itàlia m’agradava molt, el meu pare ja vivia a la Seu d’Urgell, i això va influir en la meva decisió. En aquell moment, trobar feina i establir-se a Itàlia era força complicat, així que vaig decidir venir a provar sort aquí. I, realment, va ser un canvi molt positiu.

La teva arribada a la Seu, també va suposar un punt d’inflexió en la teva carrera professional, ja que et vas formar com a massatgista i esteticista. Ho vas fer per necessitat o per vocació?

Ho vaig fer per vocació. A casa sempre ens han insistit molt en la importància d’estudiar i formar-nos, i el meu pare hi va jugar un paper clau. Jo sempre havia tingut aquella inquietud interior de voler dedicar-me a alguna cosa relacionada amb el cos humà. Va ser així com vaig descobrir una vocació: no només hi havia aquesta connexió amb el cos, sinó que, a través d’aquesta professió, vaig veure que podia ajudar les persones. I, realment, això s’ha convertit en una de les meves passions.

Per cert, no enyores el teu país?

 Quan acabes d’arribar, trobes molt a faltar el teu país, però amb el temps vas construint la teva vida aquí, et fas el teu lloc. Tinc la sort de poder viatjar sovint o que la meva família pugui venir, i això fa que la nostàlgia no sigui tan intensa com abans. Així i tot, Colòmbia sempre la porto al cor.

VIDA PROFESSIONAL

Durant 12 anys t’has dedicat a la professió de massatgista i esteticista. Com ha estat aquest periple?

 És una etapa molt bonica, perquè realment sento que exerceixo una de les meves vocacions. M’agrada poder ajudar els altres i, alhora, tenir l’oportunitat de conèixer persones de molts llocs diferents. Tot plegat ha estat molt positiu i m’ha fet créixer, tant personalment com professionalment.

 Però el 2024 va ser un any transcendental, que va marcar un punt d’inflexió en el teu rumb professional, amb l’accés a la direcció del spa del prestigiós Hotel El Castell i, paral·lelament, el teu pas a ser cofundadora d’IKI Planners. Com es van desenvolupar aquests canvis?

 Realment, va ser un any força intens i ple de reptes, ja que, com dius, tenia dos compromisos molt importants: la direcció del spa i la creació d’IKI Planners. Tot plegat va requerir molts canvis, un alt nivell de compromís, una gran dedicació i, sobretot, molt de professionalisme.

El fet de començar amb l’aventura d’IKI PLanners també et va comportar una formació molt específica. Ens pots parlar de la durada i en què va consistir aquest període imprescindible per a poder complir de manera professional en l’organització d’espais?

És molt important formar-nos en aquest àmbit, perquè no es tracta només de saber com gestionar els espais o fer canvis a nivell físic, sinó també d’acompanyar les persones en el seu camí cap a un major benestar.  Com explicava la Lorena, ella es va formar en una escola i jo en una altra; en el meu cas, la formació va durar vuit mesos i va ser molt intensa i exigent. No es tracta només d’ordenar, sinó d’anar més enllà, ajudar les persones en l’àmbit personal, perquè l’ordre exterior està estretament vinculat amb l’equilibri interior.

 Què és el més important que vas aprendre en aquesta formació específica i per què t’has de formar per a poder realitzar aquesta tasca tan rellevant que desenvolupeu, tant en l’àmbit personal com professional?

El més valuós que vaig aprendre durant la formació com a organitzadora professional va ser, sens dubte, la capacitat d’acompanyar les persones en el seu procés de transformació. No es tracta només d’endreçar espais, sinó de contribuir a un canvi real i significatiu en les seves vides.

Tenies alguna experiència prèvia en aquest sector o vas confiar cegament en la Lorena?

 Primer de tot, vaig confiar plenament en la Lorena des del moment en què em va presentar el projecte. Li vaig dir: “Amb tu, per al que calgui.” Fent una mica de memòria, és cert que, a escala professional, mai havia estat vinculada directament amb aquest àmbit. Així I tot, des de petita ja mostrava inclinació per l’ordre i la neteja —fins i tot em deien “l’àvia” o “la velleta” perquè m’encantava tenir-ho tot endreçat. D’alguna manera, sempre he tingut aquest esperit, però ha estat ara quan l’he començat a desenvolupar de manera professional.

Quin és l’objectiu principal d’IKI Planners i què voleu transmetre amb la vostra feina?

El nostre objectiu amb IKI Planners és donar a conèixer realment aquesta professió. Crec que, si la gent fos conscient de tots els beneficis que aporta i de com contribueix al benestar, farien el pas sense por ni vergonya. És important trencar aquest tabú i entendre que aquest servei va molt més enllà d’endreçar caixes o fer que tot quedi bonic. L’ordre exterior està profundament vinculat amb l’equilibri interior. Ajudem les persones a sentir-se millor amb si mateixes a través de l’harmonia dels seus espais.

Quina és la filosofia que hi ha darrere d’IKI Planners?

La filosofia d’IKI parteix d’una idea molt senzilla, però potent: quan organitzem els espais, també aprenem a deixar anar tot allò que ja no ens aporta valor. Aquest procés ens permet recollir, renovar i transformar cada racó de casa perquè torni a respirar. L’objectiu és generar claredat, benestar i harmonia per viure plenament el present.

Quin tipus de situacions us solen portar els clients?

Els motius són molt diversos. Hi ha qui vol reorganitzar una segona residència abans de posar-la en lloguer, preparar la llar per l’arribada d’un nadó o donar un nou ús a un espai desordenat com el traster. També ens han contactat per acompanyar-los en moments més emocionals, com buidar la casa d’un familiar traspassat o redefinir l’espai vital després d’una separació. Cada projecte té la seva pròpia història.

Com enfoqueu el procés d’organització perquè sigui realment útil i sostenible en el temps?

Treballem cada espai amb una mirada respectuosa i realista. No es tracta de jutjar ni d’imposar un sistema rígid, sinó d’acompanyar la persona en el procés de deixar anar, redissenyar les rutines i crear un ordre funcional, adaptat a les seves necessitats i estil de vida. Tot el que fem busca tenir sentit i ser fàcil de mantenir a llarg termini.

Quins beneficis reals aporta l’ordre a les persones?

Més enllà de l’estètica, l’ordre té un impacte directe en el benestar emocional. Ajuda a reduir l’estrès i l’ansietat, afavoreix la claredat mental i transmet una sensació de pau interior. Quan l’espai està ordenat, tot flueix millor: hi ha més calma, més lleugeresa i una harmonia que es reflecteix en el nostre dia a dia.

 Què proposa IKI Planners com a propòsit per aquest 2026?

Des d’IKI Planners proposem viure amb més lleugeresa. Això vol dir tenir menys, però millor. Deixar enrere tot allò que no ens aporta valor i fer espai per al que realment importa. L’ordre no ha de ser una càrrega, sinó una eina per simplificar la vida, recuperar temps i respirar millor dins de casa… i dins de nosaltres mateixos.

Què és el que més t’omple després de fer aquesta feina?

El que més m’ha agradat d’aquesta professió és poder ajudar les persones i veure la seva gratitud un cop finalitzem la feina. Presenciar el canvi, la transformació dels espais i com això impacta positivament en les seves vides és realment emocionant. És una sensació que ens omple el cor, perquè l’agraïment que rebem és sincer i profund. Aquesta experiència m’ha ensenyat molt, fins i tot sobre mi mateixa. Al principi pensava que només es tractava d’endreçar, però ara entenc que és un nivell completament diferent. Et transforma també com a persona.

Com definiries el sentiment que us queda després de transformar un espai i ajudar algú?

Som molt felices. Realment, crec que estem donant forma a una de les nostres vocacions, i això ens fa sentir profundament gratificades cada vegada que sortim d’un habitatge, sabent que hem contribuït positivament al benestar d’algú.

La societat entén realment el valor del vostre treball?

 Cada vegada aquesta professió és més reconeguda i valorada. De fet, formem part d’una associació d’organitzadors professionals d’Espanya que treballa activament per donar visibilitat i prestigi a aquest ofici. Tot i que aquí encara no és tan habitual, en països com els Estats Units ja és un autèntic fenomen, gairebé tan estès com els serveis de neteja. A poc a poc, aquesta tendència també està arribant aquí, i estem compromeses a fer-la créixer i consolidar-la.

ÀMBIT PERSONAL

Com et defineixes com a persona, ho pots fer amb dos adjectius?

 Em considero una persona molt treballadora, responsable i amb una actitud alegre i positiva.

Quins trets de la teva personalitat creus que la defineixen millor?

 Sí, sovint em diuen que transmeto molta tranquil·litat i llum, i que soc una persona propera i accessible.

Hi ha algun defecte o aspecte menys positiu de la teva personalitat que ens puguis confessar?

 Sí, crec que un dels meus defectes és l’autoexigència. Sempre busco donar més i anar un pas més enllà. Tot i que pot ser vist com una virtut, arriba un punt en què també pot jugar en contra i es converteix en un desafiament personal.

Creus que la gent coneix el teu veritable caràcter?

 Reconec que, al principi, em costa una mica obrir-me i donar-me a conèixer, ja que soc més aviat tímida. Però un cop la gent em coneix, em mostro tal com soc, amb naturalitat i transparència.

Quina és la teva principal virtut?

Crec que les meves principals virtuts són l’honestedat i la transparència. Són valors que intento aplicar tant en l’àmbit personal com en el professional.

Creus que és fàcil conviure amb tu o depèn del moment?

 Diria que sí. Evidentment, tinc els meus moments, però en general soc una persona tranquil·la, flexible I amb qui és fàcil conviure.

 INQUIETUDS I HOBBIES

A què dediques el temps lliure, quan el tens?

M’encanta estar en contacte amb la natura; és un espai que em connecta, em calma i em recarrega d’energia.

Quines activitats et donen més satisfacció?

 M’agrada molt anar en bicicleta, és una activitat que gaudeixo especialment. També valoro molt poder compartir temps amb la família i els amics.

Hi ha alguna decisió o acció del passat de la qual et penedeixis?

No, la veritat és que no. Considero que fins i tot les experiències negatives m’han deixat un aprenentatge. No em penedeixo de res. Em sento molt afortunada i orgullosa de la persona que soc avui dia.

Hi ha alguna cosa que et faci por o que et generi inquietud?

No diria que tinc pors concretes definides, però sí inquietuds o curiositats. Des que treballo a IKI Planners, m’ha cridat molt l’atenció tot el que té a veure amb el cervell, la neuroplasticitat i el comportament humà. És un tema que m’intriga i m’apassiona.

Creus en el destí o penses que som els artífexs del nostre propi camí?

 Crec que som nosaltres mateixos qui pintem el llenç del nostre futur, qui escrivim la nostra pròpia història. El destí pot tenir-hi alguna cosa a veure, però, sobretot, penso que som nosaltres qui forgem el nostre camí.

Quin és el teu somni personal que encara no has pogut complir?

 Un somni personal, ara mateix, és fer créixer IKI Planners fins a un nivell de prestigi i compromís que permeti que aquesta professió sigui reconeguda com una eina essencial per al benestar de les persones. M’agradaria arribar a moltes més famílies, tant a Andorra com fora del país. I, en l’àmbit més íntim, em faria molta il·lusió tenir la meva mare i els meus nebots més a prop, compartir més moments amb ells.