Trini Marín, voluntat de servei

A finals d’any, la Trini Marín acaba el seu segon mandat com a cònsol major d’Escaldes-Engordany amb un balanç extremadament positiu. Vivand, els nous aparcaments, Inúu, els nombrosos actes culturals, entre moltes altres realitzacions, figuren a l’haver d’una cònsol discreta que ha sabut gestionar la parròquia i situar-la al lloc que es mereix.

“Penso que hem fet una bona feina, tot i que és la ciutadania qui ho ha de dir, però et puc dir que estic satisfeta dels resultats obtinguts”, afirma la Trini, quan li demano que faci un balanç del seu mandat com a cònsol major d’Escaldes-Engordany. Tot i que tenia l’experiència de ser consellera major al comú, el rol del cònsol “és molt diferent, has de creuar una frontera important, et col·loquen una motxilla ben pesant a l’esquena i una es pregunta si la podrà portar (…) És una parròquia gran, veníem d’uns mandats on s’havia fet bona feina i, a més, vaig agafar l’època de la crisi, perquè vaig entrar el 2012”.

Trini Marín esdevé cònsol major en un moment on molta gent es comença a trobar sense feina i “amb un endeutament de 34 milions d’euros, ja que veníem d’una inversió important, i amb uns pressupostos molt reduïts”, recorda la cònsol, que es va trobar amb un panorama complicat, on es paralitzava la construcció i els diners no arribaven a les arques comunals. “Crec que la crisi ens va servir per fer un esforç d’imaginació i optimitzar els recursos i serveis, per donar el mateix amb menys diners i vam negociar amb institucions i propietaris per mirar d’estalviar diners en alguns departaments”, indica a la vegada que destaca que està molt satisfeta per haver aconseguit, en aquell moment, donar feina a 150 persones –principalment del sector de la construcció- que s’havien quedat sense feina.

“Vaig reunir tots els caps de departament del comú i els vaig dir que s’havien d’aprofitar els recursos existents i destinar-los a les coses indispensables, com acabar el cadastre, arreglar les voravies i embellir la parròquia, tot sent conscients que faríem poca inversió. Vam reduir despeses en alguns àmbits, com a urbanisme, i vam passar els primers quatre anys com vam poder, gràcies a la col·laboració de tothom”, afirma.

“Al final s’ha demostrat que Vivand era una bona iniciativa i n’estic molt orgullosa” 

El segon mandat ja va ser diferent…

Sí, per sort vam poder comptar amb més ingressos, vam reduir l’endeutament, es va treballar amb la modificació del pla d’urbanisme amb canvis importants per la parròquia i, sobretot, per zones com el Clot d’Emprivat. També vam tenir la sort de poder adquirir el terreny del davant de l’església per 4,9 milions d’euros, rebaixant considerablement la quantitat que ens demanaven inicialment i passant a ser un bé molt important pel patrimoni del Comú.

I arriba Vivand.

Sí, aquí vam haver de ser valents. Al principi va ser un projecte molt controvertit, hi havia detractors, però vam ser coherents i ho vam tirar endavant, el 24 de juliol del 2013. Havíem parlat amb el comú d’Andorra la Vella per si es volien adherir al projecte, però en aquell moment ens van dir que no. La crítica ens va obligar a ser prudents i molt curosos, cada pas que fèiem havia de ser ben reflexionat. Érem conscients que la decisió era dràstica, però també teníem clar que si es demostrava que no funcionava, podíem fer marxa enrere. La inversió més important van ser les càmeres, però sabíem perfectament que les podríem utilitzar si al final renunciàvem al canvi. No han fet falta molt de temps per veure que era una bona iniciativa àmpliament acceptada per la ciutadania, turistes i agents econòmics de la zona i n’estic molt orgullosa.

Us van interposar recursos.

Sí, un total de sis recursos a la Batllia, però els vam guanyar tots. Havíem complert amb totes les ordinacions, havíem parlat amb els veïns i els comerciants, un total de 30 agents econòmics de la zona, dels quals n’hi havia 5 o 6 que no ho veien clar. Estava convençuda que si fracassava el projecte, tornaríem a obrir la via a la circulació i reconeixeria que m’havia equivocat.

Quines altres realitzacions destacaria?

Molts indrets de la parròquia tenen nous pàrquings, com a l’avinguda de les Escoles, el dels Veedors, tots amb negociacions llargues amb els propietaris, ara començarem a treballar amb un altre de la carretera de l’Obac. No obstant, m’agradaria destacar l’aparcament de l’Escalé, que tindrà entrada i sortida per la carretera i el carrer de l’Obac. És un projecte de 600 places per reactivar la part alta, que ve de mandats anteriors. Finalment, ara hem aconseguit l’acord i aviat enderrocarem dos edificis per iniciar els treballs. El pàrquing costarà entre 10 i 12 milions i s’haurà d’anar finançant al llarg dels propers quatre anys, és un projecte que hauran de realitzar els nous cònsols.

I pel que fa a Inúu?

Vaig tenir la sort d’inaugurar Inúu al principi del meu mandat. Caldea acaba de complir 25 anys, i gairebé no li donem importància perquè ho tenim al costat… És una gran atractiu per a la parròquia, hem donat valor a l’aigua termal, estem a 9 milions de visitants, cada dia va millor, s’ha fet Caldea Likids i ara començarem a fer la piscina panoràmica. Per tant,  és un gran actiu per a Escaldes-Engordany i per al país.

Què li ha quedat pendent per fer?

Mira, la veritat és que m’hauria agradat acabar la separativa d’aigües, que no es completarà abans del final del mandat. Només quedarà el 26% d’execució per acabar la separativa de tota la parròquia. També m’hauria agradat acabar el passeig del Riu, aquest any fem el concurs d’idees. Serà tasca del proper cònsol portar a terme el projecte.

Alguna idea de qui pot ser nou o nova cònsol?

En aquest últim any, no et negaré que estic analitzant el meu equip, ja tinc la meva idea, però de moment me la guardaré per a mi.

“El pitjor moment dels dos mandats va ser la crisi de l’aigua. Deixar la població sense aigua 72 hores va ser terrible”

Home o dona?

M’ho reservo… (riu). Com a cònsol és important el llegat que deixes i en aquest sentit deixarem unes finances sanejades; hem reduït l’endeutament de 34 a 16 milions, hem fet moltes coses i hi ha molts projectes en marxa. I ja veurem, ningú no és imprescindible, però m’agradaria que se seguís en aquesta línia, sigui del color polític que sigui.

Quin ha estat el pitjor moment en aquests mandats?

La crisi de l’aigua. Deixar la població sense aigua 72 hores va ser terrible. Vam estar al peu del canó dia i nit, sobretot, amb el cònsol menor, al qual aprofito per agrair la seva tasca perquè en aquests moments és quan necessites anar en una única direcció. De la mateixa manera, també han estat cabdals els dos equips que m’han acompanyat al llarg dels dos mandats. Respecte a la qüestió de l’aigua, la nostra voluntat, en tot moment, va ser posar-nos al costat dels ciutadans, afrontant la situació. Tot i que la gestió pertanyia a Capesa, la responsabilitat corresponia al comú i realment havíem de donar la cara. I això la població ens ho va agrair, jo pensava que l’electorat ens castigaria quan ens presentéssim a la reelecció, però em va premiar amb la majoria absoluta, tot i les quatre candidatures. I només puc que expressar un profund agraïment.

__________________________________________________

Es prepara per tornar a la CASS, tot i que el cuquet de la política no se li adormirà. Quan li dic que després de cònsol toca anar al Consell General, riu amb un xic de picardia. “Em quedo amb la sensació de deixar el càrrec després d’haver sabut escoltar el ciutadà, sempre he volgut gestionar els diners públics amb seny, amb el màxim respecte de la llei. La clau de l’èxit és ser humil, està al costat dels que més ho necessiten i escoltar. Ho hauria pogut fer millor, segur. Però ningú és perfecte…”

__________________________________________________

La Trini Marín González neix al carrer Estret d’Escaldes-Engordany el 22 de novembre de 1964, estudia al Lycée Comte de Foix i es treu el grau FP d’administrativa. Als 18 anys entra en política com a militant de base del GAD. Per primera vegada entra a les llistes com a suplent en les eleccions generals al costat de Toni Martí i Guillem Valdés. El 2004, entra al Comú amb els liberals liderats per Toni Martí, i el 2008, amb Unió del Poble (UP), també amb el mateix Martí, guanyen les eleccions i és consellera major. El 2011, amb Demòcrates per Andorra (DA) és elegida cònsol.

Està casada i té dos fills, el Marc que té 26 anys, és cuiner i treballa a Andorra, i la Laura, que té 22 anys i està estudiant a la Sorbonne, a París. Li agrada caminar, esquiar, compartir dinars amb la família i els amics també llegir i fer una escapada a la platja de tant en tant.