Especial Constitució · Nous reptes: L’Andorra postpandèmia

Malgrat que encara la pandèmia i les seves conseqüències no són aigua passada, la situació sanitària permet atendre altres temes de rellevància per a les esferes polítiques andorranes. Quins són alguns dels reptes a encarar per Andorra durant l’any 2022?

Fotos: SFGA/CEsteve

Economia, diversificació i Unió Europea

Una de les principals febleses de l’economia andorrana és la seva dependència del turisme, un fet que va quedar palès i evident durant el confinament i els mesos successius. La diversificació econòmica, de la qual es parla tant, passa per desenvolupar sectors estratègics “en clau de sostenibilitat i d’innovació”.

Cal recordar que, des del 2012, quan es va aprovar la Llei d’inversió estrangera, l’obertura econòmica d’Andorra ha deixat de ser una quimera. Entrebancs a part, la línia que ha seguit l’Executiu és la d’aprofitar la fiscalitat avantatjosa i homologada del Principat per atraure inversionistes, però encara queda molt camí a recórrer per acabar amb l’àmplia dependència del sector turístic que, actualment, representa, directament i indirectament, un 40% del producte interior brut (PIB) nacional.

Del parc tecnològic, la zona franca o la regulació de la blockchain –contemplats en ‘Horitzó 23’–, poc se n’ha avançat, però sembla que un dels projectes abanderats pel Govern, la instal·lació d’un laboratori d’immunologia de Grífols, veurà la llum el 2023 després d’invertir 25 milions d’euros. Caldrà esperar per veure’n els beneficis d’aquesta polèmica infraestructura, però, de moment, l’Executiu ha fet un pas més enllà en presentar el Projecte de llei de recerca en l’àmbit de la salut i la biomedicina, un text que, segons la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, busca “protegir la salut, l’interès i el benestar de les persones que participen en projectes de recerca per damunt de l’interès de la ciència”, però també “afavorir el desenvolupament del sector de la recerca i la innovació, contribuint a la diversificació econòmica del país”.

El que sí que és clar és que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà la cirera en el pastís del procés d’internacionalització de l’economia andorrana que, si bé l’aspecte econòmic no és l’únic a tenir en compte, serà cabdal per mantenir les bones projeccions de les agències qualificadores i reduir la relació entre el deute i el PIB.

Les relacions internacionals

Fa poques setmanes, la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, i l’ambaixador de Rússia a Andorra, Yuri Korchagin, presumien de les bones relacions entre ambdós països, però potser ara manen les tensions.

Des que Rússia va envair Ucraïna, el passat 24 de febrer, el rebuig d’occident ha anat in crescendo. Les sancions econòmiques per part de la Unió Europea a Rússia no han faltat, ni tampoc la intenció d’Andorra d’adherir-se a aquestes mesures i condemnar les accions bel·licistes de Vladimir Putin.

“Asfixiar l’esforç de guerra i posar-ne fi com més aviat millor” és la màxima que regeix el projecte de llei d’aplicació de sancions internacionals, aprovat en Consell de Ministres, el passat 2 de març. A banda de Rússia, com a principal objectiu, també figura Bielorússia per servir de còmplice de l’ofensiva bèl·lica envers Ucraïna, però el document es perfila com un punt de partida per a l’aplicació de futures sancions internacionals emanades per organismes supranacionals com ara les Nacions Unides o la mateixa UE.

Des del punt de vista geopolític, la d’Andorra és una jugada interessant de la qual encara no hi ha cap conseqüència negativa evident, tot i que mantenir les bones relacions entre la Federació Russa i el Principat serà molt més difícil a partir d’ara.

Andorra i l’esport

Una de les apostes més fermes del Principat, quant a l’esport, és la candidatura per acollir el Campionat del Món d’esquí alpí del 2027, un projecte que compta amb la implicació de Grandvalira, la Federació Andorrana d’Esquí i el Govern d’Andorra, entre altres actors. No descobrim l’aigua tèbia en posar l’accent sobre el fet que el nostre país té el domini esquiable més important del sud d’Europa, un factor que fins i tot podria ser determinant per una col·laboració eventual amb Catalunya i l’Aragó per tirar endavant la candidatura que permetria acollir els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Sobre aquesta última possibilitat, l’Executiu es mostra predisposat a sumar i crear sinergies per tenir una candidatura competitiva i, per tant, guanyadora.

Continuar promovent aquestes i altres iniciatives, com ara l’Ironman i altres competicions de reputació internacional, és un dels reptes a seguir durant 2022, però també ho serà continuar assentant les bases del desenvolupament esportiu dels atletes d’alt rendiment del país, perquè els seus èxits siguin molt més freqüents.

La butxaca, etern neguit

Una realitat que colpeja la majoria de la ciutadania és la insuficiència del salari mínim andorrà. Els 1.157,87 euros bruts en 12 pagues ja és superat pel salari mínim espanyol, que se situa en 1.000 euros bruts en 14 pagues. Traduït a 12 pagues, el salari mínim del país veí queda fixat en 1.166,60 euros bruts. Si bé la bretxa no és aclaparadora, el que crida l’atenció és el retrocés en aquesta comparativa que ha estat tradicionalment favorable per a Andorra.

A aquest escenari, s’afegeix que, segons l’Informe d’Execució Pressupostària (3r trimestre del 2021), el 69% dels pensionistes per vellesa rep una pensió inferior a aquest salari mínim, una problemàtica aguditzada per l’alça significativa dels habitatges de lloguer, un altre punt neuràlgic per a la immensa part de la població que no se solucionarà només amb l’habilitació de pisos de lloguer social, sinó amb la configuració de polítiques multilaterals –on s’hi involucrin immobiliàries, constructores, bancs i actors governamentals– destinades a fomentar la compra d’immobles per part de nous propietaris de primera residència, lluitar contra la concentració de promotors immobiliaris i estudiar els solars disponibles per a edificar-hi nous habitatges.

Evidentment, l’aplicació de correctius no és tasca senzilla ni els seus resultats seran visibles en un període molt curt de temps, però cal reconèixer que el problema hi és i prendre decisions en el moment oportú, perquè aquest llop ja feia temps que mostrava les orelles… i ara ja ensenya les dents.