Madhu Bahirwani “La claredat arriba mentre camines”
Hi ha moments a la vida en què decidir es converteix en l’acte més valent que podem fer. Després d’un període d’incertesa profunda i d’un procés personal marcat per preguntes, pors i transformació interior, la Madhu va descobrir que no decidir podia generar més angoixa que equivocar-se. Avui, com a coach certificada i creadora del mètode DECIDE, acompanya altres persones a trobar claredat, confiança i acció.
Entrevista: Sandra Lara·Fotos: Noelia Farias
La teva història personal és inspiradora. Com és trencar amb el passat i començar de nou?
Per mi, trencar amb aquest passat no és ben bé trencar. Jo penso que és honrar el teu passat, la teva experiència. El que has viscut no és el que t’ha de definir en el futur. És cert que, per mi, aquell moment va ser com saltar al buit, amb la intuïció que hi hauria una xarxa que m’atraparia. Però va ser difícil, va ser un moment de molta incertesa i, sobretot, de molta angoixa, perquè no sabia què passaria a la meva vida. Així i tot, tenia aquesta intuïció que alguna cosa bona m’esperava i aquesta va ser l’empenta que vaig tenir en aquell moment.
Llavors et vas formar com a coach. Per què aquest camí?
No vaig començar amb el coaching per buscar una professió. Jo estava en un moment vital molt difícil, en què no em sentia del tot orientada, i amb el coaching buscava respostes, però em vaig adonar que el que vaig trobar van ser preguntes. Preguntes que, per a mi, eren molt més importants que les respostes, perquè em van fer mirar cap endins, fer aquest viatge interior i entendre què és el que m’havia servit en el passat i què és el que ja no em servia. Tot això em va donar molta claredat.
Per la gent que no entén què és el coaching, en què consisteix?
És una manera d’acompanyar les persones a través d’una conversa i d’eines com l’escolta activa, els silencis o les preguntes poderoses. Mitjançant aquest procés, el client pren consciència d’on es troba i d’on vol arribar. És passar d’un punt A a un punt B amb un pla d’acció molt concret, sessió a sessió, fins que la persona arriba a l’objectiu que s’ha fixat al principi.
Posa més vida als dies i no tants dies a la vida
Com va ser el procés de crear el teu propi mètode DECIDE i quina transformació aporta?
Aquest mètode neix de la meva pròpia experiència. Vaig viure una indecisió molt profunda davant d’una decisió que havia de prendre, tant sí com no, i vaig passar massa temps atrapada en la incertesa. D’aquell procés vaig extreure aprenentatges, errors i vivències personals que avui he convertit en un mètode per ajudar altres persones. Em vaig adonar que no decidir em generava més angoixa i malestar que prendre qualsevol decisió. Per això, aquest mètode no és només una eina, sinó una manera diferent de pensar, un canvi de mentalitat basat en avançar amb petits passos cap als objectius, sempre mantenint la coherència amb els mateixos valors. Encara que siguin petits, aquests passos poden tenir un gran impacte en la vida.
Per què tantes persones capaces dubten de si mateixes a l’hora de decidir?
No hem d’esperar a deixar de tenir por per actuar, perquè la por sempre hi serà, fins i tot en persones expertes. Equivocar-se no és fracassar, sinó una part imprescindible de l’aprenentatge. El camí cap als objectius implica caure, rectificar i adaptar-se moltes vegades. El més important no és evitar errors, sinó mantenir la constància i continuar avançant.
Com podem descobrir el nostre propòsit de vida?
Propòsit és una paraula que està molt de moda. El més important no és trobar un gran propòsit vital, sinó viure amb coherència entre el que pensem, sentim i fem. El propòsit no ha de generar pressió ni angoixa, és vàlid qualsevol camí que escollim lliurement i que ens aporti pau i tranquil·litat.
A qui va dirigit el coaching i quins beneficis aporta?
El coaching va dirigit a aquelles persones que estan disposades a donar-se permís per incomodar-se una mica, a qüestionar-se, a mirar-se. El coaching és un mirall. No és per persones que busquen fórmules màgiques o que els diguis el que has de fer. Requereix un compromís, és una conversa honesta perquè tu tinguis consciència de les teves capacitats i sobretot passis a l’acció. El que et pot aportar el coaching són tres coses molt importants. Claredat, confiança i acció.
No decidir em generava més angoixa que prendre qualsevol decisió
Per què volem encaixar i com podem alliberar-nos d’aquesta pressió?
Ens han ensenyat que ser acceptats dins d’un grup és sinònim de ser estimat, però no sempre és així. Al final, has d’escollir el teu entorn, persones que t’acompanyin i et motivin, però sense sentir que, per tenir valor o seguretat, has de formar part d’un grup. La veritable seguretat neix de dins, de saber que les persones que t’estimin ho faran perquè honres la teva singularitat i la teva autenticitat. I quan honres qui ets realment, et sents molt més lliure.
Què li diries a una persona que vol canviar, però no sap per on començar?
Li diria que no esperi el moment perfecte, perquè no existeix. Sovint pensem que hem de començar quan ho tenim tot clar, però la claredat arriba mentre caminem, no abans. Quan comences, vas guanyant confiança i seguretat, encara que res no surti perfecte, perquè sempre estem en aprenentatge constant. Recordo la meva primera conferència, un amic amb molta experiència em va dir que no esperés que sortís perfecta, perquè això no passaria. I tenia raó. Em vaig quedar en blanc en algun moment i no va sortir com esperava, però ho vaig fer, i això és el que importa.
Què t’aporta ajudar les persones?
És molt enriquidor, no només perquè ajudo les persones, sinó perquè en cada procés, en cada història, també aprenc alguna cosa d’ells. Sempre et veus reflectit en algun aspecte i, escoltant la seva experiència amb profunditat i humilitat, acabes descobrint molt de tu mateix. Sobretot, hi ha la satisfacció de veure com aquella persona creix, pren decisions i comença a transformar la seva vida.
Vas portar l’EFIC a Andorra, com va sorgir la idea i què significa?
La idea de portar l’EFIC (Escola de Formació Integral en Coaching) a Andorra va ser quasi com una obligació, perquè penso que Andorra té molt talent, moltes ganes de créixer, però li faltava una formació professional a través del coaching. Va sortir en una conversa amb el director de FIC, que és Pedro Marcos, per potenciar d’alguna manera el capital humà del país.
El març comença el curs d’Expert en Coaching Professional Certificat a Andorra. Què poden esperar els alumnes?
El que els espera és, precisament, el que jo vaig trobar. Des de la meva experiència, puc dir que és un viatge apassionant. Recordo perfectament cada classe, cada mòdul i cada procés, a més fèiem coaching entre nosaltres i sortíem molt remoguts d’aquelles sessions. Hi ha una feina transpersonal molt important i, per això, és una experiència que no pots comprendre del tot fins que la vius. Per molt que t’ho expliquin, no ho pots sentir ni entendre realment fins que hi passes.
Què diferencia EFIC d’altres escoles de coaching?
No puc comparar l’EFIC amb altres escoles perquè no en tinc prou informació, però sí que puc destacar els punts que la fan especial. L’EFIC posa la transformació personal al centre i combina professionalitat, rigor i ètica. És una de les escoles amb més certificacions en l’àmbit hispanoparlant i compta amb professorat PCC i MCC, els nivells més alts reconeguts per la ICF. A més, ofereix un pla de carrera que acompanya l’alumne després de la formació. Això facilita el pas del curs al món professional amb una guia clara.
El coaching no dona respostes, et fa les preguntes que et canvien la mirada
Quins projectes de futur tens?
He descobert moltes coses de mi mateixa, i una de les més importants és que m’encanta parlar en públic, tot i que abans era una de les meves grans pors. Per això m’he format en oratòria i practico a través de tallers i conferències. El meu objectiu és continuar combinant les sessions de coaching amb xerrades per ajudar més persones. Recentment, vaig fer el taller L’art de decidir, que va superar totes les expectatives. Va ser una experiència molt emocionant i enriquidora, tant per als participants com per a mi.
Quin missatge vols donar als nostres lectors?
Que es diverteixin. Al final, la vida és un joc i, malgrat les dificultats o la nostra història, decidir també pot ser divertit. No cal prendre’s les decisions tant a pit. Una pregunta molt útil en coaching és: què és el pitjor que pot passar? Sovint ens ajuda a relativitzar i a entendre que, en realitat, res no és tan greu. Sempre acabaràs trobant la manera de tirar endavant. Confia en tu i posa més vida als dies i no tants dies a la vida.
