Llibres del mes d’agost: la nostra selecció de lectures recomanades

Llibres del mes d’agost: la nostra selecció de lectures recomanades aquest estiu que no et pots perdre si t’agrada la bona lectura.

Del Consell de la Terra al Consell General, 600 anys d’història 

Novè volum dels Papers de Recerca Històrica

Societat Andorrana de Ciències 

El llibre recull diversos articles de recerca sobre el període comprès entre la constitució formal del Consell de la Terra (1419) fins a l’actualitat, sis segles d’història parlamentària andorrana. La síndica general, Roser Suñé, considera que “l’objectiu d’aquest llibre és fer divulgació d’una època que és poc coneguda al segle XV i que correspon a l’inici d’on som ara. Allò és l’embrió d’on ara podem ser nosaltres. Per tant, pot ajudar a gent interessada a tenir més informació i a gent que no ha sentit massa coses, llegint els diferents estudis que hi ha, veurà que era una època molt interessant.” Entre els investigadors que participen en el dossier hi ha Oliver Vergés (‘La Carta Pobla i les comunitats andorranes: la llavor del Consell de la Terra’); Susanna Vela (‘El Consell de la Terra del 1419’); Albert Villaró (‘El Consell General d’Anton Fiter’); Carles Gascón (‘Cosenyoriu asimètric: el domini d’Andorra a la baixa edat mitjana’); Climent Miró (‘El mas de Tolse: evolució d’un domini senyorial’); Joan Lluís Ayala (‘La pèrdua dels drets del Quart d’Andorra la Vella a la Casa de la Vall’) i Antoni Morell (‘El Consell General’). A més, el volum inclou una miscel·lània de temes, com una carta de Manuel Azaña, l’últim president de la 2a República espanyola, al Consell General, l’estudi de Jordi Casamajor sobre els gravats rupestres de Bixessarri i la figura del crític literari Antoni Martí i Alanis, germà de l’anterior copríncep episcopal. També s’hi pot llegir un homenatge a l’historiador i ex-ministre de Cultura Pere Canturri (1935-2015).

Del Consell de la Terra al Consell General, 600 anys d'històriaLes venjances de Talltendre 

Jordi Frabad 

Anem Editors

L’acció de la novel·la transcorre a la Cerdanya, i narra les peripècies de l’Aurora, en Ricard i en Pau per descobrir un fosc passat familiar ocult durant quatre generacions que es remunta al poble de Talltendre a finals del segle XIX i arriba fins a l’actualitat. Veí de Bellver de Cerdanya, Jordi Frabad (1954), contracció dels cognoms Frangioni i Abad, ha revelat que la trama se li va ocórrer escoltant una conversa en un bar a Bellver, i que li va demostrar que al poble encara hi ha antigues ferides sense tancar. A partir de la disputa sobre uns fets dels avantpassats, Frabad recrea els conflictes locals sorgits el 1882 arran de l’Amillarament, un informe que van haver de fer els ajuntaments sobre les riqueses dels seus veïns per calcular els impostos. Per culpa del procés, durant el qual es van cometre greuges i tractes de favor, es van iniciar disputes, discòrdies, baralles i, fins i tot, hi va haver un assassinat a Talltendre. Frabad ha fet recerca a l’arxiu local estudiant les actes municipals a partir del 1882 i ha pogut dibuixar com era Talltendre a finals de segle XIX: un poble que formava municipi amb Ordèn, que tenia jutge, dues escoles que s’alternaven cada curs i uns 400 habitants. La novel·la comença el 2009 durant un enterrament a Santa Maria de Talló i repassa la trajectòria de fins a quatre generacions de ceretans.

Les venjances de Talltendre 
El govern de la Ciutat d’Urgell al segle XVI

Lluís Obiols  

Anem editors 

L’historiador i arxiver Lluís Obiols ha publicat un treball que se centra en el tractat del 1570 elaborat pel jurista urgellenc Jeroni Grau i que permet conèixer la realitat municipal de la Seu d’Urgell de fa més de quatre segles.

El govern de la Ciutat d'Urgell al segle XVIFlamenca

Anònim

Anem Editors

‘Flamenca’ és una novel·la occitana del segle XIII, d’autor desconegut i traduït per Antoni Rossell, que narra els amors secrets entre la bella Flamenca, esposa d’Archimbaut, i Guillem de Nevers. La novel·la relata com poc després de les núpcies, Archimbaut pateix un atac de gelosia i tanca Flamenca en una torre. En saber de la sort de la dama, Guillem va a la localitat de Borbó, on aconsegueix veure-la durant un ofici religiós, quedant-ne totalment enamorat. És aleshores quan trama un pla per seduir Flamenca a l’església i consumar el seu amor. ‘Flamenca’ és una de les poques obres de la literatura medieval que reivindica el paper de la dona en el context de l’Amor Cortès. L’obra, de marcat contingut eròtic, fou escrita al segle XIII i es conserva en un únic manuscrit custodiat a la Biblioteca Municipal de Carcassona. Bona part de l’originalitat de ‘Flamenca’ rau en el fet de considerar legítim que les dones poguessin tenir amants quan el marit era un gelós; és a dir, quan no eren ben tractades en el si del seu matrimoni. ‘Flamenca’ caigué a les mans de la cantant Rosalía quan estava preparant el seu segon àlbum, ‘El mal querer’, on es tracta el tema de la gelosia masculina, i el text li va servir d’inspiració per a l’elaboració del disc que s’ha convertit en un fenomen mundial.

Flamenca
Avalanchas. Nociones imprescindibles

Bruce Temper  

Verticualidad

Traducció al castellà del qual és, possiblement, el millor llibre de text d’allaus avui en dia. No hi trobaràs fórmules matemàtiques ni complicat vocabulari tècnic, sinó un compendi de saviesa i bones pràctiques recopilat per un dels majors especialistes en neu i allaus del món i, sobretot, un dels millors comunicadors que té aquesta comunitat.

Avalanchas. Nociones imprescindibles