CulturaEl retrat protagonitza la nova exposició de la Sala de Govern

El retrat protagonitza la nova exposició de la Sala de Govern

La Sala d’Exposicions del Govern obre una nova proposta que situa el retrat en el centre del debat contemporani. ‘[Referents]. Lita Cabellut + Maseda’, organitzada amb la col·laboració d’ArtLab Andorra i comissariada per Eloy Martínez de la Pera, reuneix una vintena de figures clau del nostre temps a través de la mirada de dos artistes amb llenguatges diferents, però amb una mateixa voluntat, interrogar la condició humana.

Fotos: Xavi Pujol 

La mostra planteja un itinerari obert, on els rostres esdevenen punts de tensió entre passat i present. Els personatges seleccionats —provinents de diversos àmbits, de la cultura a la ciència— no es presenten com a icones tancades, sinó com a presències vives que continuen generant preguntes. En aquest sentit, l’exposició es construeix més com una experiència que no pas com una narració, cada obra apel·la a l’espectador, convidant-lo a revisar els valors que defineixen el nostre temps.

La convivència entre les peces de Lita Cabellut i Marco Maseda és, sens dubte, un dels grans encerts de la proposta. Cabellut treballa el retrat des de la matèria i la ferida. Les seves superfícies, plenes d’esquerdes i veladures, evoquen la fragilitat de l’ésser humà, però també la seva capacitat de resistència. En els seus llenços, el rostre no és només una imatge, sinó un espai on el dolor i la bellesa coexisteixen amb una intensitat gairebé palpable.

Maseda, en canvi, introdueix una mirada més urbana i contemporània, marcada per la intervenció i la ruptura. El seu llenguatge incorpora elements propis de l’art de carrer —grafismes, neons, taques de color— que alteren la representació i qüestionen la noció mateixa d’identitat. Els seus retrats no busquen fixar una imatge, sinó desestabilitzar-la, obrint noves lectures sobre la manera com construïm i consumim referents visuals.

Durant la inauguració, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, va subratllar precisament aquesta dimensió reflexiva de la mostra, destacant la necessitat de recuperar el temps de l’observació en un context saturat d’imatges.