Àlvaro Rodríguez, cinema andorrà a Sitges

Àlvaro Rodríguez ha estat el primer andorrà en ser seleccionat per a participar en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, amb el seu curt “Le Blizzard”, tot i que amb “Wolves”, al 2016, ja havia estat seleccionat, però no era producció andorrana. Va ser tota una experiència per a aquest jove encampadà que té grans projectes i que va portar el nom d’Andorra a un dels festivals més importants del món.

Com vas començar en el món del cinema?

Vaig començar a estudiar Comunicació Audiovisual a la Blanquerna, a Barcelona, però els primers cursos eren comuns als estudiants de màrqueting i periodisme. Al cap d’un parell de mesos em vaig adonar que allò no era el que jo volia i vaig dir als meus pares que volia canviar de carrera. Llavors vaig fer el curs zero de l’Escola de Cinema de Terrassa, i allà vaig veure que el cinema era el meu futur. No vaig poder seguir en aquell centre, i vaig entrar a una escola força nova, Bande à Part, on em vaig trobar molt bé, amb professors molt qualificats, com l’Enrique Urbizu i en Michel Gaztambide, dos grans del cinema, que precisament ara estant triomfant amb la sèrie “Gigantes” que protagonitza un andorrà, l’Isak Férriz, que havia estat protagonista en el nostre primer curtmetratge, i també present en “Le Blizzard”. Quan torno a Andorra, treballo en el rodatge de “Fèlix”, una bona experiència.

“Amb ‘Le Blizzard’ ja portem prop de 20 seleccions en diversos països, i estem en la bona línia”

I els curtmetratges?

Doncs en porto dos, el primer, “Wolves”, el meu treball de final de carrera, de ficció, i després ja arriba “Le Blizzard”, que porto al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Amb “Llops”, que portava el títol en anglès, “Wolves”, vaig aconseguir 108 festival arreu del món, 10 premis internacionals, s’ha vist en 35 països d’arreu del món, i també vaig aconseguir la selecció oficial per Sitges, però no anava amb la bandera andorrana, era una producció espanyola. Amb “Le Blizzard”, també entro a la selecció oficial, i ens nominen al Meliès de plata i aconsegueixo la selecció a l’Abertoir Horror Festival, al país de Gal·les, també amb opció als Meliès de plata, que són com els Òscars del Cinema Fantàstic Europeu. Ara ja portem 18 seleccions en diversos països, i estem en la bona línia.

Parla’m de “Le Blizzard”…

Per a aquest curt vaig aconseguir la subvenció més important del ministeri de Cultura de l’any 2017, era un projecte ambiciós i que va costar molt de tirar endavant. Si volia lluitar per la selecció de Sitges, necessitava apostar Fort. Volia una actriu que parlés francès, gràcies a l’Isak Férriz vaig contactar amb l’Aida Folch, una gran professional, li va agradar el projecte i la vaig poder enredar. El rodatge va ser dur, vam tenir molta neu, rodàvem al coll d’Ordino i als cortals d’Encamp i nevava cada dia! Érem més de 60 persones, que és molt per fer un curt de 13 minuts. En total van ser sis dies de rodatge, realment molt intensos. Vaig trigar quasi un any en escriure el guió, un any en fer la preproducció i nou mesos de postproducció.

Àlvaro Rodríguez i equip al festival de sitges
Foto: McGrau
De què va la història?

A mi sempre m’ha interessat la Segona Guerra Mundial i també la llegenda negra andorrana sobre els que passaven persones per la muntanya. Paral·lelament, m’impacta molt la fotografia de l’Ailan Kurdi, el nen sirià que va morir ofegat a les costes de Turquia. Llavors se m’acudeix escriure la història de “Le Blizzard”, que parla d’una mare, Marie (Aida Folch), que ha d’abandonar el seu país en condicions extremes i acaba de perdre la seva filla, Margot. Tot això en un ambient fantàstic on es barregen refugiats dels Pirineus i Guerra Mundial, on retrato una espècie de purgatori, on tothom està condemnat a repetir la seva història dintre d’una mena de bucle temporal i tots ells són fantasmes.

Ets el guionista i productor de “Le Blizzard”?

Sí, vaig escriure la història, el guió, la vaig produir juntament amb Paula Peña i dirigir. M’agrada escriure les meves històries i, és clar, dirigir-les.

Quina sensació vas tenir al Festival de Sitges?

Va estar molt bé, representar el meu país en un festival d’aquest nivell va ser fantàstic. El dia de la projecció, la sala estava plena, amb més de 400 persones, no hi cabia ningú més, es van exhaurir les entrades. Quan vaig conèixer els noms dels jurats de la secció de curtmetratges, em va fer molta il·lusió saber que hi havia un escriptor suec de renom, John Ajvide Lindqvist, de qui van portar al cinema el seu llibre “Déjame entrar”, una de les obres més interessants que he vist, una història de vampirs on no hi surt ni un ullal! És un conte preciós. El cas és que Sitges va ser una gran experiència, allà tens l’oportunitat de veure grans pel·lícules que no s’han estrenat. Vaig conèixer grans del cinema, com l’Ed Harris o el Peter Weir, que ens va donar una màster class.

Àlvaro Rodríguez cineasta
Foto: McGrau
Decebut per no haver guanyat cap premi?

No hi va haver sort, però vaig gaudir molt del festival, de l’ambient, Sitges és tot un referent, una cita mundial de renom del cinema fantàstic.

Quins són els teus projectes?

Tinc al cap un altre curt i també m’agradaria escriure un llargmetratge. Aquest món no és fàcil, són dos mons diferents, però crec que val la pena viure les dues experiències.

Sempre en el cinema del terror?

M’agrada el cinema fantàstic, però en soc un fanàtic. Però també m’interessen altres gèneres, no descarto res.

Presentació de Le Blizzard a Sitges
Foto: McGrau
Quina pel·lícula no et cansaries de veure?

Mmm.. “Juràssic Parc”! Que vaig veure quan era petit i va fer que volgués estudiar cinema, després de descobrir que realment no volia ser paleontòleg. Però ara potser la que veuria més sovint seria “París-Texas” o “Gattaca”.

Digue’m a quins actors t’agradaria tenir en una pel·lícula teva?

Javier Bardem i Emily Blunt, sens dubte.

En quin punt es troba el cinema andorrà?

Molt embrionari, s’estan fent coses, poc a poc. Podem parlar de “Fèlix”, que s’ha fet a Andorra, o “Nieve Negra”, entre altres, però poca cosa de moment. En canvi, sí que es pot afirmar que hi ha un bon planter d’actors.

______________________________________________

Àlvaro Rodríguez
Foto: McGrau

L’Àlvaro Rodríguez Areny neix a Encamp el 22 de febrer de 1991. Va a l’Escola Andorrana d’Encamp, després fa el batxillerat marxa a Barcelona a estudiar Comunicació Audiovisual a la Blanquerna. Ben aviat s’adona que no es troba a gust en aquesta carrera i decideix començar a estudiar cinema a Barcelona. Torna a Andorra i es posa a treballar com a monitor de lleure a l’àrea de Jovent del comú d’Encamp, sense deixar de banda el cinema. Amb “Le Blizzard” aconsegueix entrar a la selecció oficial del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, portant el nom d’Andorra a l’elit dels festivals d’aquest gènere. A banda del cinema, és aficionat a la lectura i a la música.

 

Més info