Carlos Lamela, arquitecte: “Confort, privacitat i sostenibilitat han d’estar presents en tot el procés d’ideació ”

L’autor de projectes emblemàtics com la remodelació del Santiago Bernabéu, el nou Estadi de Son Moix, les terminals T4 i T4S de l’aeroport de Madrid-Barajas, entre d’altres, ara també ostenta l’autoria de La Gonarda Exclusive, una promoció de luxe integrada en la natura d’Andorra que redefineix el concepte de benestar residencial. Amb una trajectòria que l’ha consolidat com un dels arquitectes més reconeguts del panorama internacional, Carlos Lamela ha sabut conjugar funcionalitat, bellesa i sostenibilitat en cada projecte que porta la seva firma. En aquesta conversa, Lamela comparteix els seus reptes creatius, el treball conjunt amb la interiorista Olga López de Vera i com Andorra pot convertir‐se en un nou referent de luxe discret, totalment integrat amb la natura.
Entrevista: Josep Segura
Sobre el projecte La Gonarda Exclusive
La Gonarda Exclusive representa un concepte de luxe integrat en la natura andorrana. Quin ha estat el repte arquitectònic principal a l’hora de concebre aquest projecte?

Cal tenir sempre en compte que un projecte d’Arquitectura mai és aïllat de l’entorn on s’ubica. Aquesta meravellosa disciplina, anomenada Arquitectura, es basa en la conjunció d’Art i Tècnica, i sempre sota el prisma de l’Humanisme més ampli. Lògicament, la integració en l’entorn és una premissa fonamental, i amb més raó encara quan es tracta d’un paisatge tan excepcional com l’andorrà.

Com definiria l’essència arquitectònica de La Gonarda Exclusive i què la fa única en el panorama residencial de luxe europeu? Hi ha influències o referències internacionals que l’han inspirat en aquest aspecte?

L’essència arquitectònica es basa en l’excel·lència intrínseca que ha de tenir un projecte d’aquest tipus. Avui dia, davant de la gran competència i la qualitat dels productes arquitectònics que es veuen a Europa, la singularitat ha de fonamentar-se en un profund respecte pel paisatge, la reinterpretació de l’Arquitectura tradicional i el reconeixement de l’entorn circumdant.

Quines innovacions tecnològiques i solucions arquitectòniques s’han integrat per garantir confort, sostenibilitat i privacitat en aquest projecte?

Un projecte arquitectònic d’aquestes característiques, dirigit a usuaris molt exigents, ha de ser en essència un projecte “rodó” amb una visió de tres-cents seixanta graus, que prioritzi els fonaments clau de l’Arquitectura i no permeti cap errada ni tan sols en el menor detall. Paraules com confort, privacitat i sostenibilitat han d’estar presents en tot el procés d’ideació des del primer moment.

El projecte sembla profundament arrelat al territori andorrà. Com s’ha treballat la integració paisatgística i l’impacte mediambiental?

L’arrelament al territori en qualsevol projecte és fonamental, prioritari i inevitable, i cal estudiar detingudament els elements preexistents. L’anàlisi de l’impacte mediambiental, que ineludiblement es produirà, s’ha de fer amb una metodologia i coneixement adequats, però sobretot amb molt de respecte, afecte i sentit comú.

 En una època en què el “wellness living” és tendència, de quina manera contribueix l’arquitectura d’aquest projecte al benestar físic i emocional dels seus habitants?

L’Arquitectura sempre ha de tenir com a objectiu irreductible el benestar físic i emocional dels seus habitants, sigui quina sigui la tipologia (terminal aeroportuària, centre hospitalari, equipament educatiu, etc.). En l’Arquitectura residencial, aquest equilibri i harmonia entre l’aspecte físic i l’emocional ha de ser independent del nivell econòmic que puguin adquirir els habitatges, i és un objectiu completament possible, tant en residències d’alt nivell com socials.

Col·laboració amb Olga López de Vera
 Com ha estat la col·laboració amb la interiorista Olga López de Vera en aquest projecte? Què aporta la seva visió a la seva arquitectura?

La contribució dels interioristes en projectes residències d’alt nivell —igual que en els hotelers— és fonamental i imprescindible des del primer moment. En aquest cas no ha estat una excepció: l’Olga ha estat una col·laboradora excepcional amb qui ha estat molt fàcil treballar, perquè existeix un llenguatge comú entre ella i nosaltres, els arquitectes. Ha entès perfectament la creació arquitectònica per poder desenvolupar la seva inestimable tasca.

Creu que el valor d’un habitatge de luxe rau en la seva arquitectura, en el disseny interior o en la relació harmònica entre ambdós?

Evidentment, l’èxit d’una realització es basa en la combinació perfecta i l’harmonia entre l’arquitectura i el disseny dels interiors. Tant per a la definició dels espais com per als detalls dels acabats, l’elecció de peces singulars i el mobiliari, tot ha de fer-se de manera sincronitzada per a obtenir el resultat esperat. És impensable que arquitectes i dissenyadors d’interiors treballin per separat. En el nostre cas, va ser una relació extraordinària des del primer moment.

Després de treballar en projectes icònics arreu del món, què el va seduir de participar en una promoció com La Gonarda?

Aquest és sens dubte un gran projecte, molt icònic i de gran transcendència… potser no té la magnitud d’un hospital o una terminal aèria, però les coses importants no es classifiquen per la grandària, sinó per la seva rellevància relativa. Aquest tipus de projectes, com petites joies, s’han de tractar amb molt d’afecte i profunditat.

Com valora el potencial d’Andorra com a destinació de residència per a un públic exigent i cosmopolita, i quin paper creu que pot jugar l’arquitectura —i vostè mateix— en aquest posicionament de futur?

Andorra s’ha convertit en una de les destinacions més interessants de les últimes dècades. El seu potencial paisatgístic, la seva situació estratègica entre dues grans nacions històriques —Espanya i França—, la seva rica història i el seu alt desenvolupament la fan un punt d’atracció ineludible i molt atractiu. Per mantenir aquest interès, l’arquitectura ha de ser una de les eines més útils per embellir els nuclis urbans i dotar-los de l’atractiu necessari. Per a l’Estudi Lamela, aquest projecte ha estat una oportunitat excepcional i estem molt agraïts als nostres clients per la seva confiança. Esperem estar a l’altura per assolir els objectius proposats.

Vincle amb Andorra i projecció internacional
Després de tants projectes emblemàtics, què significa per vostè l’arquitectura avui? Què l’apassiona encara de la seva professió?

L’Arquitectura és la disciplina artística més important, per tot el que implica i per la seva rellevància fonamental en el nostre hàbitat. És una professió bellíssima i apassionant que jo he tingut la fortuna de viure des d’una gran i singular atalaia, la qual m’ha permès visionar el món amb una perspectiva fascinant. De la meva professió m’apassiona tot, perquè l’Arquitectura és gairebé “tot” per a l’ésser humà.

Ens pot avançar algun projecte que l’il·lusioni especialment?

Potser dels projectes més importants i transcendents que ara tenim en marxa, per la seva rellevància, destacaria les ampliacions de totes les terminals de l’Aeroport de Madrid-Barajas. Fa gairebé vint anys vam inaugurar la T4 —projecte realitzat en col·laboració amb l’oficina de Richard Rogers—. Llavors semblava una bogeria per la seva grandària… avui ja s’ha quedat petita i estem desenvolupant un projecte complex i molt important per a la seva ampliació. També treballem en el nou Edifici Facturador de les T1/T2/T3, que serà un gran contenidor aeroportuari. Personalment, m’il·lusiona especialment i l’Estudi Lamela hi posarà tot el seu talent i entusiasme perquè vegem com creix ben aviat.

“Com a interiorista, treballar amb un arquitecte a qui admiro tant com Carlos Lamela ha estat una oportunitat de la qual estic profundament agraïda. Quan l’arquitectura i l’interiorisme es conceben com un tot des de l’inici, el projecte adquireix una harmonia que transcendeix el purament estètic. Aquesta col·laboració ens ha obert la porta a un projecte apassionant: portar la nostra visió conjunta a Andorra, un lloc on l’autenticitat del paisatge ens ha inspirat profundament. És un repte que assumim amb emoció, respecte i propòsit.” Olga López de Vera, interiorista.