Els Germans Torres no descarten establir-se a Andorra amb un restaurant d’alta muntanya

La cuina dels Germans Torres va pujar a 2.350 metres d’altitud per oferir un sopar, al Restaurant Llac de Pessons, al sector Grau Roig de Grandvalira, el passat 29 de març. Amb tres estrelles Michelin, tres sols Repsol i una trajectòria que combina passió, innovació i arrels familiars, els germans Torres s’han convertit en un referent indiscutible de la gastronomia contemporània. En Javier i en Sergio no només cuinen plats, sinó que expliquen històries a través dels sabors. Parlem amb ells sobre el seu recorregut, la seva visió de la cuina de muntanya i la connexió —present i futura— amb el talent gastronòmic d’Andorra.

Entrevista: Josep Segura /Elena Melgarejo · Fotografies: Noelia Farias

Heu fet un camí impressionant fins a aconseguir tres estrelles Michelin. Quins són els moments més importants que heu viscut?

Tota la trajectòria ha estat fonamental per a nosaltres. Però, si haguéssim de destacar alguna cosa, seria la complicitat entre el meu germà i jo, el rigor i, sobretot, la feina. Venim d’una àvia que cuinava molt bé, l’àvia Catalina, i ens vam enamorar de la seva cuina. Des de petits vam somiar a tenir un restaurant per retre-li homenatge. Això va ser el motor de tot.

L’àvia Catalina continua present als vostres plats?

Sí, molt. A casa sempre hi havia un brou bullint, no faltava mai. Nosaltres fem una cuina que es basa en el sabor i el temps. Tenim deu cuines al restaurant, i una d’elles és només per fer els fons.

El vostre restaurant no és només un espai gastronòmic, sinó una experiència immersiva. Com va néixer aquesta idea?

De petits, vivíem en un apartament petit, davant del Parc Güell, on la cuina era el centre de tot, era on fèiemvida amb la família. Vam pensar que si algun dia teníem un restaurant, aquest hauria de ser una cuina amb taules, no un restaurant amb cuina. Vam estar molt de temps buscant un espai diàfan, gran, on la cuina fos al centre i les taules estiguessin al voltant. Aquesta disposició crea una energia única, tant pels comensals com per a l’equip.

Com us inspireu per a crear un plat?

La inspiració pot venir de qualsevol lloc. Ara mateix, aquí a la muntanya, veig els pins coberts de neu, i penso: podríem fer una essència de pi, un gelat de pi o un aperitiu amb pi. Amb aquesta idea inicial, comencem a crear.

Com ha arribat la vostra cuina fins a Grandvalira?

Encara no ho sabem del tot (riu), però estem molt contents. Ens encanta l’esport, l’esquí, i Andorra ens fascina. Cuinar a més de 2.000 metres d’altitud és tot un repte. Ens motiva pensar en què oferirem, com ho farem i quin missatge volem transmetre als comensals.

Els Germans Torres van portar la seva cuina de tres estrelles Michelin al Restaurant Llac de Pessons a Grandvalira

Ja havíeu cuinat abans a Andorra?

Sí, fa un temps vam fer un programa de cuina on vam cuinar una fondue en un dels pics d’Andorra, amb molt de vent aquell dia. Coneixem bé la cuina d’Andorra i ens agrada molt. Té molta identitat i és una cuina d’alta muntanya amb un gran potencial. Hem vingut sovint per conèixer els productes locals.

Hi ha algun plat d’Andorra que t’agradi especialment?

La sopa de ceba és un plat que m’agrada molt, i per això avui l’oferirem. És un plat molt típic d’Andorra, i molts restaurants en fan la seva versió. També m’agrada molt el trinxat, especialment aquí a Andorra, on el fred i la qualitat de les verdures fa que sigui excepcional.

Creus que Andorra pot convertir-se en una destinació gastronòmica?

Té moltíssim potencial. Conec al Carles Flinch, que va treballar amb mi a l’Akelarre, així com altres xefs com ara el Francis Paniego o el Nandu Jubany. Que grans noms vinguin a Andorra ajuda molt, però també és fonamental que la gent d’aquí aposti per la cuina local. Això farà brillar la gastronomia andorrana.

Us plantegeu establir-vos a Andorra en un futur?

No ho descartem. Hem tingut algunes propostes per establir-nos aquí, fins i tot idees com un restaurant d’alta muntanya. Tenim un concepte que seria molt potent i adaptat al país, però de moment estem molt ocupats en altres projectes. Però mai se sap.

Tot i estar centrats en altres projectes, els Germans Torres no descarten establir-se a Andorra

Quins són els vostres reptes de futur?

Els nostres reptes ara mateix estan centrats en el dia a dia. El millor premi és veure que els clients surten contents. Les estrelles Michelin i els premis són importants, però el veritable reconeixement per a nosaltres és el somriure d’un client satisfet.

Ens pots avançar algun projecte nou?

Recentment, hem obert “El del Mar”, al Port Olímpic de Barcelona, un projecte molt gran i ambiciós. A més, estem treballant en un altre projecte, però encara no puc dir massa. El que sí que puc dir, és que serà un bar amb el toc Torres, molt diferent, però especial.