Diana Herrero, de Lleó a Andorra

Fa 15 anys que la Diana Herrero viu a Andorra i en fa tres i mig que va decidir treballar a la immobiliària del seu marit, el Gerard Galí. Abans havia treballat a Perfumeria Júlia, però ara està encantada de compartir també amb la seva parella el lloc de treball.

Arriba a Andorra per amor.

Sí, vaig conèixer el Gerard, que havia de ser el meu marit, als Estats Units, quan tots dos estàvem estudiant, ell tenia 19 anys i jo 22. Ens vam conèixer el primer dia d’universitat, vam començar a sortir i… ja han passat 21 anys des de llavors! Hemos viscut moltes experiències junts i hem aconseguit el nostre somni de formar una família unida i treballar en una cosa que ens apassiona.

Com se sent al país?

Des del primer dia me he sentit molt ben acollida, tant per la meva família política com pels companys de treball, molts dels quals ara ja són amics. A banda del clima, molt similar al del meu Lleó natal, m’encanta la cultura d’aquest país, que es basa en l’esforç i l’esperit de sacrifici, i que té en la família un pilar fonamental. Mai no m’ha costat adaptar-me on he viscut, segurament perquè a 13 anys ja vaig marxar de casa, primer per motius esportius, després pels estudis i finalment per la feina. Però em sento afortunada d’haver-me situat a Andorra, i agraïda per tot el que m’està donant aquest petit gran país. És per això que quan un client estranger em pregunta com es viu aquí, només tinc paraules d’agraïment i bones experiències per explicar.

Com porta el tema de treballar amb la parella?

Molt bé! Al principi em feia una mica de por que el fet de passar tantes hores junts pogués espatllar una relació de parella que, en el seu dia, la distancia no va poder trencar. Però ha estat tot el contrari, el Gerard i jo som molt diferents però complementaris, i treballar junts ens beneficia, tant a nivell professional com familiar. Fins que vaig entrar a la Immobiliària Galí, jo treballava a Perfumeries Júlia. Va ser la meva primera feina a l’arribar, i vaig marxar, com a responsable de Recursos Humanos. Va ser una gran experiència, em va permetre aprendre de fantàstics professionals i desenvolupar-me en una de les empreses més importants del país. La veritat, no va ser gens fàcil prendre la decisió de marxar…

Com concilia la vida laboral i familiar?

Doncs em costa, com a qualsevol dona treballadora. Reconec que era més difícil quan treballava a Júlia, ja que al tenir un càrrec de responsabilitat en una empresa del sector del comerç i, segurament a causa del meu caràcter autoexigent, la conciliació era  complicada. Ara segueixo implicada al 100% en la meva feina, però puc organitzar el temps de manera diferent, i la flexibilitat, ajuda. Igualment compto amb el Gerard i amb ajuda externa quan no arribem a tot. Tenim dues filles precioses que acaparen tot el meu temps fora de la feina, i m’encantaria poder estar més temps amb elles. També m’agradaria inculcar-los l’esperit d’esforç i del sacrifici i penso que no hi ha millor manera que predicar amb l’exemple.

“Hi ha molta activitat, tant de lloguer com de venda, tenim molts clients estrangers, europeus i americans”

La immobiliària canvia de lloc…

Si! Amb certa tristesa, ja que a l’antic local hi hem treballat molt bé. Però volem donar una imatge més moderna. El mercat actual és molt competitiu i la imatge és important. Com diu el refrany, “el hábito no hace al monje”… però el distingeix. També renovem el logotip i canviem el nom comercial que fins ara era IMGA, l’abreviatura d’Immobiliària Galí, i ara serà “Galí Properties”. Així evitem abreviatures confoses. L’objectiu del canvi és també ampliar i optimitzar l’espai de treball, ja que la plantilla ha augmentat en els últims anys i no descartem seguir creixent.

En què us diferencieu de la competència?

Això ho han de dir els clients…. Som una empresa amb uns valors molt clars, que inculquem a l’equip des del primer dia que s’incorporen a l’empresa: orientació al client, honestedat, treball en equip i discreció. També destacaria el fet que treballem sense exclusives, per garantir al propietari la màxima llibertat a l’hora de comercialitzar la seva propietat. La nostra premissa és que cal fer el mateix esforç per cadascuna de les propietats dels que ens dipositen la seva confiança. La nostra feina és aplicar tot el nostre “saber fer” per gestionar la venda lloguer de la propietat que se’ns ha confiat, amb agilitat i professionalitat.

Com veu el sector immobiliari avui a Andorra?

És un mercat dinàmic i hi ha molta activitat, tant de venda com de lloguer. L’obertura econòmica ha tingut una incidència positiva en el sector. En l’últim any, hem tingut clients de moltes nacionalitats, a banda d’espanyols i francesos, que són els clients habituals d’Andorra. Hem tingut russos, grecs, xinesos, japonesos i americans, entre d’altres. El pas natural dels nous residents és primer llogar i després comprar, però atesa l’escassedat dels pisos de lloguer, hi ha clients que trien directament l’opció de compra. El client estranger és més difícil, perquè no coneix el mercat i en molts ocasions s’adona que ha de canviar alguns dels seus requisits per adaptar-se a la realitat del país. Això és un repte interessant per a nosaltres i una gran satisfacció, perquè els podem ajudar en el procés. És una part bonica de la feina, ajudar en la recerca d’una cosa tan important com és un habitatge, una inversió o despatx. I quan un client es converteix en amic, la satisfacció és doble.

Què passa amb els pisos de lloguer?

És un tema recurrent en els mitjans de comunicació, la demanda és elevada, sobretot de pisos cèntrics i l’oferta avui és limitada. Això fa que els preus pugin i es facin gairebé inaccessibles per a gran part de la població, és un gran problema que requereix mesures urgents. És una qüestió complicada en la qual hi ha molts actors involucrats, cadascun vetllant pels seus interessos, per això la solució reclamarà accions dràstiques del Govern, que me consta ja està valorant. El problema és que la situació està empitjorant i les possibles solucions no s’implantaran a curt termini i és molt probable que aquesta situació es mantingui durant mesos. Però això no passa només a Andorra, sinó que és un problema generalitzat.

Es desbloquejaran els milers de pisos no declarats propietat de residents estrangers, sobretot espanyols?

Em consta que s’està treballant amb el tema, però aquesta és una qüestió de Govern, no nostra…

__________________________________________________

La Diana Herrero Capellán neix a Lleó el 3 de febrer de 1975. Els llicencia en Administració i Direcció d’Empreses i marxa als Estats Units a fer un màster en Direcció Financera, que és on coneix el que hauria de convertir-se en el seu marit. Va ser esportista d’elit en la seva joventut, diverses vegades campiona d’Espanya en proves de velocitat de natació. Quan arriba a Andorra, treballa a Perfumeria Júlia al departament de comptabilitat i després com a responsable de Recursos Humans. Té dues filles, la Gala de 10 anys i la Clara de 7. En aquesta etapa de la seva vida assegura que no té temps per a moltes aficions.