Entrevista Natalia Cusnir: “Lana Molona neix de ‘liarme’ la manta al cap”

Lana Molona és el nom del nou projecte encapçalat per Natalia Cusnir i Annie Barthélémy, que va veure la llum el passat mes de març i que té com a objectiu convertir-se en una de les botigues en línia més visitades pels apassionats del món de les llanes i dels teixits.

La crisi de la Covid-19 ens ha colpejat a tots d’alguna manera, però a molts també els ha ajudat a reinventar-se, a buscar noves eines per a tirar endavant nous projectes. Va ser el teu cas, la crisi et va ajudar a obrir nous horitzons?

“Lana Molona” neix de ‘liarme’ la manta al cap.  És a dir, no va ser la crisi, però tampoc va ser una cosa que tingués molt planificada. Jo soc una addicta, entre cometes, a fer punt, al món de les llanes, dels fils, a crear peces que, malgrat que pugui sonar molt egoista, només les faig per mi. És molt difícil que et regali una peça feta per les meves mans. Sobretot, perquè estic convençuda que moltes vegades no li donem el valor que tenen. Hi havia arribat a un punt que, cada vegada que marxava amb la meva família a una altra ciutat, els obligava fer unes rutes llaneres, fins que va arribar un moment en el qual, amb el suport del meu home i de l’Annie, amb la qual comparteixo aquest projecte, vam decidir muntar aquest negoci de llanes. Què és el pitjor que ens pot passar, que arribem a l’edat de jubilació i tinguem moltes llanes per a fer moltes coses? “Lana Molona” neix una mica d’això, de dir, perquè no?

I per què es diu Lana Molona?

En un sopar d’amics, amb el meu home, vam explicar aquest projecte i vaig comentar que m’estava plantejant muntar un negoci, que estava pensant el nom, perquè costa molt trobar un nom amb el qual realment t’identifiquis. I, en un moment, el nostre amic va dir: ostres, això de la llana mola, m’agrada!, després el meu home va dir: oi que és “molona”? A partir d’aquell moment ja va quedar “Lana Molona”. Veritablement, sempre vam buscar una referència que reflectís el caliu que et dona tocar peces de llanes.

D’on ve el teu amor i passió per la llana, qui t’ho va inculcar?

Quan era petita odiava tricotar! Suposo que, el fet de fer-me gran, em va fer estimar més tricotar, ja que m’ho va ensenyar la meva àvia perquè en aquella època era molt normal que les dones més grans ensenyessin a les més petites a fer aquestes manualitats.

Creus que és molt difícil emprendre i començar un negoci des de zero?

Sí, no és fàcil. Estic convençuda, i només em refereixo a Lana Molona, que els negocis online costen encara més. Andorra és un mercat difícil pel món online, costa molt fer-se visible i suposo que no tenim encara aquell costum de comprar llanes online, encara que compren altres coses per internet. De moment és un projecte online, molt embrionari, molt petit i ara mateix no volíem fer una gran inversió en un local. Per això vam començar amb una botiga online, però no diem que no podem arribar, en algun moment, a tenir un petit local i fer altres coses. De moment, és un projecte amb el qual anirem a poc a poc. Ara mateix no és el moment de fer una gran inversió per muntar una botiga física

En accedir a ‘Lana Molona’, què troba la gent a la botiga?

Jo sempre dic que un servei ‘molón’. És una botiga online, però les persones del país que vulguin veure aquelles llanes, sense cap mena de compromís podem quedar en un lloc perquè les puguin tocar. Entenc que amb la llana, el fet de poder tocar és vital, per això oferim aquesta possibilitat. També fem un servei a domicili gratuït i, a més a més, aconsellem en el tipus de fil idoni per a la peça que vulguis fer. Quan fem arribar els paquets no posem només la llana, sinó que també afegim algun detallet del món del tricot que pugui ser útil, com ara un marcador, per exemple, i ho acompanyem d’un bon té, perquè ho puguis gaudir a casa, mentre fas el teu tricot. El que troba el client és el caliu d’una passió que podem transmetre a les persones, que és el que oferim l’Annie i jo a una altra persona que vol passar-s’ho bé amb un projecte.

D’on procedeixen les llanes?

Una de les fites que ens vam plantejar amb l’Annie era comprar les llanes a petits productors, que en molts casos no et demanen una comanda molt gran. També que no hi hagi maltractament animal i, si és possible, que estiguin tractades amb tints naturals. És a dir, amb productes que ens dona la natura com ara plantes, flors, vegetals, branques, entre altres elements. Totes les llanes que tenim, i que esperem tenir, han de complir amb aquesta filosofia.

Amb quines marques esteu treballant?

Pel que fa a marques, com jo vaig néixer a l’Uruguai, treballem amb “Malabrigo”, que és una empresa uruguaiana dedicada a aquest sector. També tenim llanes de Gepard, que és una llana danesa que he trobat per les xarxes socials i, malgrat que encara no he estat a Dinamarca, sé que la propietària s’encarrega de fer, ella mateixa, tot el procés, des de l’inici i fins al final i, a més a més, tintant amb elements naturals. Igualment, treballem amb dLana, que és una marca madrilenya que respecta els animals i treballa amb ovelles transhumants. És una llana més rústica, però no perquè sigui més rústica pica, sinó que al tacte és més rústic. Finalment, hem incorporat “Lanasalpaca”, una llana que es produeix a Castelló i que també manté aquesta filosofia de no maltractament animal. És una empresa familiar on hi ha un matrimoni al darrere. Ells em van proposar agafar els  “chachivaches tejeriles” de Laura Algarra, que és una dissenyadora valenciana.  Es tracta de coses que van molt bé quan tu fas una peça, com ara marcadors, mesuradors de tensió, bloquejadors de la teva mostra, entre altres coses.

Si alguna persona busca alguna marca en particular, l’hi podeu facilitar?

Sí, perquè no? Jo sempre dic que som petits, però si aquesta marca no està al país, la podem portar, sempre que no hi hagi una altra botiga que la comercialitzi. No portarem marques que ja tinguin les botigues físiques que hi ha al país, perquè ens agrada la competència, però competència sana.

Teniu en projecte obrir una botiga física a Andorra?

Obrir una botiga física seria el nostre somni fet realitat.

Com t’imagines d’aquí a un temps el destí d’aquest projecte que recentment comenceu?

Si em deixo portar molt, m’imagino amb una botiga molt càlida, on pots prendre un bon te, un bon cafè o menjar un pastís casolà. No necessàriament hauries de venir a fer una compra, sinó que vinguessis amb les teves agulles i el teu projecte per passar una bona estona. Aquest és el nostre somni, que “Lana Molona” sigui un lloc de trobada de persones que vulguin fer el seu projecte i que, lògicament, si compren les nostres llanes, estarem encantades. Però ens agradaria que poguessin venir a acabar el seu projecte, tot sabent que tindran un bon cafè i un somriure al darrere, també que podràs compartir una molt bona estona amb una altra persona.