Gerard Pérez: “Estic convençut que tornarà la bombolla immobiliària”

Fa 15 anys que va crear la immobiliària Attic, que s’ha fet un lloc destacat en el sector al país. Gerard Pérez es troba ara al capdavant de la companyia, que és especialista en gestió de patrimonis.

Què és Attic?

Attic és la marca comercial, l’empresa es diu GRP. La vam muntar fa 15 anys amb dos amics més, i en fa 10 que vaig decidir comprar les seves accions i dedicar-m’hi exclusivament. Vaig passar l’examen de gestor immobiliari, em vaig col·legiar i he tirat endavant Attic tot sol.

Quina és la principal activitat de l’empresa?

Som especialistes en gestió de patrimonis, “brookers” de la propietat. Des de l’administració de  finques, patrimonis personals, així com totes les activitats pròpies d’una agència immobiliària, lloguer, venda i gestió d’apartaments, terrenys, xalets i locals comercials.

Com ha viscut l’evolució del sector en els últims anys?

Quan vaig començar en aquest món, fa 15 anys, era l’època del “boom” comercial. Es venia absolutament tot, al preu que fos, estigués o no acabat. Això venia motivat per les ànsies de les persones de ser propietari del seu pis. A Andorra, com a país mediterrani que és, seguia la línia dels països llatins, on un no se sent realitzat fins que no és propietari. No passa com als països nòrdics o als Estats Units, en què les persones viuen de lloguer i no compren el seu habitatge fins que arriben gairebé a l’edat de jubilació, la qual cosa els permet la mobilitat laboral. En aquell moment, els bancs deixaven els diners massa fàcilment. Amb la crisi, van tancar l’aixeta i van passar d’un extrem a l’altre. Es va viure una època molt dura.

“En l’època del ‘boom’ comercial, es venia absolutament tot, al preu que fos, estigués o no acabat”

I ara, com creu que evolucionarà?

Ara estem sortint del forat. Els bancs fan millor les seves funcions, ara controlen molt més les possibilitats d’endeutament de cada client. Però l’home és l’únic ésser que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, i em temo que tornarem a caure en els mateixos errors. Avui, si els hereus d’una persona que va comprar un pis en l’època del “boom”, se’l volen vendre, tenen problemes per treure’n els diners que van pagar. Però, en general, la tendència és positiva. Andorra segueix sent un país molt atractiu per als inversors, oferim seguretat jurídica, comencen a arribar moltes persones jubilades que estan cansades de pagar impostos a França o a Espanya, i compren pisos. També aprecien l’elevat nivell de seguretat ciutadana que té Andorra, a banda de l’entorn natural esplèndid que tenim. Però reconec que l’oferta immobiliària és cara.

Creu que tornarem a caure en una bombolla immobiliària?

Sí, no en tinc cap mena de dubte. Ja t’he dit abans que l’home és l’únic ésser que no té memòria històrica… No sé quan hi caurem, però arribarà, segur. Els bancs seguiran deixant diners, les persones se seguiran endeutant… A Espanya també està remuntant el mercat de les segones residències, i aquí seguirem la tendència.

Quin és el vostre perfil de client?

Tenim una clientela molt diversa, un 50% gent del país i el 50% restant, residents passius.

Què demana el client estranger?

Si és una persona que ve per negocis, voldrà un pis cèntric, a la zona d’Andorra la Vella o Escaldes. En canvi, algú que estigui fora del mercat laboral, preferirà llocs més tranquils com Arinsal, la Massana, Anyós o Sispony.

“Els bancs fan millor les seves funcions, ara controlen molt més les possibilitats d’endeutament de cada client”

Com creu que afectarà el sector l’acord d’associació amb la Unió Europea?

Hi ha molt poca informació al respecte, encara no veig clara la incidència. Em pregunto si realment millorarem amb l’acord, fins ara estàvem molt bé…

Com ha afectat el país l’intercanvi automàtic d’informació?

Ens ha fet molt mal. Mira, sobre el tema dels pisos buits propietat d’estrangers, asseguren que són uns 2.000, però jo crec que n’hi ha molts més. Tinc clients que m’han proposat regalar-me el pis. Però és impossible! El propietari ha hagut de tancar el compte pel tema de l’intercanvi automàtic. La transacció s’ha de fer a través d’un xec bancari, però el client no el podrà ingressar enlloc, perquè ha de demostrar que el seu pis està declarat oficialment a Espanya. És surrealista! Es veu que el Govern està estudiant com resoldre el tema. Tenim una gran mancança de pisos de lloguer i, a més, els preus són molt elevats.

Precisament, com pensa que es pot resoldre aquesta mancança?

Incentivant la venda de pisos a persones que tinguin la intenció de llogar-los. El problema és que els pisos són cars i perquè donin rendibilitat, el lloguer ha de ser elevat. Ara, amb la problemàtica de l’allotjament dels temporers, correm el perill de tenir pisos “patera”, amb gent dormint al passadís i a qualsevol lloc per manca de lloc on viure. Mira, aquesta temporada, el 50% dels habitatges que tinc a pistes, me’ls han llogat els hotelers i estacions d’esquí per allotjar els seus empleats.

 __________________________________________________

El Gerard Pérez Patiño neix a la Seu d’Urgell el 12 de juny de 1962. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona, però no acaba la carrera. Es decanta llavors per un grau superior d’Administració i Direcció d’Empreses a la UB. Arriba a Andorra l’any 1978 per treballar al costat d’Antoine Pérez al departament d’electrònica a Pyrénées. Després obre botigues d’electrònica, la primera la munta als 18 anys. Fins als 45 anys segueix en el mateix ram, i en fa 15 que va obrir Attic, amb dos socis més. Primer va estar cinc anys compaginant la seva feina a la botiga amb la immobiliària, fins que fa 10 anys decideix comprar les accions als seus socis i consagrar-se exclusivament a Attic. Està casat, té una filla, l’Aida, de 36 anys. Li encanta el mar, navegar, la lectura i estar amb la família i els amics.