Laura Lucas, repensant el món de la numismàtica

Filatèlia Andorrana és la materialització de l’afició del Vicens Lucas per les antiguitats i el col·leccionisme, en especial en els àmbits de la numismàtica i la filatèlia. Vicens ha sabut transmetre aquesta passió a la seva filla, Laura Lucas, qui va assumir la missió de portar les regnes del negoci familiar en un sector cada dia més digitalitzat i competitiu, en el qual els joves són un públic molt important a tenir en compte.

Fotos: César De Pablos
Com vas entrar al món de la filatèlia?

Vaig entrar a la filatèlia a través del meu pare. Quan era molt joveneta, hi venia els cap de setmana a ajudar-lo i, de mica en mica, vaig anar introduint-me i, com és un món que m’agrada molt, vaig decidir quedar-me amb ell.

Compagines la teva feina com a filatèlica amb alguna altra o ets aquí amb dedicació exclusiva?

Normalment, estic 100% a la botiga, però a vegades vaig buscant algun extra per un tema de fer coses diferents, ja que aquest és un negoci diferent i tinc el meu pare aquí tot el dia; som dues persones aquí que, amb el volum de gent que hi ha ara mateix, no treballem del tot (riu). Són coses molt puntuals; quan vaig molt avorrida, faig algun extra per treure’m l’avorriment.

El món de la numismàtica i del col·leccionisme, certament, ha canviat molt. Com vas afrontar aquests processos d’adaptació?

Pel que fa a la filatèlia o el tema dels segells, aquest està bastant obsolet perquè això d’enviar cartes ja no es fa. Ara enviem WhatsApp o correus per l’ordinador, quan abans rebíem unes 30 felicitacions de Nadal per correu postal. Ara em concentro més en la numismàtica, ja que hi ha molta gent jove interessada que, demanant canvi en algun establiment, pot trobar monedes de valor. Ara que la gent jove s’ha interessat de mica en mica, això és el que sosté molt bona part de la numismàtica.

En l’actualitat, aquest tipus de negocis són rendibles?

En el tema numismàtic, sí, perquè realment hi ha molta gent que col·lecciona monedes. Tot i que el tema dels segells està bastant obsolet, amb el meu pare, que té segells que va comprar fa molts anys, fem ‘carpetetes’ de souvenir amb nou segells que oferim per 3 euros; es venen de manera fàcil, són macos i són tots segells d’Andorra que la gent valora per a regalar o col·leccionar. Malauradament, el col·leccionisme de segells s’està acabant perquè és una tradició de la gent gran, que, quan mor, els nets no continuen.

Com projecteu el futur del negoci, ara que la digitalització continua guanyant molt terreny?

Veig bastant bé el futur de la numismàtica, traient el tema de la Covid-19. Fem bones vendes a gent jove, que és quelcom que m’interessa, perquè les monedes mai no perden valor.

Com arribeu a aquest tipus de públic jove?

Fem bastant publicitat i també estem presents a la ràdio, però, normalment, els que col·leccionen són persones que ja ho feien des de fa temps, des de petites coses com ara les xapes de cava, per exemple. Aquestes persones, posteriorment, es van interessant per col·leccionar altres coses. No és que busquem a la gent jove directament, però sí que fem publicitat a Facebook i cosetes així.

Els euros andorrans van viure un gran auge durant el 2014, però continuen essent atractius?

Aquell va ser un any molt especulatiu, perquè la gent que venia a comprar-nos les monedes no ho feien per col·leccionar-les, sinó per a tornar-les a vendre. A partir d’aquell moment, després del 2014, la gent es va començar a aficionar; vam veure les monedes d’Andorra, que són d’un país petit i amb un tiratge limitat, que sempre desperta un interès en gent que les compra en 22 euros quan surten, però, al cap de 4 mesos, el preu ha apujat a 40 euros. Nosaltres fidelitzem a la gent del país; li truquem perquè puguin comprar les monedes al primer preu.

Vicens Lucas i Laura Lucas

Quins altres col·leccionables es poden trobar a Filatèlia Andorrana?

Aquí pots col·leccionar tot el que vulguis! (Riu). Des de sobres de sucre, marca pàgines, xapes, segells… també tenim molt material per a guardar i cuidar tots els col·leccionables. Hi ha bitllets, monedes i, fins i tot, bitllets de loteria, que són quelcom que la gent també col·lecciona. Sí que hi ha dues filatèlies més, però pel que fa als materials per a guardar els col·leccionables som bastant complets. De tot el que venem, tenim de tot perquè la gent ho pugui guardar.

Quin és el col·leccionable més estrany que us han demanat?

Per a mi no hi ha coses estranyes (riu). Tot és col·leccionable, des de soldadets de plom fins a cotxes antics, o nines antigues, que me les han demanat, però aquest és un sector que no toco.

Al costat del teu pare, el Vicens, hauràs après moltes coses. Què en destacaries?

Com que tenim molts abonats d’Andorra, donem continuïtat als temes dels segells, que són tots d’Andorra. Amb això, culturalment, s’aprèn moltíssim! Penso que destacaria la cultura general. D’altra banda, el tipus de client que ve aquí és pacient, tranquil, amb el qual pots xarrar. La clientela és molt de ‘tu a tu’, es deixa aconsellar i això facilita les coses.

Quina ha estat la teva aportació dins del negoci familiar?

Suposo que modernitzar una miqueta el negoci, ja que el meu pare no toca l’ordinador i jo faig màrqueting online a diferents llocs, em fico en pàgines de numismàtica i coses així. Ara, des que estic aquí, estic fent moltes vendes online i enviem molts paquets a Espanya i França; també ens truca molta gent que ens demana monedes commemoratives. Com que tot s’ha modernitzat, sí que el meu pare necessita algú que es cuidi d’aquest tipus de coses.

Fa tres anys, el Vicens no considerava jubilar-se. Ha canviat de pensar?

(Riu). Com que per a ell això és un hobby, no es planteja quedar-se a casa. Ell ja està jubilat però sí que ve a la botiga perquè li agrada. Sí que hem de dir que, allò de retirar-se, és quelcom que diu cada any; que a partir del desembre ja no treballarà tant, que s’agafarà una mica més de temps lliure, però jo el veig aquí sempre. Però també trobo que aquí conversa amb els seus amics i gaudeix molt del seu hobby.

Si no hagués decidit involucrar-te en el món de la filatèlia, què t’hauria agradat fer?

Segurament alguna cosa relacionada amb l’ensenyament dels nens. M’agraden molts els “crios” i fer activitats amb ells. Entre els nens i la gent gran, em sento molt bé; de fet, vaig estudiar per cuidar gent gran però, quan arribava el moment en el qual morien m’enfonsava psicològicament, i vaig haver de deixar-ho. Però, si hi hagués d’escollir, aniria cap a algun d’aquests costats.

andorra a taula